Ressenya: Las Furias de Alera

Títol original: Furies of Calderon
Títol en castellà: Las Furias de Alera

Autor: Jim Butcher

Editorial: RBA

Any de publicació: 2012

Pàgines: 607

Sinopsi

En el mon de Carna, el regne d'Alera és l'estat més poderós i tots els seus habitants tenen cert domini sobre les forces elementals (aigua, terra, fusta, foc, aire i metall), a les quals anomenen Fúries. Tots excepte en Tavi, que viu en una propietat rural i és incapaç de desenvolupar les seves habilitats, pel que queda relegat a tasques secundàries i és objecte de burla per part de tots. 

La complicada cerca d'una ovella perduda llança a en Tavi de cap als esdeveniments que estan posant en perill la pau entre els regnes i la mateixa supervivència d'Alera. Sense habilitats per controlar les forces elementals, haurà de confiar en el seu valor i intel·ligència per salvar als seus amics i alliberar el regne de la pitjor amenaça de la seva història. 

Opinió

Las Furias de Alera és el primer volum de la nova sèrie de Jim Butcher, un dels escriptors més prolífics en el gènere d'Urban Fantasy amb la seva saga de Harry Dresden. 

Aquests llibres, però, són completament diferents ja que estem parlant de fantasia èpica. Per fi he tingut a les mans una història ben entrelligada, amb un món fictici molt ben estudiat i pensat de manera que la història és sòlida i complexa. Feia temps que no trobava un llibre amb batalles i combats tant ben escrits, amb tints tolkians on es barregen l'enginy amb la valentia i l'honor. 

M'han agradat especialment els personatges, tant amics com enemics, perquè cada un té una història que els hi dóna caràcter i profunditat. Tavi, el protagonista indiscutible, és un noi de 15 anys que es troba envoltat per una guerra que li exigeix que es mogui i s'impliqui, de manera que haurà de lluitar per salvar la seva família i a tot allò que ha conegut. És un noi sense habilitat per les fúries, i per tant és un bitxo raro, cosa que li complica bastant la vida. Per altra banda tenim als seus oncles, Isana i Bernard, que són dos persones amb fúries poderoses que havien aconseguit escapar de l'escrutini del Primer Senyor i duien unes vides molt tranquil·les, fins que la guerra els obliga a desplegar tot el seu potencial.

També coneixerem a Amara, una cursor (espia del regne) que té com a missió ser els ulls i orelles del Primer Senyor, de manera que ha de liderar la defensa del regne en una situació bastant desesperada. M'ha agradat especialment aquest personatge (al contrari d'Isana, que la veig un xic irritant), ja que transmet una lleugeresa i determinació que li confereix molta vida a la història i crea situacions molt interessants en el llibre, sobretot pel fet de ser dona, ser jove i ser una cursor.

Com a contrapunt tenim a Fidelias, antic espia de la corona i actual traïdor, lidera des de les ombres la revel·lió contra el Primer Senyor d'Alera. És el perfecte antagonista, ja que és llest, es mou sempre un pas per endavant del protagonista i és despiadat.

Els grans enemics són els Marat, la força més poderosa que ha de témer el regne ja que són guerrers consumats que lluiten al costat dels seus tòtems, unes bèsties formidables. M'ha agradat molt i molt aquesta raça (Jim Butcher ha fet un treball esplèndid amb ells) per la seva pròpia cultura, la seva integritat i el respecte que senten pels animals. Doroga, un dels seus líders i guerrers tindrà un paper destacat.

A diferència d'altres llibres, aquí no hi ha un enemic formidable i imbatible que en l'últim moment es derrotarà, sinó que els oponents són altres humans, altres races i altres forces, que si bé no són immortals ni totpoderosos són una força terrible a batre.

Al haver-hi tanta gent implicada en una trama que és complicadíssima i no para de fer girs inesperats, el punt de vista va canviant durant tot el llibre. Així ens trobem seguint la història des del punt de vista d'en Tavi, d'Isana, d'Amara o de Fidelias.

En conclusió aquest llibre m'ha agradat moltíssim, com trobava a faltar un bon llibre de fantasia èpica! Amb bones batalles, bons personatges, diàlegs interessants i successos inesperats. Les batalles són d'estil Tolkien, però sense l'escriptura carregosa que moltes vegades les caracteritzava, ja que Jim Butcher es és un as per crear històries dinàmiques i enginyoses que no deixen respirar al lector a causa de la tensió.

Ara bé, hi ha tòpics que es manifesten en aquesta història, com el noi orfe a qui cuiden uns oncles, sense poders ni habilitats com els altres però amb una ment afilada i una valentia inaudita que li permet sortir dels moments difícils amb prou lleugeresa. Us sona? Si, molts llibres tenen un protagonista similar, però no per això aquesta deixa de ser una bona històries ja que no passa ni dos pàgines que el que sembla una trama bastant típica passa a ser algo totalment sorprenent i addictiu.

Ressenya: Eat, pray, love

Títol original: Eat, pray, love
Títol en català: Menja, resa, estima

Autor: Elizabeth Gilbert

Editorial: La Butxaca

Any de publicació: 2011

Pàgines: 464

Sinopsi

Tots, en un moment o altre, hem sentit la necessitat de prendre distància i replantejar-nos la vida per recuperar-ne el sentit. Un bon dia, Elizabeth Gilbert, després d'un desengany amorós i un divorci traumàtic, va decidir començar de nou i emprendre un llarg viatge que la va dur successivament a Itàlia, l'Índia i Indonèsia, tres escales geogràfiques que es corresponen amb les etapes de la seva recerca interior. La novel·la autobiogràfica d'Elizabeth Gilbert mostra el que passa quan decidim agafar les regnes de la nostra vida. Menja, resa, estima proposa un viatge de revelació, equilibri i pau interior. Potser no ens canviarà la vida, però ens obrirà els ulls. 

Opinió

Ai, ai, ai quin llibre... A mesura que passen els dies em descobreixo pensant en ell i donant-li voltes al tema, com si es resistís a abandonar-me. Sé de segur que serà una d'aquelles històries que aniré recordant i que de tant en tant em rellegiré (sobretot les parts que més m'han agradat).

El llibre, com insinua el títol, està dividit en tres parts: Itàlia, Índia i Indonèsia. La primera és la més dura, la segona és la contemplativa, i la tercera la que marca la diferència cap a la felicitat. 

