Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repte Back to Hogwarts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repte Back to Hogwarts. Mostrar tots els missatges

29 de maig 2012

Harry Potter i el Pres d'Azkaban

Títol original: Harry Potter and the Prisioner of Azkaban
Títol en català: Harry Potter i el Pres d'Azkaban
Sèrie: Harry Potter (3/7)
Autor: J. K. Rowling
Editorial: Empúries
Any de primera edició: 1999
Pàgines: 416


Sinopsi
Després de dotze llarguísims anys de captiveri dins la inexpugnable fortalesa d'Azkaban un mal dia l'infame Sírius Black s'escapa de la presó. Condemnat per haver mort tretze persones mitjançant un malefici, el fugitiu està cridat a ser l'hereu de Voldemort, el Senyor de les Forces del Mal. Sírius desapareix per sorpresa, deixant poques pistes rere seu. Se sap, però, que la victòria de Harry Potter sobre l'Inomenable va comportar també la caiguda en desgràcia de Sírius Black. I els guardes d'Azkaban han sentit que el presoner Black mussitava mentre dormia: "És a Hogwarts...és aquest nano de Hogwarts". Harry Potter no les té totes, ni tan sols se sent protegit entre els murs de l'escola de màgia on estudia envoltat pels seus amics. Per si fos poc, sembla que un d'ells està disposat a trair-lo.

Opinió personal
De tots els llibres de la sèrie Harry Potter puc dir sense pensar-m'ho gaire que aquest i el setè llibre són els meus llibres preferits. 
Per començar és l'únic llibre de la sèrie on en Harry no s'enfronta amb cap maquinació de Voldemort. I comencem a saber més coses sobre la vida que tenien en Harry i la seva família abans que la destruís Voldemort. 

Coneixem en Llopin, personatge que m'encanta, i podrem veure les seves contradiccions, les seves penes i tota la culpa que porta a sobre. Perquè segons el propi Llopin diu, ha traicionat la confiança d'en Dumbledore més d'una vegada. La primera quan era jove  anant pels jardins de l'escola transformat en llop; I la segona quan sabia per on podia entrar Black al castell, però s'enganyava a si mateix diguent-se que ho feia per mitjar de la màgia negra. Personalment, en Llopin ha sigut un home que ha patit molt, que mai ha tingut la vida que es mereixia, però que sempre intenta fer el millor per a aquells que s'estima. 

Per altra banda coneixem a Sírius, un home que ho ha perdut tot per culpa del Senyor de les Forces del Mal. Va perdre els seus millors amics (l'única família que tenia), i va perdre la llibertat, tancat 12 anys a la presó d'Azkaban. Aquest personatge, per a mi, és el que té la vida més injusta del llibre. Que digui el que vulgui Rowling, però per res del món trobo just tot el que li ha fet passar. La semi-llibertat que té, la família que tenia, haver-se d'amagar, no poder fer el que li agrada (protegir i sortir a lluitar per ajudar a l'orde més endavant), tot això i més condiciona el seu caràcter i el seu comportament en els llibres següents. 

Finalmemt coneixem a
Cuapelada, el suposat amic dels pares d'en Harry que els va trair i els va vendre a Voldemort, causant-els-hi la mort. Aquest personatge serà clau en la tornada del Senyor de les Forces del Mal. 

Una altra cosa que m'agrada molt d'aquest llibre són totes les històries secundàries que envolten la història principal. N'hi ha unes quantes, com per exemple, el judici de Becbrau, o la misteriosa capacitat de l'Hermione de fer tres classes a la mateixa hora, tot i que ella ho negui, i les grans baralles que tenen en Ron i l'Hermione per les seves mascotes. També hi ha, com a quasi cada llibre, la lluita entre les Cases per la Copa Interesidències, o pel torneig de Quidditch!

M'agrada especialment els desenllaços d'aquestes dues últimes, amb Griffindor com a vencedor. Us deixo una imatge d'en Harry que trobo bastant bona (i que per sort no és de la pel·lícula). En Harry va vestit per a Gryffindor, i tot i que Voldemort aquí no hi pinti gaire, m'agrada igualment!


