Repte literari 24. Personatge a qui la seva mort t'hagi fet plorar

Per fiiiii arribo a l'última entrada d'aquest repte/joc que se m'ha fet etern! Toca l'entrada més trista de totes, no obstant. 

Un personatge a qui la seva mort m'hagi fet plorar... ho tinc claríssim. Potser és l'entrada més fàcil per a mi. Però malauradament no és un personatge, sinó una persona real. 

Estic parlant del llibre Paula, de l'escriptora Isabel Allende, i narra la història de la mort de Paula, la seva filla.

Aquesta història em va trencar, i vaig plorar a llàgrima viva fins a l'última pàgina. Sanglotava i tot! Semblava que se m'hagués mort algú a mi. És un dels llibres més tristos que he llegit mai.

Fa anys que el vaig llegir, tot i així sempre que el recordo se m'encongeix el cor. Brutal i sincer, el llibre narra com és la mort d'una filla per la seva mare. 

Tenía que haber sido un canto de dolor por su hija Paula, muerta a los 28 años en trágicas circunstancias. Sentada a los pies de la cama en la que yace su hija, sumida en un larguísimo coma que finalmente resultó irreversible, la intención primera de este libro era guardar la memoria común. "¿Cómo serás cuando despiertes? ¿Tendrás memoria o tendré que contarte pacientemente los veintiocho años de tu vida y los cuarenta y nueve de la mía?". Pero el recuento de los recuerdos de infancia y los secretos comunes no tarda en convertirse en una especie de exorcismo contra la muerte, al que poco a poco van sumándose los restantes miembros del clan familiar y las circunstancias históricas y personales de cada uno de ellos, hasta configurar un apasionado canto a la vida. La conmoción creada por "Paula" provocó una verdadera avalancha de cartas, poemas y testimonios de solidaridad y consuelo por parte de miles de lectores algunos de los cuales fueron recogidos en un volumen titulado "Cartas a Paula".

A La suma de los días Isabel Allende explica, entre d'altres coses, com se sent sobre el tema de la mort de la seva filla amb la visió que dóna el pas dels anys. 

Repte literari 22 i 23!

Hola Bibliòfils!

Avui faig dos entrades seguides del repte literari. En principi només tocava el numero 22, però també faré el 23. El primer no tinc ganes de fer-lo perquè crec que a ningú li interessa a qui jo trobi sexi, i perquè qualsevol personatge dels llibres de gènere romàntic ho és. Jajaja

És a dir, tots els personatges estan fets més o menys amb el mateix motllo i tenen les mateixes característiques. Ara bé, per no ser del tot borde, us deixo a continuació cinc sèries de llibres que tenen personatges sexis (tant femenins com masculins). Me n'agraden molts més però aquests són bastant diferents dels típics llibres amb protagonistes empalagosos :)

Són: El Ángel Caído, La Noche del Cazador, Primera tumba a la derecha, El Castillo Ambulante i The Lord of the Rings.

El següent punt és: Repte literari 23 protagonista infantil que més m'hagi agradat. I com no podia ser d'altra manera és Harry Potter! Només és "infant" durant els tres primers llibres, llavors ja passa a ser adolescent però sempre m'ha agradat i m'agradarà. És la sèrie que m'ha marcat més!

Com que sempre poso imatges, avui canvio una mica i us poso un parell de gifs :)

Això és tot per avui! Que tingueu un bon cap de setmana!

Repte literari 21. Personatge rebel

Aquesta entrada forma part del Repte Literari :)

Eliza Sommers és la protagonista de Hija de la Fortuna, d'Isabel Allende. Vaig llegir el llibre ja fa molts anys i recordo que em va encantar. Seguint amb la tradició l'he rellegit un parell de vegades des de llavors, de manera que us podeu imaginar que m'agrada molt. 

El personatge

Eliza Sommers és una noia criada en una família benestant Xilena que per amor s'embarca en una increïble aventura. Vestida de noi i amb l'ajuda d'un xinès fa la travessia de Xile fins a Califòrnia en busca del seu amor. Una vegada a Califòrnia no satisfeta d'haver fet un viatge de milers de quilòmetres, es posa a buscar-lo i a treballar per poder sobreviure. 

Eliza Sommers apareix també a Retrato en Sepia, on la veiem ja de gran amb fills i nets. 

Perquè aquest personatge m'agrada tant i el considero un personatge rebel? Doncs perquè va fer el que li dictava el cor sense preocupar-se pel què diran o pels perills. Pot semblar ingènua, i segurament ho era però això no li resta valentia. La seva història pot ser similar a les que van tenir moltes dones de l'època de la febre de l'or a Califòrnia.

Va desafiar les costums de la societat i es va saber valdre per a ella mateixa en un món quasi exclusivament masculí. 

Isabel Allende sempre escriu sobre dones fortes i formidables, i he de reconèixer que aquest és un dels punts que fan que els seus llibres m'agradin tant. 

D'aquest repte literari, que em comença a avorrir, m'he saltat directament el numero 20, perquè no l'he trobat interessant (un personatge que li agradi la música). La pròxima entrada d'aquest repte serà "personatge sexy", i aquí no em costarà triar per falta de candidats, segur!

Bon diumenge!

Repte literari 19: Criatura parlant

Holaaaa!