Sens dubte la que més m'ha agradat a mi ha sigut l'etapa d'Itàlia, perquè tot i que és quan l'autora està més enfonsada, veus tot el que fa per sortir endavant. Em va agradar tant la lluita del dia a dia contra la depressió i els mals del cor com les alegries que troba pel camí, les noves amistats i l'aprenentatge d'una nova llengua. Aquesta, també, és l'etapa del menjar, ja que Elizabeth va a Roma decidida a recuperar-se a través del plaer del paladar. Gelats, rissottos, pizzes, i més gelato, gelato i gelato. I l'idioma... que bonic que és l'italià! M'ha fet venir ganes d'estudiar-lo. 

Una vegada marxa d'Itàlia l'Elisabeth se'n va a la Índia a un Ashram a meditar, fer yoga i resar. He d'avisar que aquest llibre és molt espiritual. L'autora no pretén convertir a ningú però des del principi ja avisa que ella creu en un ésser superior i això es pot apreciar durant tota la història. A qui no li agradi el tema que no es preocupi, perquè no es fa gaire feixuc i durant la major part del llibre és una ajuda per sortir de les seves crisis i no pas un tema general a la trama. 

Excepte, clar està, de la segona part del llibre, que va a l'Índa a resar. Allà vol trobar la pau interior mitjançant els càntics i la meditació. Aquesta segona part se'm va fer més pesada perquè vaig trobar a faltar més acció i què passava dia a dia i menys descripcions dels temes i rituals religiosos. M'hagués agradat que descrigués més el poble hindú on s'estava, com era l'Ashram (els colors, la forma, l'organització d'un lloc tant singular) i que expliqués els motius pels quals els seus companys de meditació també hi havien anat. 

La tercera part passa a Bali, Indonèsia. Allà hi va per trobar l'equilibri, estar en pau amb ella mateixa i reflexionar bé abans de tornar a Nova York. Em va encantar com viu aquesta fase del seu viatge, i dels personatges amb els quals es troba. Sobretot el sanador Ketut Liyer que és una persona entranyable i que em va encantar "conèixer" a través de l'escriptora. També es veu la misèria d'aquesta cultura, on les dones ho passen molt malament si es topen amb marits violents i són repudiades per la família. Amb tot, aquesta és una etapa de felicitat, on l'autora acaba el seu viatge trobant l'amor. 

Aquest llibre estarà sempre en un lloc especial a l'estanteria de casa meva, però no pel gran argument del llibre, ni per les coses increïbles que passen a la història, sinó perquè és un llibre de recuperació personal, un slice of life on veiem l'autora viure el dia a dia durant un any sencer, i això realment és el que m'ha agradat més: el gelat a Roma, les conversacions en un Ashram, i la bicicleta a Bali.

Ressenya P. K. Pinkerton - El cas del cadàver elegant

Títol original: The Western Mysteries - The Case of the Good-looking Corpse

Títol en català: El cas del Cadàver elegant

Autor: Caroline Lawrence

Editorial: La Galera

Any de publicació: 2013

Pàgines: 367

Sinopsi

Em dic P. K. Pinkerton. Tinc 12 anys i sé massa sobre el misteri més gran de l'Oest. Ara sóc a la presó. Però això no és res: si no aconsegueixo demostrar que sóc innocent, demà moriré a la forca. 

Opinió

Només començar el primer llibre d'aquesta sèrie, l'autora ens anuncia que aquestes històries no les ha inventat ella, sinó que les va trobar en un bagul a les golfes. Havien estat escrites per la seva rebesàvia Gertrude Corinne Prince. L'autora Caroline Lawrence va recuperar aquestes històries i les va adaptar als temps moderns, però mantenint el to original.

A mesura que vaig anar llegint aquests llibres, em vaig adonar que tenien aquella manera de narrar típica dels clàssics. Es nota que no són històries modernes sinó del llunyà oest americà, i que van ser escrites al voltant del 1900. Aquestes novel·les (tant la primera com la segona) tot i estar destinades a un públic juvenil i estar protagonitzades per un nen de 12 anys, no deixen de tenir la cruesa d'aquella època. És a dir, a la història ens trobem amb prostitutes, amputacions, tirotejos, consumidors d'opi, racisme, etc. És, podríem dir, una novel·la que explica sense escatimar en detalls la vida a les mines de Virginia durant els anys de la febre per la plata. 

P. K. Pinkerton és un nen mig indi que ha d'espavilar-se sol ja que els seus pares han sigut assassinats. Als seus 12 anys ja ha viscut moltes aventures i la vida no li ha somrigut gaire, però ell segueix endavant gràcies a la seva visió pràctica de la vida. Ha decidit fer-se detectiu privat i res no li privarà d'aconseguir-ho, i menys les burles de la gent. No obstant té un punt feble i és que no sap interpretar el llenguatge corporal de les persones, i no sap mai quan estan enfadades, frustrades, contentes o espantades. Per això ha de recórrer als consells de la seva difunta mare i del seu amic Jace.

En aquesta segona novel·la P. K. es troba amb un misteri per resoldre que el posa en grans problemes, però que li demostra en qui pot confiar i en qui no. Haurà d'anar per llocs de Virginia City que no havia estat mai abans i es posarà amb molts embolics. No hem d'oblidar que P. K. no només ha de resoldre un crim, sinó que també ha d'estar alerta per si els bandits del primer llibre tornen per passar comptes amb ell. 

La trama de la novel·la té moltes semblances amb el primer volum, per exemple que la història passa només en uns dies, i molt ràpidament. A més comença just unes hores després d'acabar la primera novel·la, o sigui que si no fos perquè la història és diferent, podríem estar parlant del mateix llibre. 

El que més m'ha agradat és l'ambientació que l'autora li dóna al llibre, el tema de l'oest americà és molt emocionant i em recorda a les sèries americanes de cowboys que donaven a la televisió fa uns anys, on els homes anaven amb camperes, cartutxeres i barrets i les dónes amb còfia i faldilles. Al llibre només li falta banda sonora per acabar-m'hi de transportar. 

Per altra banda a vegades el llenguatge emprat és molt simple i es nota que està dirigit a un públic més jove, que xoca amb el que he comentat abans i és que hi ha una violència molt explícita a la història. 

En conclusió una novel·la intrèpida i misteriosa per aquells amants de les històries americanes explicades de manera diferent, amb un toc de clàssic. 

Ressenya: El agente de las estrellas

Títol original: Agent to the Stars

Títol en castellà: El agente de las estrellas

Autor: John Scalzi

Editorial: Minotauro

Any de publicació: 2010

Pàgines: 320

Sinopsi

Els exploradors espacials Yherajk han vingut a la Terra per conèixre'ns i així establir la primera amistat inerestel·lar amb l'humanitat. Només hi ha un inconvenient: tenen un aspecte espantós i fan olor a peix en mal estat. Aconseguir la confiança dels terrícoles suposa tot un repte i els Yherajk necessiten a algú que els ajudi a dur a terme aquest projecte. I si algú sap algo sobre guanyar-se la confiança dels seus clients, aquest és Thomas Stein, un dels agents més prometedors de Hollywood. Però tot i que Stein acaba de tancar el tracte més important de la seva carrera, complaure a tota una raça alienígena no serà tant fàcil. Aquesta vegada tindrà que recórrer als millors trucs del seu repertori per guanyar-se la seva comissió. 