Com a apunt final, m'agradaria comentar que en aquest llibre ja comencem a veure les contradiccions de la Conselleria de Màgia. Durant tot el llibre hi ha problemes amb els Dementors, i es demostra al final que el Ministre no té tant de poder sobre ells com el que es pensa. Un altre punt on la Conselleria fa el que vol és amb els càstigs d'en Harry per fer màgia. L'any anterior havien enviat a en Harry un avís de fer màgia sent menor d'edat, però en canvi quan infla la seva tia l'estiu següent, res d'això passa. En comptes d'això el que fa tota la Conselleria és buscar-lo desesperadament perquè tenen por que Black el mati. 

I això és tot, aquest llibre el recomano moltíssim (això si, primer llegiu-vos els dos primers), i li dono un deu sobre deu!

08 de maig 2012

Ressenya: Harry Potter i la cambra secreta

Fitxa tècnica
Títol original: Harry Potter and the Chamber of Secrets
Autor: Joanne Kathleen Rowling
Editorial: Empúries
Pàgines: 332
Any de publicació: 1998

Sinopsi
Després de derrotar una vegada més a Lord Voldemort, el seu mortal enemic, Harry espera amb impaciència a casa dels seus insuportables oncles l'inici del segon curs al col·legi de màgia Hogwarts. Tot i així, l'espera dura poc, ja que un elf apareix a la seva habitació i l'adverteix que una amenaça mortal plana sobre el col·legi. Així doncs, Harry no s'ho pensa dos vegades i, acompanyat per en Ron, es dirigeix a Hogwarts en un cotxe volador. Però, pot un aprenent de mag defensar l'escola dels malvats que pretenen destruir-la? Sense saber que algú ha obert la Cambra dels Secrets, deixant escapar una sèrie de monstres perillosos, Harry i els seus amics Ron i Hermione hauran d'enfrontar-se amb aranyes gegants, serps encantades, fantasmes enfurismats, i per sobre de tot, amb la reencarnació del seu més temible adversari. 


Opinió personal
Com es pot veure, la sinopsis del llibre (la que està a la coberta posterior del llibre) no és gaire encertada. Per començar: la sinopsis diu que en Harry va amb un cotxe volador a Hogwarts per salvar l'escola...ejem Hi va perquè es queda tancat a fora l'estació i perd el tren, no perquè tingui ànima de salvador. I segon, hi ha monstres perillosos? En plural? Una altra vegada: No; només n'hi ha un (que amb el bitxo que és ja és suficient). 
En fi, deixant estar la sinopsis del llibre, aquest és un gran llibre! Quan me'l vaig llegir per primera vegada, he de confessar que era un dels que m'agradava menys, perquè? Ara mateix no ho sabria dir, perquè la historia és realment interessant! També he de dir que dels llibres de Harry Potter, aquest me l'havia rellegit només una vegada (cosa rara en mi). 
Però aquesta vegada el llibre m'ha agradat molt! El llibre és enginyós, i de veritat, té de tot! Elfs domèstics, cotxes voladors, arbres violents, monstres gegants, amistats i enemistats, pocions màgiques,.. i molt més! No puc parar de pensar que si aquesta història hagués passat en el llibre cinquè o sisè (que podria ser possible) el llibre no hagués tingut 332 pàgines, n'hagués tingut 500 almenys!
L'únic que no m'acaba de quedar clar de la història és el perquè en Harry i els seus amics creuen que en Draco Malfoy és l'hereu d'Slytherin, ja sabem que són enemics, que s'odien i tot això, però realment l'únic que fa en Malfoy és alegrar-se del que està passant. Em sembla que l'escriptora hauria d'haver buscat una excusa una mica millor per fer fer anar a en Harry i en Ron a la sala comuna d'Slytherin...però tot i aquest punt dèbil que li trobo, he gaudit molt llegint com en Harry i en Ron es transformen en els dos goriles!

02 de maig 2012

Harry Potter i la pedra filosofal

He decidit, que com que estic fent el Repte literari: Back to Hogwarts, a mesura que vagi llegint els llibres, també aniré publicant una fitxa tècnica de cada un d'ells, amb sinopsis i opinió personal.


