Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repte 30 llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Repte 30 llibres. Mostrar tots els missatges

30 de juliol 2013

Repte 30 llibres: un llibre amb un començament magnífic



Avui em tocava fer "un llibre trist" però no em sento gens trista i he decidit deixar-ho per un altre dia. Com que estic alegre he triat aquest altre: un llibre el començament del qual sigui genial.
I tinc el llibre perfecte!

Cuentos de Eva Luna de l'escriptora Isabel Allende té un pròleg al principi que és un fragment escrit suposadament per Rolf Carlé, un personatge d'un altre dels seus llibres: Eva Luna. 

Aquest fragment de dues pàgines és tant magnífic que se'm va quedar gravat a la memòria des del primer moment que el vaig llegir. És una escena d'amor íntima i apassionada relatada amb una tendresa palpable. Us la deixo aquí:


Te quitabas la faja de la cintura, te arrancabas las sandalias, tirabas a un rincón tu amplia falda, de algodón, me parece, y te soltabas el nudo que te retenía el pelo en una cola. Tenías la piel erizada y te reías. Estábamos tan próximos que no podíamos vernos, ambos absortos en ese rito urgente, envueltos en el calor y el olor que hacíamos juntos. Me abría paso por tus caminos, mis manos en tu cintura encabritada y las tuyas impacientes. Te deslizabas, me recorrías, me trepabas, me envolvías con tus piernas invencibles, me decías mil veces ven con los labios sobre los míos. En el instante final teníamos un atisbo de completa soledad, cada uno perdido en su quemante abismo, pero pronto resucitábamos desde el otro lado del fuego para descubrirnos abrazados en el desorden de los almohadones, bajo el mosquitero blanco. Yo te apartaba el cabello para mirarte a los ojos. A veces te sentabas a mi lado, con las piernas recogidas y tu chal de seda sobre un hombro, en el silencio de la noche que apenas comenzaba. Así te recuerdo, en calma.
Tú piensas en palabras, para ti el lenguaje es un hilo inagotable que tejes como si la vida se hiciera al contarla. Yo pienso en imágenes congeladas en una fotografía. Sin embargo, ésta no está impresa en una placa, parece dibujada a plumilla, es un recuerdo minucioso y perfecto, de volúmenes suaves y colores cálidos, renacentista, como una intención captada sobre un papel granulado o una tela. Es un momento profético, es toda nuestra existencia, todo lo vivido y lo por vivir, todas las épocas simultáneas, sin principio ni fin. Desde cierta distancia yo miro ese dibujo, donde también estoy yo. Soy espectador y protagonista. Estoy en la penumbra velado por la bruma de un cortinaje traslúcido. Sé que soy yo, pero yo soy también éste que observa desde afuera. Conozco lo que siente el hombre pintado sobre esa cama revuelta, en una habitación de vistas oscuras y techos de catedral, donde la escena aparece como el fragmento de una ceremonia antigua. Estoy allí contigo y también aquí, solo, en otro tiempo de la conciencia. En el cuadro la pareja descansa después de hacer el amor, la piel de ambos brilla húmeda. El hombre tiene los ojos cerrados, una mano sobre su pecho y la otra sobre el muslo de ella, en íntima complicidad. Para mí esa visión es recurrente e inmutable, nada cambia, siempre es la misma sonrisa plácida del hombre, la misma languidez de la mujer, los mismos pliegues de las sábanas y rincones sombríos del cuarto, siempre la luz de la lámpara roza los senos y los pómulos de ella en el mismo ángulo y siempre el chal de seda y los cabellos oscuros caen con igual delicadeza.
Cada vez que pienso en ti, así te veo, así nos veo, detenidos para siempre en ese lienzo, invulnerables al deterioro de la mala memoria. Puedo recrearme largamente en esa escena, hasta sentir que entro en el espacio del cuadro y ya no soy el que observa, sino el hombre que yace junto a esa mujer. Entonces se rompe la simétrica quietud de la pintura y escucho nuestras voces muy cercanas.
-Cuéntame un cuento -te digo.
-¿Cómo lo quieres?
-Cuéntame un cuento que no le hayas contado a nadie.
Rolf Carlé

27 de juny 2013

Repte 30 llibres: he de llegir-lo, he de llegir-lo...