Opinió

Tenia molts curiositat per llegir la primera novel·la que va escriure John Scalzi, i molt més per l'estranya manera en què la va publicar. En el llibre hi ha una "nota de l'autor i agraïments" que és molt aclaridora. Es veu que aquest llibre va començant sent la seva "novel·la en pràctiques", la novel·la que va escriure per veure si podia escriure un llibre. Tot i que no tenia intenció de vendre-la, el 1999 la va penjar a la seva pàgina web personal, animant a qui la llegís a enviar-li un dolar si els hi agradava. Durant els següents 5 anys l'autor va aconseguir quatre mil dòlars. La història dels origens d'aquesta novel·la continua i encara es fa més rara, amb edicions limitades i preus estratosfèrics pel llibre. 

La novel·la per si mateixa no és la millor d'Scalzi. Es nota que en les seves següents novel·les va millorar el seu nivell i molt. Però tot i això la història és molt entretinguda i estranya. El llibre per si mateix té una línia d'acció molt clara però té uns girs inesperats que em van fer recargolar de riure. 

Aviam, quan vaig veure el títol i la portada de l'editorial Minotauro de seguida se'm van venir al cap un agent destinat a planetes llunyans, com les altres novel·les d'Scalzi. Doncs bé, no em podia equivocar més perquè tot passa a la Terra i el que és agent no ho és de planetes llunyans sinó de Hollywood. 

El nostre protagonista masculí és un agent que ha de fer front a les seves estrelles de sèrie B. Al ser un agent júnior li toquen els artistes problemàtics o no gaire espavilats i ell fa el que pot per salvar els problemes i no enfonsar-se en aigües gaire profundes. Però tot canvia quan el seu cap li proposa un tracte no gaire prometedor però al que no pot negar-se si no vol perdre la feina: fer-se càrrec de la representació d'una raça alienígena gelatinosa, els Yherajk. I ho ha de fer de manera idònia per tal de que aquests es puguin presentar davant la raça humana correctament i sense violència. 

Ja veieu amb què es troba el pobre home i la forma que ho soluciona és bastant curiosa. 

A part d'en Thomas, també tenim altres personatges importants com ara en Joshua que és l'enviat alienígena per presentar-se en societat. Es posa en tot tipus de problemes que en Thomas haurà d'intentar solucionar per no pifiar-la.

Dos personatges importants els quals la novel·la no podria haver prescindit són el gos Ralph (molt maco i bondadós) i l'actriu Michelle, que ha de lluitar per tenir un dels papers més importants de la seva carrera cinematogràfica. 

En definitiva "El agente de las estrellas" és una novel·la amena, plena de situacions divertides pel lector però estressants pels protagonistes. Sempre és interessant veure els primers passos d'un dels millors escriptors de ciència ficció del moment. 

Ressenya: Obsidian

Títol original: Obsidian

Autor:  Jennifer L. Armentrout

Editorial: Plataforma Neo

Any de publicació: 2012

Pàgines: 446

Sinopsi

Quan ens vam traslladar a West Virginia, just abans de l'últim curs d'institut, creia que m'esperava una vida avorrida, on no tindria ni internet per actualitzar el meu blog literari. Llavors vaig conèixer al meu veí, en Daemon. Alt, guapo, amb uns ulls verds impressionants... i també insofrible, arrogant i malcriat. 

Però això no és tot. Quan un desconegut em va atacar, en Daemon va congelar literalment el temps i em va confessar que no és del nostre planeta. 

Sí, ho heu llegit bé. El meu veí és un alienigena sexi i inaguantable  Resulta que, a més, ell i la seva germana tenen una galàxia d'enemics que volen rober els seus poders. I, per si fos poc, ara la meva vida corre perill pel simple fet d'estar a prop d'ells. 

Opinió

El ganxo d'aquest llibre són els dos personatges principals, la Katy i sobretot en Daemon. Tot i que la trama i l'escriptura són bastant bàsiques la història atrapa moltíssim. Feia molt de temps que un llibre juvenil no m'agradava tant, però també és veritat que els llibres romàntics juvenils en general fan pena. 

En aquesta història s'hi poden reconèixer perfectament traces de twilight en almenys la primera meitat del llibre (noi especial coneix noia, hi ha atracció però també s'odien, la protagonista busca explicació a fenomens estranys fins que ell li confessa tot), però sorprenentment el llibre agafa rumbs diferents i més interessants. 

Parlem del més important: els personatges. La Katy és una freaky dels llibres que és tímida i poqueta cosa fins que es troba amb en Deamon, un tiarrón. Ejem, si si un tiu que està boníssim i que només té 17 anys. Ell només fa que incordiar-la i ser borde amb ella  fins que aconsegueix que ella perdi la seva timidesa i es creixi davant d'ell. 

Ja sé que tots estareu pensant: què té d'especial tot això? Doncs bé, els diàlegs són entretinguts, les reaccions de frustració de la Katy són divertidíssimes, com es van coneixent i "odiant"  i la química que hi ha entre en Deamon i la Katy són genials. És deliciós sense arribar a ser empalagós. 

Com no pot ser de cap altra manera tenim la nostra tanda de dolents, els Arum. Són el contrari del que és en Deamon (els seus archienemics) i només busquen matar-los i fer-se amb els seus poders. Evidentment la Katy queda enredada en tot el problema, bastant previsible que l'heroïna dèbil vulgui salvar el món. Aquí em vaig quedar una mica decebuda perquè això més uns dolents súper dolents és massa poc original i l'autora havia fet una bona feina fins a aquest punt, havia aconseguit que el llibre destaqués. Perquè en serio, els súper dolents estan bastant trillats a aquestes altures. 

Deixant això de banda és un llibre amè que no impacta per la seva originalitat però que s'allunya dels lios adolescents típics de les sèries que hem vist a les llibreries últimament. Una lectura fàcil perfecte per un diumenge a la tarda. 

Ressenya Soulless

Títol original: Soulless

Autor: Gail Carriger

Editorial: Orbit

Any de publicació: 2009

Pàgines: 357

Una novel·la de vampirs, licantrops i para-sols en ple Londres victorià. Alexia Tarabotti sestà sota pressió degut a les seves moltes i variades tribulacions socials. En primer lloc, no té ànima. En segon lloc, està soltera i el seu pare era italià. I en tercer lloc, ha sigut bruscament atacada per un vampir sense cap respecte per l'etiqueta social. Què pot esperar de tot això?

