Ressenya: La Daga

Títol original: The subtle knife

Títol edició catalana: La Daga

Autor: Philip Pullman

Editorial: Empúries

Any de publicació: 2007

Número de pàgines: 348

Sinopsi

La daga porta la Lyra a una esgarrifosa ciutat on coneix un noi misteriós, un assassí. El destí d'en Will està lligat de manera estranya al de la protagonista, i junts hauran de trobar un objecte secret i poderós que éssers de molts mons estarien disposats a matar per aconseguir...

Opinió

La Daga és la segona part de la trilogia La Matèria Obscura de Philip Pullman. En aquesta nova aventura la Lyra segueix els passos del seu pare, i va a parar a un món molt diferent del seu, amb diferències clares però a la vegada confusament similar. Es troba en una ciutat on no hi ha ningú,  ni una ànima, excepte un noi, en Will, que afirma ser un assassí. 

Obligats a confiar l'un en l'altre la Lyra i en Will hauran de fer front a nous i vells perills, i no només s'hauran d'enfrontar a antics enemics, sinó que aniran en busca d'aliats i a la recerca d'una daga que diuen que és la clau per atravessar mons i guanyar una guerra.

Tot i que al primer llibre la protagonista indiscutible és la Lyra, aquí s'hi afegeix en Will, un noi que prové del nostre món, i per tant no té daimoni. En Will aporta un bon contrapunt al llibre, ja que al contrari que la Lyra, que sempre ha sigut impulsiva, ell és més prudent i desconfiat.

Mentre ells dos intenten sobreviure a les seves aventures, el llibre es centra en varies ocasions en altres personatges. Coneixerem a la Mary Malone, una científica que partirà en busca de respostes, seguirem els passos de Lord Asriel i la senyora Coulter, i volarem  seguint el camí de dos àngels ben estranys que tenen una missió clau. 

Aquest llibre és notablement més intrincat que l'anterior, ple de trames i subtrames que donen al lector una visió global del que passa al llibre. D'altra manera és impossible copsar la magnitud de la història i de les batalles, aliances i traïcions. Tot i ser el segon llibre de la trilogia, no es pot apreciar un final i un començament amb el tercer llibre ben marcats, ja que la història és contínua. 

En especial el que m'agrada més d'aquest llibre és el que he referit abans: la complexitat de tota la història, perquè al voltant dels dos protagonistes s'està forjant una guerra. En un dels bàndols hi trobem a Lord Asriel, que li ha declarat la guerra ni més ni menys que al Cel. Els àngels i Metatron, el seu líder, estan a l'altre bàndol. Qui guanyi la guerra governarà els mons fins ara lliures, però hi ha dos persones que poden fer decantar la balança ràpidament. 

I aquest és un dels grans misteris del llibre, el perquè la Lyra i en Will són tant importants, però evidentment això no ho sabrem fins al final de la trilogia. 

Els personatges es fan estimar, no només per les seves accions sinó per l'evolució que tenen al llarg de la història: en Lee Scoresby amb la seva daimonion Ester, en Iorek Byrnison, Serafina Pekkala i el seu clan de bruixes o John Parry, per citar només uns quants que apareixen a la trilogia. No són personatges estàtics, més aviat al contrari, a través del primer i el segon llibre i sense haver-se llegit el tercer, ja es poden apreciar els canvis en els personatges, així com els diferents comportaments i reaccions que tenen davant diferents situacions. 

Això realment ho agraeixo perquè personalment quan els personatges evolucionen amb la història aquesta es torna molt més emocionant i profunda. Adquireixen matisos nous i m'acabo identificant amb els personatges. 

Per altra part, i deixant de banda la basant fantàstica en aquest llibre l'autor continua profunditzant en el tema de l'església  cosa que ja va començar en la primera novel·la i que acaba amb l'última. En aquesta novel·la l'autor critica de forma frontal aquesta organització, que en els seus llibres comprèn varis mons. 

Aquest llibre per a mi té un deu de deu en puntuació. Pels amants de la fantasia, aquesta és la vostra trilogia!

Repte literari 19: Criatura parlant

Holaaaa!

Espero que aquest dimarts estigui anant bé a tots! Jo estic ocupadíssima perquè estic fent llibres artesanals a tope. Resulta que aquest cap de setmana aniré a la meva primera fira com a venedora! Espero poder-ne vendre uns quants :D

http://farewellrani.deviantart.com/art/Lyra-Belacqua-62251249

Avui tocava publicar l'entrada número 19 del repte literari: Personatge que escriu. Però sincerament no me n'agrada cap, i per tant em prenc algunes llibertats i passo al següent punt: Criatura parlant. Molt més interessant :)

Hi ha vàries criatures parlants entre els meus llibres preferits: Saphira, Solembun, Firenze, Dobby, etc. Però n'hi ha una que em va fascinar des del moment que la vaig descobrir: els daimonions del món de Philip Pullman. 