La consigna d'avui per aquest repte és pensar en un llibre que t'hagi cridat l'atenció i l'hagis volgut llegir però que al final no ho has fet mai. 

A mi em va passar amb dos llibres de la mateixa autora. Lian Hearn, que en realitat es diu Gillian Ruinstein va escriure una trilogia de llibres anomenats Tales of the Otori, publicades en castellà per Alfaguara sota el nom de Leyendas de los Otori. Els títols El suelo del ruiseñor, Con la hierba por almoada i El brillo de la luna, estan publicats en una edició molt treballada i amb magnífiques portades. 
Aquesta trilogia em fa fascinar, ja que sempre m'ha agradat el Japó feudal, i la història està tant magistralment entrelligada, que va ser una lectura conmovedora des del principi fins al final. 

Més endavant, l'autora va treure dos llibres més, una preqüela i una seqüela, La red del cielo es amplia i El lamento de la garza. I tant bon punt els vaig veure a la llibreria (eren dos llibres enormes de més de 600 pàgines cada un) me'ls vaig comprar. Però mai els he llegit, tot i que fa més de cinc anys que els tinc a l'estanteria. 

Sempre m'han cridat l'atenció, i sempre he estat temptada de llegir-los, però hi ha un no se què que hem fa por de que no m'agradin, i tot i que és una gran ximpleria, això m'ha refrenat de llegir-los. Potser algun dia faci el pas i acabi gaudint de la seva lectura, o potser es quedaran eternament a la meva estanteria. 


I vosaltres, teniu algun llibre pendent de llegir?

30 de maig 2013

Repte 30 llibres: Un llibre que m'hagin prestat

Un llibre que m'hagin prestat...i que no hagi tornat. 
Un tema molt seriós i que tot amant dels llibres no hauria de fer, perquè tothom sap la ràbia que fa que no et retornin els llibres que has deixat prestats xD.

Però de tant en tant pot passar que el temps que tens un llibre es va allargant i no el tornes i mai te'l demanen i... al final ja és propietat teva.

No em sol passar perquè sempre retorno els llibres (en serio) o sinó ja s'encarreguen de recordar-m'ho.
Peeerò com en tot hi ha una excepció i hi va haver un llibre en concret que no vaig tornar mai. És un llibre petitó de 80 pàgines i gens conegut (tot i que sembli impossible) i que tracta d'una entrevista a J. K. Rowling. Aquí el teniu:

27 d’abril 2013

Repte 30 llibres!!

Hola! Molt bon dia plujós per a tothom :)

Avui és dia de Repte 30 llibres: Un llibre que em vaig llegir en un dia ja-ja. Molts, n'hi ha molts que me'ls he llegit amb un dia. 
Els curts i interessants evidenment, perquè es llegeixen en una tarda. Però també he fet bogeries com llegir-me un llibre de 700 pàgines en un dia: 24 hores. 

Vaig començar un dissabte al matí i jo, boja de mi, quasi no vaig parar fins a les 5 de la matinada. D'això ja fa molts anys, ara ja no faig aquestes coses jajaja. 

El llibre en qüestió és:


A casa meva em diuen boja, però no puc resistir-me a un bon llibre :)

01 d’abril 2013

Repte 30 llibres: un llibre que em recordi a algú

Hola a tothom!
Espero que hagueu tingut una bona setmana santa! Jo he estat treballant tots els dies festius i per això no he penjat cap entrada des de fa dies. Últimament no publico tant com els últims mesos, però no tinc temps! Ja m'agradaria a mi poder escriure sobre llibres cada dia, però he de racionalitzar. jejeje

Avui toca en el repte 30 llibres un llibre que em recordi a algú. N'hi ha molts que em recorden a persones, alguns perquè me'ls han prestat, altres perquè han sigut regals. No n'hi ha cap que per temàtica em recordi a algú en concret ni res per l'estil o sigui que em centraré en els regalats. Precisament d'aquests últims no me'ls han regalat a mi, sinó a persones molt properes: a la meva tia i al meu pare. 

Dos llibres molt diferents però que són idonis per a les dos persones a qui els hi van regalar els llibres. 