Aparentment, res de bo, doncs Alexia mata accidentalment al vampir i l'atroç Lord Maccon és enviat per la Reina a investigar el cas. Amb inesperats vampirs apareixent i esperats vampirs desapareixent, tothom sembla estar convençut de la culpabilitat d'Alexia. Serà capaç d'esbrinar el que realment està succeint a l'alta societat londinenca? La seva habilitat per anul·lar els poders sobrenaturals a causa de la seva manca d'ànima demostrarà ser útil o simplement compromesa? Finalment, qui és l'autèntic enemic? I tindran pastís de melassa?

Opinió

La protagonista d'aquesta història és Alexia, una solterona de la societat londinenca que mai es separa del seu para-sol i que té dos particularitats: no té ànima i és mig italiana. La primera no li comporta gaires problemes encara que li proporciona l'habilitat de neutralitzar als vampirs, fantasmes i homes llop. O sigui que si un vampir la toca se li amaguen els ullals i deixa de tenir set de sang, igual pels homes llop. Ara bé, la segona particularitat no li dóna més que mals de cap ja que la seva ascendència italiana fa que sigui massa alta, massa morena i massa robusta segons els estàndards de la societat del segle XIX. 

Tenim també un protagonista masculí, Lord Maccon que és l'alfa de la manada de Londres i per tant un home llop. De caràcter temperamental no suporta a Alexia perquè aquesta té l'habilitat de posar-se enmig dels problemes i guanyar-li totes les discussions que tenen. Sembla que Alexia hagi nascut per dur-li la contrària, i per tant en el fons li encanta la noia. Ja ho diuen que una noia amb caràcter és el que necessita un home llop. 

Hi ha varis personatges secundaris que són imprescindibles per la novel·la i que aniran agafant més o menys protagonisme en els següents llibres de la sèrie. 

Podem trobar vampirs importants, i excèntrics, com Lord Akeldama que és gran amic de Lady Alexia i que aportarà unes quantes situacions còmiques exageradíssimes. I a Llyal, el beta de Lord Maccon i que és el contrapunt perfecte al caràcter explosiu del seu alfa. Ivy Hisselpenny també estarà present per estressar a Alexia i explicar-li les últimes novetats de les senyoretes benestants. 

Per últim tenim el para-sol de Lady Alexia i és que ella mai surt de casa sense un, fins i tot de nit. I és que quina cosa pot servir-li millor a una senyoreta de Londres com a arma de defensa? Res millor que un para-sol. 

Un punt fort del llibre és que el món descrit per l'autora està increïblement detallat, i tot i que en el fons parla de la societat londinenca del segle XIX està tot ben encaixat per adaptar-se a l'estil steampunk i paranormal del llibre. Les descripcions permeten al lector capbussar-se de ple en la història.

El punt feble és que hi ha un excés de descripcions, tant del context com dels personatges i que conseqüentment limiten l'acció. Aquesta es concentra al principi i al final del llibre deixant l'intermedi per les hipòtesis sobre les desaparicions de sobrenaturals i per consolidar la relació entre els nostres protagonistes. 

Les conversacions entre els diferents personatges són molt divertides ja que són molt peculiars si no excèntriques. Per exemple tenim reflexions com un vampir, al igual que una dama, no rebel·la mai la seva edat.

Qui s'animi a llegir aquest llibre trobarà l'estil de l'autora peculiar i bastant pompós intentant reflectir les bones maneres i l'etiqueta d'aquells temps. 

El llibre és el primer volum de la sèrie Parasol Protectorate i actualment compta amb 5 llibres. Els tres primers estan traduïts al castellà per l'editorial Versátil, el primer volum s'anomena Sin Alma. 

Ressenya: Poison Study

Títol original: Poison Study

Autor: Maria V. Sneyder

Editorial: Mira

Any de publicació: 2004

Pàgines: 412

Sinopsi

Quan estaven a punt d'executar-la per assassinat, Yelena rep una orferta extraordinària. Menjaria els plats més deliciosos, viuria en un palau... i s'arriscaria a morir assassinada per qualsevol que intentés matar el Comandant d'Ixia. 

Així va ser com Yelena va escollir convertir-se en catadora. Però el Cap de Seguretat no volia deixar res a l'atzar i va decidir administrar-li Pols de Papallona... només prenent l'antídot tots els dies, Yelena aconseguiria retrassar l'agonia de morir per culpa del verí. 

Mentre Yelena intentava escapar d'aquell dilema seguien passant els desastres. Els rebels planejaven fer-se amb Ixia, i Yelena havia adquirit uns poders màgics que no sabia controlar. La seva vida tornava a estar en perill, així que havia de prendre de nou una decisió, però aquesta ocasió d'insospitables conseqüències...

Opinió

Poison study és una novel·la ambientada en un món amb tints medievals on coexisteixen dues nacions: Ixia i Sitia. Ixia està governada pel Comandant, regida per un Codi de Conducta i on no es permet la màgia, i Sitia és un país càlid que està governat pels Quatre Grans Mestres de la Màgia.

Yelena ha assassinat el fill del seu protector i per això està esperant la seva sentencia a les masmorres del castell: ser penjada a la forca. Quan la porten davant del general Valek abans de morir, aquest li ofereix una segona oportunitat: convertir-se en la catadora de menjar del Comandant. 

Tot i que pot suposar una mort lenta i dolorosa, Yelena no dubta en acceptar i de seguida es troba sent ensenyada pel propi Valek en l'art de la detecció de verins. Les dures probes que aquest li administra la mantenen a la corda fluixa ja que si s'equivoca... morirà.

Aquest és el començament de la història de Yelena, una noia que té tanta energia i coratge que sembla que hagi de sortir de les pàgines del llibre. Sembla que per molts cops que rebi, només per tossuderia es continua aixecant, una vegada i una altra fins a aconseguir el seu objectiu. 

Quan es converteix en la catadora del Comandant es troba enmig de les intrigues del castell, com si no tingués prou problemes identificant verins cada dia! El servei del castell l'ignora, els soldats li fan la vida impossible, ha de conviure amb Valek, assassí i espia que la manté controlada mitjançant el verí Pols de Papallona i s'ha d'enfrontar al general Brazell, que la vol penjada i farà els possibles per procurar-li una mort dolorosa. 

I això no és tot, una maga de Sitia l'intenta assassinar perquè si Yelena no controla la seva màgia en menys d'un any, aquesta la consumirà creant un buit de poder. 