Espero que aquest dimarts estigui anant bé a tots! Jo estic ocupadíssima perquè estic fent llibres artesanals a tope. Resulta que aquest cap de setmana aniré a la meva primera fira com a venedora! Espero poder-ne vendre uns quants :D

http://farewellrani.deviantart.com/art/Lyra-Belacqua-62251249

Avui tocava publicar l'entrada número 19 del repte literari: Personatge que escriu. Però sincerament no me n'agrada cap, i per tant em prenc algunes llibertats i passo al següent punt: Criatura parlant. Molt més interessant :)

Hi ha vàries criatures parlants entre els meus llibres preferits: Saphira, Solembun, Firenze, Dobby, etc. Però n'hi ha una que em va fascinar des del moment que la vaig descobrir: els daimonions del món de Philip Pullman. 

Representen l'ànima de les persones, que en aquest mon tenen vida pròpia i viuen en forma d'animals al costat dels seus humans. Els homes tenen daimonions femenins, i les dones en tenen de masculins. Els daimonions prenen forma segons la personalitat dels seus humans. 

El que a mi m'agrada és Pan, el daimonion de la Lyra. Fins que la Lyra és adolescent pot prendre la forma que vulgui, però la seva forma final és una manta, que reflexa bastant bé la personalitat de la Lyra. 

Als llibres és la veu de la consciencia, i tot i que no se'n surti gaire, intenta que la Lyra no es posi en problemes. :)

Amb aquesta entrada també tinc l'excusa perfecta per posar aquesta imatge tant increïble sobre la Lyra i en Pan :D

Repte literari 18. Personatge que escriu

Molt bon dissabte!!

Avui toca una entrada poc interessant/important al blog! Com ha de ser quan hi ha mandra. Tot i així aquesta entrada em fa gràcia perquè el personatge que he triat sempre m'ha fet riure i desesperar-me a la vegada.

Gilderoy Lockhart és professor de la classe Defensa contra les forces del mal, de l'escola Hogwarts (de la serie Harry Potter). Tot i que només hi està un curs, el corresponent amb el segon llibre, porta molts mals de caps als nostres protagonistes. 

Aquest professor ha estat nominat per aquest càrrec perquè és un famós mag que ha combatut les forces del mal. Té molts llibres dedicats a les seves aventures i xuleja d'haver derrotat a homes llop i a vampirs. 

Però què passaria si tot això fos mentida? Doncs bé, aquest home que és tan famós, ha escrit nombrosos llibres i és tant valent, no és res més que un impostor!

No sap fer res, com demostra al llibre: no sap ensenyar, no sap fer gaires sortilegis, només firma autògrafs i vol més fama. I els protagonistes de Harry Potter en pateixen totes les conseqüències. 

És bastant còmic veure com realment és un inútil, i que l'únic que ha fet ha sigut robar les històries d'altres exploradors i plasmar-les en llibres. Fins i tot dubt de que ell mateix hagi escrit aquests llibres. jaja

Finalment pobret acaba amb un sortilegi que li elimina tota la memòria, i no sap ni qui és ell mateix, només recorda que li agrada firmar autògrafs. En fi, es veu que el karma a vegades existeix ;)

Repte literari 17. Personatge bibliòfil

Bon dissabte a tothom! Espero que hagueu començat el dia millor que jo. Problemes, pluja, fred, no tinc ganes de res! Sort que puc fer una entrada tant insubstancial com aquesta per distreure'm una mica :)

L'explicació del repte la pots trobar aquí!

En aquesta entrada em toca decidir quins són els personatges bibliòfils que més m'hagin agradat. Sincerament suposo que vol dir els personatges que llegeixen llibres (dóna igual de quin tipus siguin). 

Hi ha dos tipus de personatges que podrien ser bibliòfils: els que llegeixen mentre nosaltres ens endinsem en la història, o aquells personatges que els escriptors descriuen com que llegeixen, però que al llarg del llibre o la sèrie no se n'acaben ni un. 

La Bella Swan de Twilight, per exemple se suposa que li agrada molt llegir. Peeerò en tota la saga (4 llibres i mig), només se'n llegeix un: Cims Borrascosos.

Un personatge que m'agrada molt i que llegeix molt és Hermione Granger, de la saga Harry Potter (como no xD). Tot i que no llegeix literatura, al final de la sèrie dóna la sensació que s'ha llegit tota la biblioteca de l'escola on estudia. 

La Luna Lovegood (protagonista de l'entrada anterior) també llegeix bastant. A la història la trobem llegint "El Tafaner" revista que edita el seu pare, però jo crec que també déu llegir altres coses. 

En Septimus Heap, personatge creat per l'Angie Sage, també és un bibliòfil empedernit. Però d'un altre tipus: és un estudiós. No llegeix llibres tant per plaer com per aprendre'n el contingut i saber com més coses millor. 

I aquí s'acaba l'entrada d'avui! Espero que el dia es vagi aclarant (literalment i figuradament) i que demà sigui un dia millor. Bon cap de setmana!

Repte literari 16. Personatge freaky preferit

Hola bibliòfils!
Seguim amb aquest repte literari. Per qui no ho sàpiga, podeu veure les entrades anteriors d'aquest repte aquí, i l'explicació detallada del repte aquí.

El personatge més freaky que he conegut mai al llarg de tots aquests anys llegint és la Luna Lovegood. La podem trobar entre les pàgines de la sèrie Harry Potter, i és freaky a més no poder. 