Representen l'ànima de les persones, que en aquest mon tenen vida pròpia i viuen en forma d'animals al costat dels seus humans. Els homes tenen daimonions femenins, i les dones en tenen de masculins. Els daimonions prenen forma segons la personalitat dels seus humans. 

El que a mi m'agrada és Pan, el daimonion de la Lyra. Fins que la Lyra és adolescent pot prendre la forma que vulgui, però la seva forma final és una manta, que reflexa bastant bé la personalitat de la Lyra. 

Als llibres és la veu de la consciencia, i tot i que no se'n surti gaire, intenta que la Lyra no es posi en problemes. :)

Amb aquesta entrada també tinc l'excusa perfecta per posar aquesta imatge tant increïble sobre la Lyra i en Pan :D

Ressenya: El Oxford de Lyra

Títol original: Lyra's Oxford

Títol edició espanyola: El Oxford de Lyra

Autor: Philip Pullman

Editorial: Ediciones B

Any de publicació: 2000

Número de pàgines: 72

Sinopsi

Després de les inoblidables pàgines de Llums del Nord, La Daga i El llargavistes d'Ambre, Philip Pullman torna amb un altre prodigiós episodi protagonitzat per Lyra Belacqua: un nou relat en el qual la carismàtica protagonista de la Matèria Obscura haurà de recórrer la seva peculiar Oxford per ajudar a la famosa bruixa Yelena Pazhets. 

Opinió

Quan vaig saber que hi havia aquest llibre no vaig tardar en buscar-lo per poder-lo llegir. Philip Pullman m'encanta i Lyra és protagonista d'una de les novel·les que m'han agradat més. 
Aquesta és una història curta on el lector pot tornar a recórrer els carrers d'Oxford amb la Lyra i en Pan. Han passat tres anys des de la separació amb en Will, i la Lyra ha crescut i ha canviat molt. Ara viu al Col·legi St. Sophia però freqüenta molt el Jordan College, amb els seus llicenciats i teulades interminables. És allí on veu un daimonion perdut i on comença la seva aventura. 

M'ha agradat que Philip Pullman escrigués una altra història sobre el mon que vam descobrir a la trilogia La Materia Obscura. Tot i ser una història curta i senzilla, hi ha molta acció i com passa ens tenen acostumats la Lyra i en Pan no tarden en posar-se en problemes.

Com ja m'esperava el llibre se m'ha fet curt, massa curt! Tinc mono d'aquest mon creat per Pullman, i que escrigués aquesta història em porta a tenir l'esperança que tard o d'hora escriurà més aventures de la Lyra (potser ja d'adulta). Ja diuen que l'esperança és l'últim que es perd :)

Ressenya: Llums del Nord

Títol original:Northern Lights

Títol edició catalana:  Llums del Nord

Autor: Philip Pullman

Editorial: Empúries

Any de publicació: 2001

Número de pàgines: 430

Sinopsi

Lyra té només onze anys però ja està marcada pel destí. Els nens d'Oxford estan desapareixent, i es rumoreja que està passant el mateix a altres ciutats. Armada amb el seu aletiòmetre, un objecte únic en el món que li permet endevinar allò que ningú sap, Lyra viatja cap al Pol Nord amb un únic propòsit: salvar als nens i esbrinar què s'amaga darrere les seves desaparicions. Però descubrirà que el món on viu és més complex del que ella creia, i per complir amb el seu destí haurà de reunir tot el seu valor. Gràcies als seus amics, Lyra podrà enforntar-se als perills que l'amenacen...

Opinió

La trilogia His Dark Materials de Philip Pullman és l'òpera prima d'aquest autor. És la seva obra estrella, la més coneguda, al voltant de la qual ha girat durant molts anys la seva popularitat. El món que va crear, és tant ric, tant complex i complert en detalls que no deixa de sorprendre als seus lectors. 

A mi personalment, és una dels llibres que més m'han agradat (ja ho he dit altres vegades) i tard o d'hora sempre em torno a rellegir la trilogia. Avui volia fer una ressenya però no em venia de gust fer-ne una sobre algun llibre que m'hagi acabat de llegir, i mirant la meva estanteria he pensat que perquè no fer-la sobre algun llibre que llegís ja fa temps. I aquí estic, escrivint la ressenya del primer llibre d'aquesta increïble trilogia.

Lyra Belaqua és una nena que s'ha criat, juntament amb el seu daimoni Pam, al Jordan College. Allí ha viscut mig salvatge i mig educada pels llicenciats que tenien temps per ensenyar-li alguna matèria. De tant en tant rep la visita del seu tiu Asriel, però qui realment ella veu com la seva família són els criats del College en general, i Roger (un ajudant de les cuines) en particular. Però quan aquest últim és raptat la Lyra no dubtarà en emprendre un viatge cap al nord, amb l'ajuda dels Gypsis i el seu Aletiometre, per tal de salvar el seu amic. En el camí farà nous amics que l'ajudaran a tirar endevant en els moments de dificultat però també enemics: persones que no dubtaran en intentar parar-la per tal de que ella no destrueixi els seus plans. 