En secret, però, Yelena aspira a la felicitat i a viure en llibertat, per tant quan decideix que ha d'aprendre a protegir-se es topa amb dues ajudes inesperades. 

Ari i Janco són dos soldats inseparables que conquisten el cor dels lectors només per la seva simpatia i bon rotllo. Aporten un contrapunt genial als problemes que té Yelena, i li són lleials fins a la mort. L'ajuden a entrenar-se i li ensenyen l'ús de les armes, així ella es podrà protegir. Són dos personatges que em vaig estimar des del primer moment d'acció fins a l'últim. 

Els altres dos personatges importants de la història són Valek i el Comandant. El primer el coneixem perquè és l'encarregat de subministrar el verí a Yelena, i de manera implacable la manipula perquè faci el que ell vol. Esquerp i misteriós, Valek va ser l'encarregat d'assassinar la família reial per tal que el Comandant pogués accedir al poder. És el cap d'espies del Comandant i un assassí de sang freda. Tot i així, aquest personatge no em va caure malament, sinó que era molt intrigant. A mesura que passaven les pàgines cada vegada veia més facetes d'ell que no m'esperava. Yelena li va traient les capes i de mica en mica la relació d'aquests dos es va complicant i fent interessantíssima fins al final, que no us penso dir perquè espatllaria la història. 

El Comandant Ambrose és un home fred i calculador que sospesa amb gran responsabilitat cada decisió que pren pel seu país. Degut als intents de matar-lo per treure'l del poder, necessita un Catador de menjar per protegir-se la vida, i aquesta és Yelena. La relació entre ells dos és estrictament professional fins que el Comandant comença a tenir comportaments erràtics i perillosos per la seguretat del país. Llavors una vegada més Yelena ha d'entrar en acció. 

En aquesta història no hi falta el dolent més dolent que us pugueu imaginar. Uff, no el vaig poder suportar des del principi, i una vegada sabem el que li va fer a Yelena, aquest sentiment s'eleva uns mil graus. El general Brazell és un home que agafa nens orfes del carrer i els porta al seu orfenat per criar-los, educar-los i donar-los-hi una vida. Així doncs, perquè Yelena va assassinar el seu fill? Aquesta pregunta queda en suspens i a poc a poc Yelena l'anirà recordant. És la raó per la qual Yelena està a les masmorres en un primer moment i el perquè ella té malsons a les nits.

És una història amb moltes trames, totes complexes i entrelligades. Fan que sigui un llibre interessant, amb girs trepidants que mantenen en vil al lector. En tot moment Yelena ha d'estar a l'aguait per si a la següent cantonada o racó algú l'està esperant per fer-li mal.

Ja m'he enrotllat massa! En definitiva aquest llibre us el recomano moltíssim! Me'l vaig llegir d'una sentada perquè enganxa que no vegis. Tot i que la protagonista és tossuda i té coratge no deixa de tenir punts dèbils, pateix molt i s'enfonsa en els moments que no pot més. Els personatges són fantàstics, sobretot Valek, Ari i Janco.

I sobretot no us espanteu pel títol en castellà, que és: Dulce Veneno. Ejem... en serio, no en feu cas, no sé què li devia passar a aquesta editorial per destrossar un títol d'aquesta manera. El llibre té poc de dolç.

Ressenya: L'Heroi Perdut

Títol original: Lost Hero

Títol en català: L'Heroi Perdut

Autor: Rick Riordan

Editorial: La Galera

Any de publicació: 2013

Pàgines: 512

Sinopsi

En Jason no recorda res. De cop s'ha despertat en un autobús escolar ple de nois i noies que van d'excursió. Pel que sembla, la seva nòvia es diu Piper i el seu millor amic Leo. La Piper està segura que el seu pare està en perill. En Leo té una obsessió amb les eines. Unes criatures estranyes s'emporten els tres amics a un lloc anomenat Campament Mestís. Però és molt estrany, tot plegat; tothom parla d'una maledicció i de la desaparició d'alguns campistes. I el més estrany és que la gent d'aquell lloc insisteix que cada un d'ells està relacionat amb un déu.

Opinió

En aquest llibre Rick Riordan ens torna a meravellar amb les seves històries sobre déus grecs. Després d'escriure la saga de cinc llibres sobre Percy Jackson, ara ha creat una seqüela amb una nova sèrie de llibres: Els Herois de l'Olimp. Quan vaig saber que tornava a escriure sobre el món de Percy Jackson em vaig emocionar perquè els seus llibres m'encanten! A la primera sèrie de llibres vam seguir les aventures d'herois com Percy o Annabeth, en aquesta nova sèrie els protagonistes seran altres adolescents: en Jason, la Piper i en Leo.

Jason ha perdut la memòria i no sap qui és ni com a arribat a un autobús ple d'altres nois i noies. El més estrany de tot és que té nòvia i un millor amic, que no els coneix, però sembla que ells el coneguin de fa temps.

Les circumstàncies no tarden a embolicar-se encara més per a Jason i després de que ell i els seus amics siguin atacats per Esperits de la Tempesta apareix Annabeth, filla d'Atenea, que els ajuda a arribar fins al Campament Mestís. Els que hagin llegit altres llibres de la primera saga reconeixeran el Campament, amb les seves cases, els camps d'entrenament i la fogata. Allà una profecia els espera, una profecia que en Jason espera l'ajudi a recuperar la memòria, a Leo a confiar més en si mateix i a la Piper a recuperar el seu pare. 

Tinc debilitat per Rick Riordan. La seva sèrie de Percy Jackson em va robar el cor sobretot per la manera com escriu i com involucra els déus en les seves històries. En la seva primera saga el tema principal eren els déus grecs, doncs bé, ara la cosa va més enllà i es complica: ara també hi ha déus romans.

L'autor s'encarregarà d'anar explicant les diferències entre els déus romans i grecs, una qüestió no gaire fàcil pel que es veu. En el llibre els déus posen en perill les vides de Jason, Piper i Leo (els déus sempre emboliquen els mortals per arreglar els seus assumptes) per aconseguir els seus objectius, que no sabrem quins són fins a un apassionant final, i ells hauran d'enfrontar-se a antics perills i a criatures mitològiques per intentar sortir enters de l'aventura.

Aquest primer volum és molt entretingut i apassionant i m'ha permès aprendre noves coses sobre la mitologia grega i romana. L'humor i la desesperació van de costat en aquesta història, trobarem moments que fan riure i moments d'acció desenfrenada on veurem tot el potencial dels déus i dels herois.

A més he passat moments molt interessants amb les creacions d'en Leo, sobretot amb Festus, un drac gegantí fet de metall.