La Luna pertany a la residència de Ravenclaw, és amiga d'en Harry però és un any més petita que ell. Té els cabells rossos i llargs fins a la cintura, i els seus ulls clars li fan tenir un aire de sorpresa permanent. 
Sòl portar la seva vareta màgica sobre l'orella i és aficionada a portar un collaret fet de taps de cervesa i arracades de raves. 

Per culpa del seu comportament excèntric li diuen llunàtica, i normalment pateix les entremaliadures (a vegades cruels) dels seus companys d'estudi. Al principi en Harry i els seus amics la troben molt estranya però amb el pas del temps esdevé una de les seves millors amistats. 

Sovint fa comentaris estranys en moments inversemblants, i proporciona al lector una diversió inesgotable. 

Us deixo tres moments cèlebres:

-És un Wrackspurt... Són invisibles. Suren per les teves orelles i fan que el cervell se't posi borrós. -Va dir ella. -Vaig creure haver-ne sentit alguns brunzint al voltant.

-No, i ara, i tant si m'agradaria anar-hi amb tu com amics! -va dir Lluna, amb un somriure radiant com en Harry no l'hi havia vist mai-. És la primera vegada que algú em convida a anar a una festa com a amics! Per això t'has tenyit la cella, per la festa? Vols que jo també me'n tenyeixi una? -No -va dir en Harry amb fermesa-, això és que m'he equivocat.

-Totes les assignatures que es necessiten, en definitiva, per ser un auror -va dir l'Snape, amb l'ombra d'una rialla burleta als llavis.
-Sí, és clar; és el que m'agradaria ser -va dir en Harry en to desafiant.

-I ho serà, i bo! -va dir amb veu sonora el professor Llagot. 

-Crec que no hauries de ser un auror, Harry -va dir la Luna inesperadament. Tots se la van mirar -. Els aurors formen part de la conspiració de l'Ullal Corcat; em pensava que tothom ho sabia. Treballen des de dintre la Conselleria per fer-la caure recorrent a la màgia negra i provocant una epidèmia de flemons.

A en Harry li va pujar l'aiguamel de la gola al nas de l'atac de riure que li va venir. Només per això ja valia la pena haver convidat la Luna. 

Repte literari 14: Personatge més enamoradís

Hola a tots!! 

El personatge que us presento  avui el podem trobar entre les pàgines de la saga Midnight Breed, de l'autora Lara Adrian. S'anomena Sterling Chase i és un dels guerrers de l'orde encarregada de protegir la raça dels vampirs. 

El poso en aquesta secció perquè el pobre havia estat enamorat de la seva cunyada durant bona part de la seva vida (mala cosa xD) i quan ella queda viuda, resulta que s'enamora d'un altre, no d'ell. I el pobre continua enamorat d'ella com si fos el primer dia. 

Crec que finalment l'autora es va compadir d'ell i li va buscar una companya en el llibre nº 10 de la saga.

He hagut de pensar molt per trobar un personatge enamoradís, i fins i tot Chase no m'acaba de convèncer perquè estar enamorat d'una sola dona no és ser enamoradís. Però en general les novel·les que llegeixo no impliquen que un personatge s'enamori de diferents persones. Si de cas normalment són triangles amorosos o amors eterns xD.

Pensant pensant m'he adonat que ja que poso en Chase com a personatge més enamoradís, podria posar un personatge molt més conegut i que també va passar tota la vida enamorat d'una dona. Aquest en concret és de la saga Harry Potter, i per no espatllar la sorpresa a qui no l'hagi llegit o acabada, no diré el nom. Qui s'hagi acabat la saga sap de sobre de qui estic parlant ;)

Una abraçada!

Repte literari 14: Personatge més tonto

Hola a tothoom! 

Aquesta entrada la dedico no al personatge més tonto sinó el que em sembla que fa les tonteries més grans pel més petit dels motius: Simon Heap.

Simon és el germà gran de la família Heap, de la saga Septimus i escrit per Angie Sage. Quan el germà petit és trobat (perquè prèviament havia estat perdut jaja) i resulta ser un mag increïblement talentós (perquè és el setè fill d'un setè fill), en Simon s'ho pren molt malament. Comença a sentir-se gelós de Septimus, que és un nen molt maco i tranquil, perquè creu que li ha robat el lloc a la família i com a aprenent de mag (una tonteria, vaja). 

Així doncs Simon es passa a la part fosca de la màgia i no para de donar problemes a la família en general i a en Septimus en particular. 

Per això crec que aquest és un personatge que es mereix tenir la paraula TONTO tatuada al front, perquè tot el que fa és de criatures, no pensa en les conseqüències, i de fet, només pensa en ell mateix. :)

Em posa dels nervis! xD

Repte literari 13. Personatge més intel·ligent o savi.

Per mi aquest repte literari ja es podria dir repte Harry Potter perquè tots els personatges que em venen al cap en primer lloc són d'aquesta saga. Però m'intento esforçar i no caure en tòpics i per això faré una entrada amb varis noms i no només amb un!

Savi o intel·ligent no significa el mateix per això em decanto més per savi, tot i que també posaré alguns personatges m'han atret per la seva intel·ligència.

Així que preparats!

Personatges savis:

- Albus Dumbledore: Impossible no pensar en ell quan es parla de savis. A part de que és vell (i per tant té l'avantatge de l'edat), és un erudit. No només això, sinó que maquina per tal de derrocar el Senyor de les Forces del Mal, o sigui que no es pot dir que estigui tancat a una biblioteca estudiant. Això per a mi el fa molt més savi, perquè també ha après de l'experiència. 