El primer és del famós Ken Follet que sembla que escrigui per número de pàgines i no pas per la història, perquè el llibre és un totxo. I el segon és un llibre molt selecte ideal per aquelles persones que els hi agrada provar coses noves a la cuina, com el meu pare que fa pans artesanals (boníssims). :)


De Ken Follet em vaig llegir fa molt de temps Els Pilars de la Terra. Tot i que em va agradar no me'l tornaria a llegir, és moooolt llarg. Tots els seus llibres són interminables, però diuen que són bastant interessants. Ho han de ser, per molt comercials que siguin, si ven les quantitats que ven. 

I això és tot! Cada vegada que entro en una llibreria i veig aquests dos llibres em recorden a les persones que us he esmentat. :)

Bon final de festes i sort per demà!

26 de febrer 2013

Repte 30 llibres: Un llibre que em faci feliç

Hi ha molts llibres que em fan feliç. Tots els que m'agraden i em fan emocionar entren dins aquesta categoria, però avui us porto un altre tipus de llibre. 
Són llibres que vaig llegir ja fa anys, quan jo era adolescent i que em van agradar molt. Ara quan els recordo sento una calidesa que és molt propera a la felicitat, del bon record que em va quedar. 
Els dos llibres que recordo amb més emoció són aquests:


Tots dos expliquen històries extraordinàries però amb una senzillesa que els fa ser especials. Són històries del dia a dia de dos ciutats molt importants com Damasc i El Caire. Dels dos el que recordo millor és El Carreró dels Miracles, i crec que es mereix una rellegida després de tants anys tenint-lo a l'estanteria. La pregunta és si m'agradarà igual, o si hi descobriré coses noves... 

11 de febrer 2013

Repte 30 llibres. Un llibre odiós

Segona entrega del repte 30 llibres: Un llibre odiós que m'hagi llegit sencer. 

Ummm... Difícil difícil...Molts dels llibres que no m'han agradat no els he acabat, però el repte és molt explícit: odiar. He llegit molts llibres i pensant-hi només me'n venen al cap dos que hagi odiat: un és una novel·la xinesa que no recordo ni quin títol té, i que vaig llegir un estiu de ja fa uns quants anys. Era una història agobiant, retorçada, malaltissa i horrible. 

El segon llibre que odio i que m'he llegit sencer és de les nostres terres i és molt conegut, de fet va ser un best-seller. És L'Església del Mar de Ildefonso Falcones. 
A molta gent li va agradar, i realment me n'alegro, però ja des del començament hi vaig veure masses semblances amb Els Pilars de la Terra. 

Què va passar, però, perquè l'acabés odiant? Bé, ho diré amb poques paraules: de les 5 dones importants que surten a la història, a quatre les violen i a la cinquena la cremen viva. Ejem... no us sembla una mica extrem? I a les quatre primeres no una sola vegada no, sinó que repetidament. Em sap molt de greu però a mi això em posa de mala llet i per mi que aquest autor s'ho hauria de fer mirar. Ja sé que la violència en aquest món existeix i bla bla bla però en aquest llibre crec que es va passar molt. Té massa tendència a mitificar la misogínia. 
Està clar que no tornaré a llegir-me un altre llibre d'aquest autor.

25 de gener 2013

Repte 30 llibres

En què consisteix? Doncs en anar publicant entrades que continguin les següents pistes:

1- Llibre preferit
2- Un llibre odiós però que has llegit sencer
8- Un llibre trist
9- Un llibre on vas aprendre algo en concret
10- Un llibre que mai llegiràs
11- Un llibre que el tinguis repetit
12- Un llibre on hi surti un gat
13- Un llibre que t'hagis llegit més d'una vegada
14- Un llibre d'un autor/a d'esconegut/da
15- Un llibre el començament del qual sigui genial
16- Un llibre que tingui una adaptació cinematogràfica acceptable
17- Un llibre llegit per obligació però que t'hagi acabat agradant
18- Un llibre que recomanaries
19- Un llibre que et faci pensar massa
20- Un llibre que tiraries a la bassura
21- Un llibre estrany
22- Un llibre que sigui la joia de la teva biblioteca
23- Un llibre de la carrera/estudis
24- Un llibre d'estiu
25- Un llibre que vas deixar a la meitat
26- Un llibre que t'agradaria que et regalessin
27- Un best-seller que t'hagis llegit
28- Un llibre que et recordi a la teva infantesa.
29- Un llibre del teu autor preferit
30- Un llibre que et vas llegir després de veure la pel·lícula


També et pot interessar el Repte: personatges literaris.