La pobre Piper tindrà certs problemes per entendre el que passa amb la seva vida: de cop i volta el nòvio que es pensava que tenia li diu que no recorda res i que no sap qui és, i resulta que és filla d'un dels déus de l'Olimp. Ni el seu pare li havia dit res ni li fan gens ni mica de gràcia aquests somnis tant estranys que té.

Jason, però, és el nostre heroi inqüestionable. Fill d'un dels grans déus, haurà de resoldre el seu destí i el seu passat a la vegada, perquè cada vegada té més clar que tot està entrelligat, i que la seva memòria no ha desaparegut per capritx. Així doncs haurà de confiar en les dues persones que el tenen per a un amic, la Piper i en Leo, per aconseguir que la profecia es compleixi.

Tot i que els llibres de Riordan són de gènere fantàstic dirigit a un públic juvenil, també són coneguts per agradar tant a joves com a adults. Per tant si us agrada la mitologia no us talleu encara que tingueu més de vint anys i feu-li una ullada que no us defraudarà.

Rick Riordan és un dels meus autors preferits i una vegada més m'ha embruixat amb aquesta història. Ja estic comptant els dies que queden per poder llegir el segon volum!

Ressenya: The Help

Títol original: The Help

Títol en castellà: Criadas y señoras

Autor: Kathryn Stockett

Editorial: Berkley Trade

Any de publicació: 2009

Pàgines: 534

Sinopsi

Skeeter, de 22 anys, ha tornat a casa seva a Jackson, al sud dels Estats Units, després d'acabar els seus estudis a la Universitat de Mississippi. Però com és el 1962, la seva mare no descansarà fins que no vegi a la seva filla amb una aliança a la mà. 

Aibileen és una criada negra. Una dona sàvia i imponent que ha criat a disset nens blancs. Després de perdre el seu propi fill, que va morir mentre els seus capatassos blancs miraven cap a un altre costat, sent que alguna cosa ha canviat dins seu. Es bolca en l'educació de la nena petita que té al seu càrrec, encara que és conscient que acabaran separant-se amb el temps.

Minny, la millor amiga d'Aibileen, és baixeta, grassoneta i probablement la dona amb la llengua més llarga de tot Mississippi. Cuina com ningú, però no pot controlar les seves paraules, així que perd una altra feina. Per fi sembla trobar el seu lloc treballant per a una nouvinguda a la ciutat que encara no coneix la seva fama.

Malgrat les diferencies entre si, aquestes tres dones acabaran ajuntant-se per dur a terme un projecte clandestí que suposarà un risc per a totes. I per què? Perquè s'ofeguen dins dels límits que els imposa la seva ciutat i el seu temps. I, de vegades, les barreres estan per saltar-se-les.

Opinió

Primer de tot he d'aclarir que aquest no és un llibre de temàtica romàntica. Ho dic perquè a mi em va enganyar en un primer moment degut a la seva portada en tons "pastel". Res més lluny de la realitat: aquest llibre explica la història de dues criades negres i una noia blanca progressista en els anys 60 a Mississippi. 

El llibre va intercalant les històries d'aquestes tres dones en el seu dia a dia. Podria semblar un "peace of life" o sigui, que sembla una història de l'anar fent de cada dia, però de mica en mica ens adonem que té un objectiu molt específic: en una societat podrida on impera un racisme centenari, tres dones intenten canviar una miqueta el seu món, ja sigui per viure una vida millor o per desfogar-se de les penes. 

Aibileen i Minny són dues criades que treballen a casa de senyores blanques, i que són humiliades cada dia en el seu tracte amb elles. Skeeter en canvi és una noia blanca de 22 anys, que al tornar de la universitat veu totes les conductes de les seves amigues envers les seves criades, i no ho pot suportar. Les tres, però, tenen una cosa en comú: no poden dir en veu alta el que pensen, sota pena de ser repudiades per la societat. Tot i viure en móns tant diferents (però a la mateixa ciutat) les seves vides s'entrecreuaran per acomentre una aventura molt perillosa que els hi pot costar la vida mateixa. 

És una història que m'ha impactat, sobretot per la forma vívida en que està explicada la vida d'aquestes tres dones. De seguida em vaig posar a la pell de les protagonistes i patia amb elles quan ho passaven malament. Però no ens espantem perquè no és un "dramón", ja que tot i que és una història dura, no hi falten moments divertits que m'han fet riure de valent en ells punts més inesperats. 

Aquest llibre val molt la pena, jo vaig decidir llegir-me'l degut a les bones crítiques que havia obtingut. Doncs bé, no m'ha defraudat gents i m'ha deixat una sensació lleugerament preocupada per les protagonistes però molt commoguda per a la seva història. Dóna la sensació que tot i que no és una història basada en fets reals, totes les coses que s'hi descriuen passaven, i és possible que encara passin. En definitiva un llibre intrigant que fa reflexionar sobre el món on vivim. 

Ressenya: Bioko

Títol: Bioko

Autor: Marc Pastor

Editorial: Amsterdam Llibres

Any de publicació: 2013

Pàgines: 431

“Quan arribi a l'illa, senyor Corvo, triï qui vol ser i com vol morir.”

Sinopsi

Una aventura extraordinària que arrossega el lector al cor d'una illa misteriosa i salvatge en ple segle XIX. Perills, peripècies i un punt de fantasia per a tothom que s'atreveixi a endinsar-se en les seves pàgines.

L'any 1887, Bioko és encara una illa remota perduda al golf de Guinea. Un presidi gegant, una illa on confinar els homes a qui se'ls nega el futur. Allà és on destinen, després d'haver reptat tots els seus superiors, Moisès Corvo, soldat intrèpid, dissolut i cràpula, llibertí i bevedor. Allà hi coneixerà la més desafiadora de les aventures, la que té a veure amb la sang i també amb la història. Perquè, estigueu avisats, a Bioko només hi ha una llei: si un salva la vida, algú altre ha de morir.

Opinió

Quan vaig llegir el text de contracoberta d'aquest llibre em vaig imaginar una història completament diferent de la que ha estat al final. Vaig imaginar-me una història en una illa on els tipus més perillosos s'enfrontaven entre si. I si bé és veritat que el llibre està ple de tius perillosos, en cap cas estan sols i tot està "bastant" controlat.

Bioko és una illa amb molts noms, el nom espanyol del qual és Fernando Poo, en honor a l'explorador castellà que va descobrir l'illa per primera vegada. L'illa està poblada per dos pobles diferenciats: els natius que viuen en poblats a la selva i els colonitzadors. Allà hi destinen a Moisès Corvo, un jove buscabregues, xulo i molt impulsiu que ha estat a l'armada des de que va aconseguir escapar de Barcelona. L'illa és el seu destí final quan els seus superiors no poden més amb ell i esperen que allà hi perdi la vida: tal és la seva reputació. Les brigades que estan destinades a Fernando Poo tenen la particularitat d'estar formades per homes que han comès algun delicte en la seva estada a l'armada, i com a càstig els han enviat a una illa on en la primera setmana sempre mor un terç dels soldats enviats.