 

- Gandalf: Molt similar al primer. Savi que ha estudiat durant tota la vida, en concret la vida dels Hobbits. També com Dumbledore, no s'ha limitat als escrits, sinó que ha après sobre el terreny, viatjant d'una punta a l'altra de la Terra Mitjana. És una peça clau a la història dels nostres hobbits preferits. 

- Aragorn: Dúnedain del Nord, descendent d'Eléndil, va esperar la meitat de la seva vida per retornar al lloc a on pertanyia. El considero savi perquè va viatjar per quasi tota la Terra Mitjana, va estudiar a les biblioteques èlfiques i per tant va adquirir un gran coneixement. A ell se li suma el llinatge que té i totes les històries que els muntaners es transmeten de pares a fills. 

- Farder Coram: És un nòmada del món de Lyra, de la trilogia La Matèria Obscura (Philip Pullman). És l'encarregat d'ensenyar-li a la Lyra com utilitzar l'aletiòmetre. És un home molt vell, amb un gat com a daimonion. A aquest personatge li tinc especial afecte perquè durant la història el lector l'arriba a conèixer bastant bé, i professa un gran amor per la Lyra. 

Els personatges intel·ligents que més m'han intrigat han sigut els següents:

- Lord Voldemort: Sí, és el malo malísimo de la saga Harry Potter, però ja descobrim ben aviat que va ser un dels alumnes més intel·ligents que va passar per l'escola de bruixeria Hogwarts. No l'he posat a la categoria de savis perquè es limita molt a un determinat tipus de coneixement i dóna esgarrifances posar-lo a la llista de dalt, però indiscutiblement és retorçadament intel·ligent. 

- Hermione Granger: Amiga del mag més famós del món, és la més intel·ligent de la seva promoció. Després del final de la saga l'autora va donar a entendre que s'havia dedicat al dret. Bé, per a mi això la treu de la llista de savis, però crec que al arribar a vella la canviaria de llista, ja que amb lo que llegia i estudiava segur que arribava a la categoria de savi ;)

- Ender, de El Juego de Ender també entra a aquesta llista de cap. És un nen superdotat que perd la infància per poder salvar a la humanitat. Ja des de ben petit raona com un adult i es comporta com a tal. Al transcorre la història quan és petit, seria precipitat posar-lo a la primera llista, per això es queda com un dels personatges infantils més intel·ligents que he llegit mai. 

Segur que n'hi ha molts més, però aquests són els que em venen al cap ara mateix! :D

Repte literari 11. Personatge més odiós

Hola a tothom!
Avui toca repte literari numero 11. Però com que l'11 original era "moment preferit del personatge graciós que més m'agrada" i en l'última entrada ja vaig posar els moments més divertits, me'l salto i passo directament al numero 12 (que passa a ser l'onze xD).

Aquest post va del personatge que m'hagi agradat menys, que l'hagi odiat. El més fàcil de tot seria dir l'Snape, de Harry Potter. Perquè és un personatge odiós en si mateix, està molt ben fet, diguem que la Rowling s'hi va esplaiar. 

Però si analitzo altres llibres que m'he llegit, no puc trobar un personatge tant tant ben fet (pensem que són 7 llibres on l'hem d'aguantar). Hi ha la Dolors Umbridge, de la mateixa saga, però només apareix en un llibre. Està molt ben feta i realment és una... dona desagradable, però jo sempre la vaig trobar més repel·lent que odiosa. 

N'hi ha un altre, La Bruja de los Paramos del llibre/pel·lícula The Howl's Moving Castle (de Diana Wynne Jones). Mai puc recordar si la bruixa de la pel·lícula és igual a la del llibre, però la odio. No fa més que posar pegues a Sophie, ella ho embolica tot i no para de posar-se enmig dels objectius de la pobre protagonista. 

És el personatge odiós perfecte, perquè no dóna pena en cap moment i és odiosa. 

En aquesta imatge podem veure les quatre cares d'aquesta dona: de principi a final. No us deixeu enganyar per la última imatge de velleta adorable: és odiosa i irritant igual xD

Repte literari 10. Personatge més graciós

Els dos personatges que s'emporten la palma per ser graciosos són els germans Weasley: Fred i George. 

Sense ells la saga no hagués sigut el mateix, i m'han fet riure incomptables vegades al llarg dels set llibres. 


Unes quantes cites gracioses :)

- Ara tu, Fred -va dir la dona que era com un tap de bassa.
- No sóc en Fred, sóc en George -va dir el noi-. Sincerament bona dona, com pot dir que és la nostra mare...? Que no veu que sóc en George?
- Ho sento, George, rei.
- És broma mare, sóc en Fred. 

- No em diguis que ets monitor, Percy! -va exclamar un dels bessons, amb aire de gran sorpresa-. Ens ho hauries hagut de dir abans! No en teniem ni idea!

- Un moment, que em sembla que sí que va dir alguna cosa... -va dir l'altre bessó-, un cop..
- Per minut...
- Durant tot l'estiu..

- Fer volar un vàter? Mai hem fet volar un vàter.

- Però és molt bona idea. Gràcies mare.

- Pare, com anirem a King's Cross demà? -va preguntar en Fred mentre gaudien d'un pudding de xocolata sumptuós.

