Títol original: Harry Potter and the Goblet of fire.
Títol edició catalana: Harry Potter i el Calze de foc.
Autor: J. K. Rowling
Editorial: Empúries
Any de publicació: 2001
Pàgines: 696
Sinopsi
Després de passar l'estiu a casa dels seus tiets i d'assistir amb els seus amics, el Ron i l'Hermione, a la final del Mundial de Quidditch, el Harry torna a l'Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts per fer-hi el quart curs. Abans però han succeït alguns fets estranys, com l'aparició de la marca de les forces del mal després de la final del Mundial i, sobretot, el fet que al Harry li torna a fer mal la cicatriu que té al front en forma de llamp, causa que només li passa quan Voldemort és a prop.
Opinió Personal
La quarta entrega de Harry Potter és el primer llibre de la saga en adquirir un volum considerable de pàgines. Comparat amb el tercer llibre, aquest és 3 vegades més gran.
Per primera vegada veiem el món dels bruixots fora de Hogwarts i la Ronda d'Alla. El Mundial de Quidditch és un esdeveniment importantíssim i dóna als lectors l'oportunitat de saber més sobre el seu món. M'agrada especialment l'ambient festiu que s'hi viu, i com en Harry, en Ron i l'Hermione es van trobant amics de l'escola i les seves famílies.
Mai he acabat d'entendre el perquè els mags s'han de comportar com a muggles en el Mundial. O sigui, tenen tota una àrea protegida dels muggles, amb tot tipus d'encanteris. Per tant no entenc perquè han de comportar-se com a muggles si no hi ha cap muggle (a part de l'amo del càmping) que s'hi acosti a menys de 100 km.
Però no deixa de ser divertit que els mags no sàpiguen vestir-se com a muggles i que intentin saltar-se les normes a la primera.
L'estadi també m'agrada molt com està plantejat, i trobo que a la pel·lícula van fer un treball esplèndit al crear-lo d'aquella manera. Molt impressionant.
I ja després del partit comencen altercats que tindran repercusió durant tot el llibre. Els cavallers de la mort fan la seva aparició per primera vegada a la saga, mostrant així al món màgic que no estan desapareguts. La trobada d'en Harry amb en Malfoy deixa clar de quin costat està la família del noi.
En el llibre també comencem a veure per on van les intensions d'en Fred i en George. Les seves creacions, tant de bromes com de caramels, ja comencen a fer-se conèixer, i durant el llibre els veurem intentant amagar-ho de la seva mare i intentant vendre coques d'oca a l'escola.
Quan el Torneig dels Tres Bruixots comença podem una altra vegada veure altres mags d'altres països, i coneixerem a en Krum i a la Fleur.
Com sempre en Harry tindrà problemes des del principi, i ho passarà especialment malament quan amb en Ron deixen de ser amics. En aquest punt de la història en Harry fa bastanta pena, perquè a sobre que ha de lluitar contra tota l'escola perquè creuen que ha fet trampa i no és un paladí que s'ho mereixi, en Ron deixa de ser amic seu i no hi ha entrenaments de Quidditch que li permetin desfogar-se. Per sort té l'Hermione, però amb ella la vida no és tant divertida com amb en Ron.
És interessant veure com en Harry tot i no tenir-ne ni idea aconsegueix passar les tres proves. Pensem que té tres anys menys que els altres paladíns. Ell és un nen al costat de nois i noies que ja estan als últims anys de l'adolescència.
En Hagrid, l'Ull Foll Murri, en Cedric i en Dobby, tots s'esforcen perquè en Harry tingui una oportunitat. No dic que tots ho facin perquè estimen en Harry, però almenys l'ajuden.
Jo soc una mica com l'Hermione al pensar que en Harry a la segona proba es passa una mica de vago i no mira l'ou a temps. També es passa de tonto al no fer el que li diu en Cedric de bones a primeres simplement perquè en Cedric està sortint amb la Xo. Està clar que en Cèdric li dóna la pista per retornar-li el favor, i no pas per voler-lo enganyar.
A mi em fa especialment gràcia el triangle que s'inicia entre l'Hermione, en Krum i en Ron. Per primera vegada en Ron s'adona que l'Hermione és una noia, i es posa moooolt pesat quan ella s'interessa per en Krum. En Ron fins i tot és cruel. Finalment guanya la seva fascinació per el jugador de quidditch que la seva antipatia per la relació que té amb l'Hermione, i li demana un autògraf.
I ara compte amb els grans spoilers que venen a continuació!
En el cara a cara d'en Harry amb en Voldemort, podem veure la relació que té aquest amb els seus "col·legues", els cavallers de la mort. En el llibre no es veu, però dóna a entendre que després ja els castigarà severament per haver-lo deixat tirat durant 13 anys. De fet, en els següents llibres podrem veure el càstig a la família Malfoy, però en aquest llibre en Voldemort està massa enfocat en el seu nou cos i amb demostrar-li a en Harry que pot fer-li el que vol, que no pas castigar els seus seguidors.
Una altra vegada la Rowling em va sorprendre en aquest llibre en crear la batalla que hi té lloc. Quan les varetes de Voldemort i d'en Harry connecten, qui es podia pensar que tot de coses estranyes passarien? Quan en Harry el primer any de Hogwarts rep la seva vareta i l'Ollivanders li diu que la germana de la seva vareta és la de Voldemort, Rowling ja ho tenia pensat tot? Aquesta escriptora no deixa d'impressionar-me.
Tornant al que anàvem, quan les varetes connecten veiem per segona vegada els pares d'en Harry (recordem que ja els aviem vist al mirall de Gised), tot i que molt fugàçment, i com aquests el protegeixen i li proporcionen la distracció per fugir cap al castell una altra vegada.
La ressenya està siguent molt llarga, però vull afegir una última cosa. L'Snape sembla que no pugui descansar a disgustos. En el tercer llibre es queda sense l'Ordre de Merlí perquè en Sírius s'escapa, i ha d'aguantar durant tot el curs en Llopin. Doncs bé, l'autora sembla que li agrada "torturar" l'Snape i al final d'aquest llibre ha de veure com en Sírius es transforma de gos a home. La mirada d'odi que es llencen l'un a l'altre és llegendària.