Creuen que l'illa està maleïda, que el temps tropical no està fet pels espanyols, i que els bubis, els negres de l'illa, els maleeixen amb els mals esperits.

Sigui com sigui Moises Corvo es posa en problemes només arribar i això serà una constant en tota la història. És un personatge difícil, amb molts matisos i amb el qual el lector hi desenvolupa sentiments contradictoris. És un interessat? O són les circumstàncies de la seva vida que l'han fet així? Moises Corvo no és una persona fàcil, i això l'autor ho ha sabut transmetre de manera magistral en aquest llibre. Diguem que és difícil sentir simpatia per un paio que només intenta aconseguir diners, rom o favors de qualsevol que vulgui fer tractes amb ell. Al llarg del llibre, però, anem descobrint altres facetes de Corvo que es van mostrant en comptagotes. Diuen que Bioko canvia a la gent, que la torna salvatge, doncs això també li passa al soldat, però en comptes de cap a mal va cap a bé. I és d'agrair perquè el llibre està plegat, literalment, de fills de puta. Així de clar, a l'illa hi ha el pitjor de tots els imperis colonitzadors: racistes, matons, assassins, violadors i corruptes.

El llibre té un començament lent, lluny de l'illa, on principalment s'expliquen moltes coses i s'introdueixen personatges que a la primera meitat de la història no tenen massa a dir ni a fer. Aquesta part no m'ha entusiasmat del tot, ja que no sabia de què anava tot plegat.  La història transcorre tranquil·lament entre els embolics de Corvo i amb flaixos d'una altra expedició d'anglesos que sembla completament aliena a la història principal.

La segona meitat del llibre és una altra història. Es comença a animar i ja no para, va a un ritme in crescendo fins al final. Els flaixos de l'expedició anglesa van cobrant sentit i es fan cada vegada més interessants. Els tractes bruts de Corvo es van embolicant i comença a témer per la seva vida, ja que tothom el veu com una amenaça. Resulta que el noi de Barcelona té més cervell del que tothom es pensava i pot posar en perill més d'un negoci clandestí. La novel·la tranquil·la s'acaba i comença a agafar un ritme trepidant que acaba amb un final explosiu, on jo sincerament no m'esperava res del que acaba passant. 

Les aventures a la selva amb els negres s'entrecreuen amb uns misteriosos assassinats que no es resoldran fins a les últimes pàgines, convertint part del llibre en una història detectivesca molt bona. Per altra banda tenim a un cubà exiliat a l'illa a qui han segrestat a la seva dona, i serà el propi Corvo amb l'ajuda del germà de la noia desapareguda que s'haurà d'encarregar de buscar-la. Tot això mentre busca la manera de salvar la vida quan els seus companys de regiment el comencen a odiar per la seva desobediència constant als superiors militars.

Que més puc dir d'aquest llibre? L'edició està molt cuidada, amb una portada que em va agradar des del primer moment i unes il·lustracions d'Oriol Malet molt gràfiques entremesclades amb la lectura que m'han agradat molt. 

Tot i l'arrancada lenta de la història, el llibre m'ha tingut en tensió fins a l'última línia, i m'ha sorprès gratament al final. El recomano per aquelles persones a qui els hi agradin les novel·les d'aventures amb aire detectivesc i que no els hi importi un protagonista bastant fatxenda.

Ressenya: Avempartha

Títol original: Avempartha

Autor: Michael J. Sullivan

Col·lecció: The Riyria Revelations 2

Editorial: Ridan Publishing

Any de publicació: 2009
Pàgines: 331

Sinopsi

El secret està a la torre. El problema és la bestia. La resposta són dos lladres.

Quan una dona indigent contracta a dos lladres per salvar el seu remot poble d'uns brutals atacs nocturns, es veuen involucrats una vegada més en els plans del mag Esrahddon. Mentre Royce intenta descobrir els secrets de l'antiga torre èlfica, Hadrian intenta reunir els habitants del poble per defensar-se del mortal atac de la bestia. El que havia començat com un simple robatori d'una espasa acaba amb els dos lladres en el centre de l'huracà. Però en aquesta ocasió el desenllaç podria canviar el futur de tot Elan. 

Opinió

En aquesta segona part de la sèrie The Riyria Revelations ens tornem a trobar amb els dos lladres Royce i Hadrian, que s'hauran d'enfrontar a noves aventures i misteris. Ens trobarem amb els mateixos personatges principals que hi havia en el primer llibre, tornarem a veure la princesa Arista, el bisbe Saldur i evidentment el misteriós mag Esrahddon. 

El dúo de lladres es veurà involucrat en els plans d'Esrahddon una vegada més, sense que ells hi puguin fer gaire per evitar-ho. Sembla que aquest mag estigui sempre on hi ha els problemes i aquesta vegada no sembla que això canvii. Mentre Hadrian, que té més empatia, intenta salvar els habitants del poble de la terrible bestia, Royce se'n desentén i centra els seus esforços en robar una espasa d'una antiga fortalesa èlfica, una espasa que és l'única arma capaç de matar a la bestia. Però evidentment res és tant fàcil perquè Hadrian es troba que res pot ferir al terrible animal i Royce s'adona que la torre èlfica no té entrada...

Per altra banda tenim a la princesa Arista que comença a entreveure una gran  conspiració contra els països lliures i sobirans, un dels quals el seu germà n'és el rei, que la conduirà a desconfiar de tothom i qüestionar-se els fonaments més bàsics de la seva existència. Un torneig per descobrir qui és el descendent de l'últim emperador la portarà a un poble remot enmig d'un bosc i farà que la seva vida torni a entrecreuar-se amb la dels dos lladres. 

En l'anterior novel·la ens vam acostumar a veure a Hadrian i a Royce lluitant junts, doncs aquesta vegada els veurem treballant separats. M'agraden especialment aquestes novel·les perquè la parella no té un líder clar i tots dos, tant Hardrian com Royce, tenen habilitats úniques que es complementen a la perfecció. En aquesta segona entrega tot i que no treballin junts (no us preocupeu, no estan gaire lluny l'un de l'altre), no deixen de ser un equip i ho demostren a cada moment. Quan estan junts amb els seus diàlegs mordaços i cínics i quan estan separats ho demostren amb la confiança que tenen en l'altre i en avançar-se al curs d'acció del seu company. 