- La conselleria ens posarà un parell de cotxes  -va dir el senyor Weasley.
Tots van aixecar la vista del plat.
- Perquè? -va preguntar en Percy encuriosit.
- Són per tu, Percy -va dir en George amb posat seriós-. I al capó hi portaran banderetes amb les inicials PM.
- De "Cap de Mico" -va dir en Fred.

- Però també et sortiran uns bons grans carregats de pus -va dir en George- i encara no sabem com eliminar-los.

- No us en veig, de grans -va dir en Ron mentre examinava els seus germans bessons.
- Ni en veuràs cap -va dir en Fred en to misteriós- perquè els tenim a una part del cos que no s'acostuma a ensenyar en públic.
- Però quan seus a l'escombra et toquen ben bé els...

- Parlant de cops amagats, Ronald -va dir en George-, què és això que ens ha explicat la Ginny de tu i una noieta que es diu (si la informació que tenim no és errònia) Lavander Brown?

En Ron es va posar una mica vermell. (...)
- Cuideu-vos de vosaltres.
- Quina resposta més grollera -va dir en Fred-. Demostra tenir-nos molt poca consideració. L'únic que volem saber és... com va anar la cosa.
- Què vols dir?
- Va tenir alguna mena d'accident aquesta noia?
- Com vols dir?
- Ha de tenir una lesió cerebral greu per força!

- No teniu inicial en els vostres -va observar en George-. Suposo que ella pensa que no oblidareu els vostres noms, però nosaltres no som estúpids...Sabem perfectament que ens diguem Gred i Feorge.

En Fred i en George van tombar-se l'un cap a l'altre i van dir alhora:
- Ostres, som clavats!
- No ben bé, per això; em sembla que continuo sent més guapo jo -va dir en Fred, enmirallant-se a la tetera.

- Com et trobes, Georgie? -va mormolar la senyora Weasley.
En George es va palpar amb els dits al costat del cap.
-Com una fura -va dir amb un fil de veu.
- Què li passa? -va dir en Fred amb veu escanyada i cara d'angúnia-. Que també li ha afectat al cervell?
- Com una fura -va repetir en George, obrint els ulls i aixecant-los cap on era el seu germà-. Perquè estic fura-dat. "Furadat", Fred; captes?
La senyora Weasley va posar-se a sanglotar més fort. A en Fred li van pujar els colors a la cara.
- Penós -va dir a en George-. Penós! Amb tots els acudits que es poden fer relacionats amb l'orella, amb surts amb aquest de foradat! 

Repte literari 9: Personatge que m'agrada menys de tots els temps

Holaa!

Sento no haver dit res en dies! Aquesta setmana i la que ve tinc totes les hores ocupades, i no he tingut temps de passar-me pel blog!

L'entrada numero 9 del repte literari va sobre un personatge que no m'hagi agradat, o que m'hagi semblat desagradable, etc.
El personatge que he triat més que desagradable és pesat. És pesat en majúscules i quan vaig llegir-me els llibres on sortia em va irritar pàgina rere pàgina. No hi va haver cap manera que m'agradés: va començar semblant-me una mica pesadet però graciós i vaig acabar agafant-li una mania impressionant. 

El personatge que actualment no puc veure ni en pintura és: Jacob Black!! De la sèrie Twilight de Stephenie Meyer. 

El noi té bones coses, però la seva tonteria amb la Bella em desespera. La noia li dóna llargues durant 3 llibres seguits i ell no es dóna per vençut. Alguns dirien que és persistent, jo dic que és pesat. Si jo fos l'Edward ja li hauria deixat les coses clares. xD


Les pel·lícules ho han empitjorat tot, li han donat tanta publicitat que el noi ha anat pujant a la llista dels personatges que menys m'agraden, i ara n'és el rei. 

De l'única manera que m'agrada en Jacob Black és quan es transforma en llop!

Em sap greu fer una entrada tant negativa! Però d'això va no? xD

Per últim us dic que durant la setmana que ve no estaré quasi al blog. No sé ni si podré penjar una entrada. Em sap molt de greu però demà començo un curs a la universitat (que dura una setmana) i estaré treballant als vespres, o sigui que no tindré temps per a res!

Espero retornar amb moltes idees i entrades! :)

Repte Literari 8. Personatge misteriós preferit.

Sento haver estat absent tants dies però no he parat. Tinc tres o quatre ressenyes per fer i aquí estic, fent una entrada del Repte literari. xD

Bé, també havia de fer l'entrada numero set que seria sobre els personatges arxienemics que m'agraden més. Doncs també m'ho salto i me'n vaig directament al numero vuit que és: Personatge misteriós preferit. M'ho salto perquè ja vaig fer l'entrada d'enemics preferits, i la veritat em sembla una mica redundant. 

Com em passa quasi sempre, em ve de seguida algun personatge de Harry Potter. És la millor saga que he llegit mai, i no hi puc fer res. Per això he triat dos personatges. 

Un és Albus Dumbledore, evidentment. Rowling va tardar set llibres a revelar-nos el passat d'aquest gran personatge. No crec que ningú s'esperés que el seu passat fos tant xocant. Durant tota la saga em fa fascinar i agradar. I per això és un dels meus personatges misteriosos preferits (a part de savi, o friki, xD).

Com que tothom coneix a Dubledore, ja sigui pels llibres o per les pel·lícules, passo a  parlar i descriure de l'altre protagonista d'aquesta entrada: Brimstone del llibre Daughter of Smoke and Bone de Laini Taylor. 