Títol original: Harry Potter and the Philosopher's stone. 
Títol en català: Harry Potter i la pedra filosofal.
Autor: Joanne Kathleen Rowling. 
Editorial: Empúries
Pàgines: 299
Any de publicació: 1997


Sinopsis
Harry Potter s'ha quedat orfe i viu a casa dels seus abominables oncles i del seu insuportable cosí Dudley. En Harry se sent molt trist i sol, fins que un bon dia rep una carta que canviarà la seva vida per sempre. En ella se li comunica que ha sigut acceptat com alumne al col·legi de Hogwarts de màgia. A partir d'aquest moment, la sort d'en Harry fa un canvi espectacular. En aquesta escola tan especial aprendrà encanteris, trucs fabulosos i tàctiques de defensa contra les forces del mal. Es convertirà en el campió escolar de Quidditch, espècie de futbol aeri que es juga sobre escombres, i farà molt bons amics...tot i que també alguns temibles enemics. Però per sobre de tot, coneixerà els secrets que li permetran complir amb el seu destí. Doncs, tot i que no ho sembli a primera vista, en Harry no és un noi normal i corrent, és un mag!


Opinió Personal
Tot en aquest llibre m'encanta. 
Encara recordo la primera vegada que el vaig llegir, que va ser en l'ordre incorrecte. M'explico: Vaig començar a llegir la saga per el tercer, i després vaig començar amb aquest. Com he dit, aquest llibre m'encanta, l'única pega que li trobo és que és massa curt, i que m'hi falten descripcions del llocs increïbles on passen les aventures d'en Harry i companyia. Però bé, és el primer llibre, i ja sabem tots les peripècies que va haver de fer l'autora per tal de que li publiquessin. 

Ara amb els anys que ja fa que me'l vaig llegir per primera vegada, i les vegades que me l'he rellegit (que han sigut moltes), me n'adono de petits defectes...com per exemple, que el gos de tres caps d'en Hagrid se'l pot matar amb el malefici imperatiu (al cap i a la fi qui vol la pedra és Lord Voldemort). O per exemple que és molt estrany que per passejar pel castell a mitja nit els hi imposin un càstig d'anar al bosc Prohibit a buscar un unicorn mort, quan segurament el director sap que algo maligne hi ha pels voltants (recordem que ja han intentat robar la pedra una vegada). 
Són petites coses que per RES del món m'aixafen aquest llibre ja que Rowling és una mestra amb la ploma! Per això considero, tot i aquests petits detalls, que el llibre és fantàstic, em venen ganes de llegir-me els altres en un moment, només per tornar a descobrir miqueta a miqueta els altres membres de la família Weasley, veure com creixen els protagonistes, com tot el món es va enfosquint amb la pujada al poder de Lord Voldemort... 

En fi..sento molta nostàlgia per aquest món que ja s'ha acabat. Sort que tenim una mica més d'història gràcies a Pottermore. :)

29 d’abril 2012

Repte Back to Hogwarts



Hola a tothom!

Aquí us porto un altre repte! És molt senzill: es tracta de llegir els 7 llibres de Harry Potter i si voleu, tots ells llibres paral·lels que va escriure J.K. Rowling, en el que queda de 2012! (8 mesos), te'n veus capaç?

Qui més participa? Doncs bé, tothom qui vulgui! A mi m'ha entrat nostàlgia de Harry Potter (fa tant que es va acabar la saga...) que m'hi he apuntat al moment!

Si vols veure qui més hi participa, segueix aquest link i llegeix els comentaris, veuràs tota la gent que s'hi ha apuntat :)


Quins llibres són? 
1. Harry Potter i la pedra filosofal.
2. Harry Potter i la cambra secreta.
3. Harry Potter i el presoner d'Azkaban.
4. Harry Potter i el calze de foc.
5. Harry Potter i l'orde del fènix.
6. Harry Potter i el príncep mestís.
7. Harry Potter i les relíquies de la mort.

Opcionals:
- El Quidditch de totes les èpoques.
- Bèsties fantàstiques i on trobar-les.
- Les rondalles del Bard Gallard.


Si vols veure el meu progrés, el podràs trobar a la Sidebar del blog!