Així mateix m'ha sorprès molt el camí inesperat que pren la història d'Esrahddon, el mag sense mans, ja que és el principal impulsor dels problemes dels lladres. Però tot i les seves maneres brusques i misterioses de mica en mica veurem com es va obrint a Royce i li va explicant el seu passat. 

El ritme de la història és àgil però no tant com al primer llibre. No és d'estranyar tenint en compte que al primer volum de la sèrie es passen mitja història viatjant i en aquesta segona part no. Això no significa que sigui avorrit, sinó que l'acció transcorre de manera diferent. L'església té més pes en la història i s'entreveuen les seves maquinacions que sembla que aniran a més en els següents volums. La història de la princesa Arista és la que m'ha semblat menys interessant, tot i necessària, ja que m'ha desagradat que per explicar-la es fessin pauses en la història de Hardian i Royce. Simplement passava que la història dels dos lladres era tant interessant que no volia llegir altres parts del llibre.

En conclusió el que m'ha encantat del llibre són els dos protagonistes, que són diferents de tots els típics herois de les novel·les d'aventures. Són cínics, experimentats, i no busquen res més que la seva pròpia fortuna. Està clar que mai els hi surten els plans com ells voldrien però per mi són els que marquen la diferència. Els seus caràcters són addictius i els seu passat un misteri. Només puc dir que espero amb impaciència llegir-me els següents volums i seguir les aventures d'aquests dos lladres. 

Llegeix la ressenya del primer llibre La Conspiración de Melengar.

Ressenya: La Conspiración de Melengar

Títol original: The Crown Conspiracy

Títol edició castellana: La Conspiración de Melengar

Autor: Michael J. Sullivan

Editorial: Timun Mas
Any de publicació: 2012
Pàgines: 289

Sinopsi

Van assassinar al rei. Van buscar a dos tius com a cap de turc. No van escollir bé. 

Aquesta novel·la no tracta d'un antiquíssim mal que ha de ser destruït, ni d'un nen orfe que un dia serà l'heroi que salvi el món. 

Aquesta és la història de dos criminals que estan en el lloc equivocat, en el moment equivocat. 

Royce Melborn, un hàbil lladre i el seu company, l'antic mercenari Hadrian Blackwater, es guanyen la vida fent treballs bruts per als nobles. Fins al dia en que algú els converteix en els culpables de l'assassinat del rei. Condemnats a mort, només els hi queda una sortida: desemmascarar al veritable culpable de la conspiració. 

Opinió

M'encanta, m'encanta! Feia temps que no trobava una bona novel·la d'aventures com aquesta. Té punts completament nous que trobava a faltar en les novel·les èpiques. Ja estava farta del pobre noiet orfe que emprèn un camí juntament amb el seu mentor per poder salvar al món d'un indestructible mal.

A Royce i a Hadrian no els hi podria importar menys qui governi el món, bons o dolents a ells no els afecta per res. Perquè ho hauria de fer si viuen en els barris baixos de la ciutat i sobreviuen dels treballs que els hi encarreguen els nobles? Els dos són caçarecompenses bregats i cada un compta amb habilitats úniques. Royce és sigil·lós i un consumat assassí que pot veure perfectament en la foscor i Hadrian és un extraordinari espadatxí així com un expert amb l'arc. Els dos formen Riyria, una societat que fa tremolar als més sanguinaris criminals de Melengar però que demostra l'habilitat dels seus integrants amb intel·ligència més que amb la força. 

El que més m'ha agradat és la poca voluntat que tenen per canviar les coses, pel fet de que ells fan els encàrrecs pels diners i per poc més, perquè ni els hi interessa la política ni els problemes dels altres. Ells ja tenen prou feina per anar tirant en un dels barris més pobres del país. Són celebres per les seves missions però quan els hi encarreguen una missió de recuperació aparentment fàcil i molt ben pagada cauen en una trampa i veuen les seves vides arribar a la seva fi. Un fet inesperat juntament amb un intercanvi de favors els farà lliures al costat del nou rei de Melengar, un noi jove i malcriat que amb feines i treballs podran aguantar. 

El que m'ha sorprès és la bona compenetració que l'autor ha aconseguit demostrar entre els protagonistes. Riyria no és una parella amb un líder clar (com sol passar, recordem a Frodo i Sam, Batman i Robin, Sherlock i Watson) sinó que es complementen perfectament i en funció de la situació lidera un o l'altre. Alhora es pot comprendre la gran confiança i respecte que hi ha entre ells i que es demostra a les converses i situacions més complicades, quan els caràcter recelós, tancat i tranquil de Royce contrasta amb l'empatia i el bon humor de Hadrian. 

Hi ha altres personatges que poblen el llibre que són els que impulsen els nostres protagonistes cap a la mort o la salvació. 

Irònicament Riyria tindrà una estreta relació amb la monarquia de Melengar, tenint en compte que a ells el poder no els hi interessa per res. Coneixeran a la Princesa de Melengar, bruixa i aprenent del mag Esrahaddon, un gran fetiller empresonat a una presó inexpugnable. 

El rei Alric acompanyarà bona part de la història a la parella, ja que aquests són els responsables de protegir-lo. I no els hi portarà pocs problemes perquè resulta ser un noi impulsiu, infantil en ocasions i que la mort del seu pare i la conspiració que hi ha contra la monarquia li va gran. 

Un personatge no tant important per a la trama però molt entranyable i que roba el cor al lector de seguida és Myron, un monjo fill d'un noble que ha viscut tota la seva vida en un monestir. Quan aquest es crema no li queda més remei que acompanyar al trio a les seves aventures, convertint-se en una font inesgotable d'informació. 

La trama és prou senzilla, o aquesta és la sensació que donen els protagonistes, però és més complicada del que sembla. Per indicació del seu salvador, Royce i Hadrian han de trobar-se amb Esrahaddon, que en principi els ajudarà a salvar al rei. Amb aquesta fita al cap emprenen un viatge cap a una presó amagada. 

El fil de la història sovint es veu trencat per enfocar-se en el palau i en la conspiració que s'està tramant allí. Aquests retalls tenen com a protagonista a la princesa Arista i ens permet en saber com estan les coses al regne respecte a la fugida de Royce, Hadrian i el rei Alric.  

En conclusió aquesta és una història de dos caçarecompenses que es veuen enredats en els jocs de poder però que les seves habilitats juntament amb alguna ajuda inesperada aconsegueixen tirar endavant. Molts enigmes queden sense resoldre, sobretot respecte al passat de Royce i Hadrian, amb ombres que l'autor deixa entreveure i que podrem anar desentranyant en el següent llibre La Espada de Avempartha.