Brimstone

És un traficant de dents. Tot tipus de dents: humanes, d'animals comuns, exotics, grans, petits, groguencs, corcats o blancs. 

Els braços i el cos robust de Brimstone són les úniques parts d'ell que són humanes, tot i que estan cobertes per un teixit amb més aspecte de cuir que de pell. Els seus forts pectorals estan farcits de velles cicatrius. Les cames les té cobertes d'un pelatge daurat suau i es tensen sota músculs lleonins, però en comptes d'acabar en urpes de felí, acaben en uns sinistres peus amb urpes que poden ser de llangardaix o potser de drac. 

Llavors hi ha el cap, que s'assembla a la d'un moltó però sense pel, amb el mateix cuir dur que cobreix la resta del seu cos. Té escames entorn a l'aplastat nas oví i ulls de rèptil d'un color daurat luti i allargades pupil·les verticals, a part d'unes gegantines i groguenques banyes de moltó que s'enrosquen als dos costats del crani. 

Penjades d'una cadena, porta diverses lupes de joier. Les fosques muntures de color daurat constitueixen l'únic ornament de la seva persona, sense esmentar l'altre objecte que envolta el seu coll, sense cap brillantor que atragui la mirada. És un vell os de la sort que descansa sobre el seu coll.

Aquí us deixo una descripció de la botiga d'en Brimstone segons el punt de vista de la Karou:

Encara que havia crescut a la botiga de Brimstone, encara no comprenia on era, només que es podia accedir des de portes repartides per tot el món i que conduïen fins aquell mateix lloc. Quan era petita, solia preguntar  a Brimstone quina era la ubicació exacta de «l'aquí», però només rebia una brusca resposta: «En una altra part».

A Brimstone no li entusiasmaven les preguntes.

Allà on estigués situada, la botiga, un espai sense finestres i abarrotada de prestatgeries, semblava l'abocador del ratolí Pérez -sempre que aquest trafiqués amb dents de totes les espècies-. Dents d'escurçó, ullals, molars d'elefant, enormes incisius ataronjats de rosegadors exòtics de la selva, tots ells guardats en pots i arcons d'apotecari, enfilats en fileres penjades de ganxos, i precintats en centenars de pots que sonaven com maraques.

Al final del llibre Daughter of Smoke and Bone sabem perquè Brimstone es dedica a traficar amb dents, i gran part del misteri es revela. Però no deixa de ser un personatge misteriós, ple de secrets i que al final no es pot evitar agafar carinyo. 

Repte literari 6: Relació amor/odi preferida.

Lord Asriel i Mrs. Coulter

Els protagonistes d'aquesta entrada són dos personatges secundaris (però molt importants) del la saga La Matèria Obscura, de Philip Pullman. 

Aquests dos personatges, són els que precipiten tots els esdeveniments ocorreguts als tres llibres. Són els que ho compliquen tot per culpa de les seves ganes de poder. M'agraden molt perquè tenen unes personalitats molt marcades, amb molts matisos, i sembla que sempre tinguin un secret més que revelar. Donen a la història un joc increïble, per això els hi dedico aquesta entrada. 

La seva història

Lord Asriel i Marissa Coulter es van conèixer de joves. Ell era un aristòcrata de la societat Anglesa, i ella estava casada amb Edward Coulter. Es van enamorar a l'instant, i es es van convertir en amants. Els problemes van arribar quan Marissa es va quedar embarassada.

Quan dóna a llum, ella li entrega la seva filla, Lyra, a Lord Asriel. Ell l'oculta amb els Gypsis, però finalment el marit de Marrissa s'assabenta de la història i pres per una fúria assassina, es dirigeix al lloc on la Lyra viu amb els Gypsis per matar-la (una casa propietat de Lord Asriel). Lord Asriel aconsegueix arribar a temps per aturar-lo, però s'enfronten en un duel i Edward Coulter mor. 

Des d'aquell dia, la Senyora Coulter es desentén de Lyra i de Lord Asriel, interessant-se més per la política i pel poder. I Lord Asriel deixa Lyra a càrrec del rector de la Universitat d'Oxford, on Lyra creixerà pensant que Lord Asriel és el seu oncle, amb la condició que el rector mai l'entregui a la seva mare. 

Tots aquests fets, ocorreguts abans de la història narrada en els llibres, condicionen tot el que passarà després en ells. Lord Asriel i Marissa s'odien, perquè tots dos volen el mateix: més poder. Però quan la Senyora Coulter es comença a interessar per la Lyra, i comença a sentir que realment estima a la seva filla, haurà de convèncer a Lord Asriel de que l'han de salvar i ajudar-la. Ells no confien l'un en l'altre, i a la que poden es traeixen, però no deixen d'admirar-se i recolzar-se quan els seus interessos coincideixen (i també, tot s'ha de dir, quan l'atracció que senten l'un per l'altre és massa forta). 

En aquesta història dóna la sensació de que la Lyra no és més que una pilota que va d'una banda a l'altra entre Lord Asriel i Marissa. Ells dos són els que mouen quasi tots els fils, i Lyra farà el que pugui per escapar dels seus jocs. Per això és realment interessant l'evolució de Lord Asriel, i sobretot de la Senyora Coulter (que és la que fa un canvi més gran), perquè amb els canvis en aquests dos, també canvien els esdeveniments de la història. 

Els actors de la pel·lícula que interpreten a Lord Asriel i a la Senyora Coulter són Daniel Craig i Nicole Kidman. Tot i no haver vist la pel·lícula, puc dir que m'agraden molt com queden aquest actors com a personatges, estan molt ben triats. Sempre m'havia imaginat a Lord Asriel amb cabell negre, però no passa res perquè Daniel Creig presenta el mateix posat autoritari que Lord Asriel. I a Marissa sempre me l'havia imaginat rossa, tot i que l'escriptor la descrigués morena. 

Repte literari 5: Enemics preferits

Aquesta entrada és molt i molt fàcil!

Dos personatges que s'odien durant tota la seva adolescència, que es barallen, insulten, s'ataquen, etc. És una història que evoluciona durant tots els seus anys a l'escola, i que acaba de manera inesperada: quan en ves d'odiar-se, s'acaben respectant. 

La parella d'enemics que més m'agrada és:

Harry Potter i Draco Malfoy.

Dos personatges contraposats: un és orfe, els seus pares van morir defensant-lo, i lluitaven contra Voldemort, no va conèixer el món màgic fins als 11 anys, i sempre ha hagut de lluitar contra la fama i per sobreviure. L'altre és un nen mimat que sempre ho ha tingut tot, la seva família és coneguda per tenir afinitat amb les Forces del Mal, i sempre, sempre, li ha fet ràbia tot el que no implicava ser el millor o tenir el millor.

M'agrada especialment la història d'aquests dos perquè no és com les altres enemistats de la sèrie de llibres de Harry Potter. Per exemple, en Harry odia a l'Snape perquè des del principi és l'Snape que odia en Harry, i li fa la vida impossible. Sinó, en Harry no hagués tingut res en contra de l'Snape (a part de la seva antipatia natural).

A més a més, finalment sembla que Draco i Harry es "reconcilien" al final de la saga, quan en Draco demostra que no es deixa endur pel costat fosc de la màgia. A més, el pobre xaval al final ho acaba passant malament.

Repte literari 4: Amics preferits

Bé, continuem amb el repte literari! Ja fa uns dies que l'hauria hagut de publicar però no he tingut temps! 

Quan penso en la meva parella d'amics preferits, inevitablement em ve al cap un trio, i no pas un duet. I és que no puc parar de pensar amb la meva saga preferida de tots els temps!

Estic parlant, evidentment, d'en Harry, en Ron i l'Hermione. 

Si be és veritat que en Ron i l'Hermione es passen mitja saga enfadats, i al final acaben junts, no passa res! Continuen dins la categoria d'amics. Crec que s'enfaden i s'enamoren pel mateix motiu: són pols oposats.

Història:

Aquests tres mags es van conèixer per primera vegada en un vagó del tren Hogwarts Express. En Harry i en Ron van congeniar de seguida, compartint llaminadures i experiències de la seva vida. En canvi, la primera impressió d'aquests dos nois amb l'Hermione va ser més aviat de repulsió, ja que aquesta era una mandona insofrible :)

Al llarg de la primera meitat del primer llibre l'amistat d'en Harry i en Ron es consolida, i l'enemistat entre en Ron i l'Hermione també. Però hi ha un fet que fa canviar això radicalment: en Harry i en Ron salven a l'Hermione d'un Troll gegant, fent que passi a ser amiga seva durant tots els 7 llibres. 

Per la informació donada per l'escriptora, J. K. Rowling, l'editor inicialment li volia fer eliminar l'escena del Troll al lavabo, però ella s'hi va negar, ja que era el fet clau que uniria l'Hermione als dos mags. 

Durant tota la sèrie, l'amistat entre en Ron i l'Hermione fluctua molt, fins al punt que en molts dels llibres es passen la meitat del curs sense parlar-se. En canvi l'amistat d'en Harry amb ella és molt més estable, tot i que evidentment hi ha èpoques millors o pitjors.

L'amistat d'en Ron amb en Harry en general va vent en popa, menys en les ocasions que en Ron es sent molest per la popularitat d'en Harry (que fa que ell es quedi a l'ombra).

Les personalitats d'aquests tres personatges m'encanten, en Harry intentant passar desapercebut, tímid i a vegades insegur; en Ron divertit i intentant sobresortir una mica, ja que ha estat sempre a l'ombra dels seus germans, molt insegur i un seguidor nat; i finalment l'Hermione, una noia brillant, amb un punt de seriositat que exaspera als seus amics, però amb una valentia i lleialtat inqüestionables. 

Per això són el trio d'amics que m'agrada més. Per tot el que passen al llibre, coses bones i coses dolentes que els fan crèixer com a persones i sobretot, perquè anteposen la seva amistat per sobre de moltes coses: ho podem veure sobretot al final de la saga, quan per lluitar contra Voldemort, en Ron i l'Hermione abandonen les seves famílies per poder donar suport a en Harry. 

Repte literari: Parella preferida

Ja fa un temps que vaig llegir una trilogia que em va fascinar: Dark Magician Trilogy, de Trudi Canavan. 

La meva parella preferida és la que formen la protagonista, Sonea i el mag negre Akkarin. És una parella que no es forma fins al tercer llibre, o sigui que només la vaig poder gaudir un llibre!! (una pena, la veritat). 

Al principi no les tenia totes amb aquesta parella, ja que l'Akkarin és molt tancat, i fins a l'últim llibre no descobrim la seva veritable personalitat, però una vegada el coneixem bé, és un personatge increïble! D'aquells que enganxen.

La Sonea la coneixem des del primer llibre, ja que és ella la protagonista principal i els tres llibres recorren els seus anys d'estudis i aprenentatge. 

El que més m'agrada de la parella és la confiança que es tenen l'un a l'altre, així com el recolzament que l'Akkarin li proporciona a la Sonea (tot i que al segon llibre faci just el contrari, però ell ho veu diferent), i m'encanta que sigui ella la que faci el primer pas, perquè ell creia que hi havia masses anys de diferencia! (Què es porten, 15 anys? No queda clar al llibre...). 

Per tot això ells dos són la meva parella preferida!

Espero poder llegir els pròxims llibres aviat (la història transcorre 20 anys després), per poder saber què ha passat amb la vida de la Sonea!


Si vols saber més d'aquest repte, clica aquí!

Repte literari: Cita preferida dels teus personatges

Per a aquesta setmana no he triat una frase ni una cita, sinó una situació! 

Tots aquests dies he estat pensant en els meus personatges preferits i no només és en po... La Katsa també ho és, me n'he adonat al rellegir-me el llibre. Per això, us adjunto primer una situació d'en Po, i després una de la Katsa!


Príncep Po:

Va arribar el dia quan un dels dos prínceps coberts de fang va immobilitzar l'altre contra el terra i va llançar un crit de victòria.
Al mirar-los, Katsa va descobrir que qui estava a sobre era, per primera vegada, en Po.
Es va aixecar d'un salt i rient de content, li va dirigir un somriure maliciós a la Katsa. Es va treure fang de la seva cara i li va fer senyes amb el dit."Vine aquí, gata salvatge. Tu ets la següent."
La Katsa es va recolzar en la seva espasa i va riure. "T'ha costat mitja hora immobilitzar el teu germà, i penses que estàs preparat per enfrontar-te a mi?"
"Vine al fang a lluitar amb mi. T'aixafaré com a una aranya."
La Katsa li va donar l'esquena, enfocant-se en l'exercici que li estava ensenyant a la Bitterblue. "Quan puguis batre a l'Skye fàcilment, després em rebolcaré pel fang amb tu".
Va parlar severament, però interiorment no podia amagar-li el plaer que sentia. Ni ell podia amagar el seu.

Aquest fragment és sobre la Katsa, m'agrada molt perquè demostra com és la Katsa, una mica irreflexiva, una mica esbojarrada, amb força i sobretot, divertida!

La jove va corre darrere seu, i l'au va desplegar les seves gran ales i va volar. Però la Katsa va saltar i el va agafar pel cos, mentre estaven a l'aire; va caure al fons de la bassa, impressionada per la mida de l'animal, i de cop es va trobar forcejant dins l'aigua amb una oca enorme que aletejava, xapotejava i picava. Però només van ser uns moments perquè ella li va apretar el coll i li va partir, abans de que tingués temps de pessigar-la amb el bec.

Va donar mitja volta per tornar a terra i es va sorprendre de veure a en Po allà, bocabadat. Ella es va posar de peu, i, regalimant aigua, va sostenir en l'aire l'enorme oca agafat pel coll perquè el liènid la veiés.

- Ja el tinc!

Repte: Personatge preferit de tots els temps

Després de pensar-m'ho molt (i molt) he decidit que tinc tres personatges que són els meus preferits, tot i que un sobresurt per sobre dels altres, i és del que parlaré. Per tant el meu personatge preferit de tots els temps és: 

Príncep Po Grining Granmalió

Els altres dos personatges són: Lyra Belacqua (La matèria obscura) i Harry Potter.

Fitxa tècnica:

Llibre on surt: Gràceling.

De la ploma de: Kristin Cashore.

Espècie: Gràceling.

Professió: Príncep?

Descripció: "Va posar els colzes sobre la barana, duia el coll de la camisa obert, les arracades daurades a les orelles i els anells; el cabell fosc. [...] I els ulls...Katsa mai havia vist uns ulls així. Un era platejat i l'altre, daurat. Desiguals i estranys, refulgien en la pell bronzejada. Li va sorprendre que no li haguessin brillat en l'obscuritat la nit de la seva primera trobada, no semblaven humans."

Personalitat: Confiat, és molt segur d'ell mateix però li costa confiar en els altres. És lleial i es preocupa per aquells que estima. No dubta fer el que faci falta per aconseguir els seus objectius i protegir als que li importen. Té sentit de l'humor i li agraden els reptes. 

Perquè l'he triat:

Des del primer moment em va fascinar aquest personatge. Aventurer, misteriós, amic dels seus amics, protector amb la seva família i sobretot m'encanta la relació que té amb la Katsa!!

També m'agrada perquè és bon lluitador, té sentit de l'humor, i té una gràcia que fa que la seva vida sigui dura, però tot i així no es rendeix. A més a més vaig patir molt amb el que li passa al llibre :(

La història de Graceling m'agrada molt, és un dels meus llibres preferits, i en part és gràcies a Po. També s'ha de dir que el nom no és el més encertat del món (també se'l coneix com a Príncep Grining Granmalió), però no tot pot ser perfecte!

També m'agrada tota la família de Po, el rei Ror, la seva mare i l'avi Tealiff, i per suposat, els seus germans.

Realment espero la continuació de la història, amb el llibre de la història de la Bitterblue, on l'escriptora va dir que sortirien els personatges de Graceling.