El que més m'agrada d'aquest llibre són els daimonis. Són la manifestació de l'ànima humana i adopten forma d'animal. Les dones solen tenir daimonis mascle i els homes daimonis femelles. Els daimonis hem van atrapar des del primer moment i sempre m'han fascinat. Sobretot el fet de els nens tenen daimonis canviants, i que al arribar a la pubertat aquests estableixen una forma fixa, que reflexa la personalitat dels seus humans. També és fascinant tot el món que envolta a aquestes criatures: les regles no escrites, les normes i els seus comportaments. En fi, crec que són una de les millors parts del llibre.

Per poder parlar del llibre, però, hem de parlar de la Lyra. Aquesta nena és el motor de la història, ella és qui ho fa moure tot, qui no es don per vençuda en cap moment i lluita per tirar endavant. No es planteja les conseqüències dels seus actes, o que potser fracassarà, ella ho ha de fer, i per tant, ho fa. Al llarg del llibre la Lyra es troba amb acompanyants fantàstics, amb tantes personalitats diferents que aporten al llibre un miler d'històries que podrien ser explicades: Farder Coram, John Faa, Serafina Pekkala, l'Os Iorek Byrnison, la Senyora Coulter, Will, Mary Malone, Roger, Senyor Lee, etc. 

Cal destacar les converses entre Lyra i el seu daimoni Pam. Aquest últim sembla ser la veu de la consciència de la Lyra, ja que normalment ella vol fer alguna cosa prohibida. Tot i que en Pam sempre vol protegir la Lyra i intenta que es comporti amb educació, la majoria de les vegades fracassa i no li queda més remei que seguir a la seva humana en les entremaliadures que fa. En general això els porta a una sèrie de complicacions i d'embolics dels quals solen sortir malparats. 

La història té un ritme dinàmic, que en moments és més calmat però que fa estar atent al lector, ja que al ser un món nou (però molt similar al nostre) a vegades no s'acaba d'entendre tot plegat. La història mateixa fa girs inesperats que sorprèn al lector i que fa mantenir la tensió de manera permanent. 
No és un llibre planer on la història transcurreixi de manera superficial, sinó que paral·lelament a la història principal van transcorreguent diferents històries que a vegades l'autor ens deixa entreveure o no. Igualment passa amb els personatges, que no són estàtics, sinó que al llarg del temps van canviant i les seves personalitats van adquirint noves facetes. El lector veu l'evolució de la Lyra al llarg del llibre, de com comença amb 11 anys i va canviant, i com el coneixement que li aporta el fer-se gran va canviant la seva visió del món. 

En conclusió us recomano moltíssim aquest llibre, és un dels millors que he llegit mai (juntament amb la resta de la trilogia), i espero que pogueu sentir la màgia que vaig sentir jo quan el vaig llegir per primera vegada (i que continuo sentint cada vegada que el llegeixo de nou). 

Voleu veure més portades d'aquest fantàstic llibre? Clica aquí.

Portades: Llums del Nord de Philip Pullman

La trilogia His Dark Materials de Philip Pullman és una de les millors que he llegit mai. Els seus llibres tenen un lloc privilegiat a la meva estanteria i sempre, sense excepció, em rellegeixo tots els llibres cada dos o tres anys . 

Simplement no puc evitar-ho, de tant en tant he d'entrar al món de la Lyra.

Avui us porto moltes de les portades que hi ha del primer llibre de la trilogia: Llums del Nord. N'hi ha moltes, algunes similars, algunes molt diferents. Algunes de les imatges que us mostro a continuació no tenen res a veure amb editorials, sinó d'artistes que han creat portades artístiques, i que per tant no trobarem a cap llibre (llàstima). No les posaré totes perquè seria impossible! Però si una selecció de les que més m'agraden :) 

Aquest dibuix està fet per Hamish Steele i us el poso en primer lloc perquè trobo que és increïble. Les portades a continuació són d'edicions en català, castellà i anglès.

Repte literari 6: Relació amor/odi preferida.

Lord Asriel i Mrs. Coulter

Els protagonistes d'aquesta entrada són dos personatges secundaris (però molt importants) del la saga La Matèria Obscura, de Philip Pullman. 

Aquests dos personatges, són els que precipiten tots els esdeveniments ocorreguts als tres llibres. Són els que ho compliquen tot per culpa de les seves ganes de poder. M'agraden molt perquè tenen unes personalitats molt marcades, amb molts matisos, i sembla que sempre tinguin un secret més que revelar. Donen a la història un joc increïble, per això els hi dedico aquesta entrada. 

La seva història

Lord Asriel i Marissa Coulter es van conèixer de joves. Ell era un aristòcrata de la societat Anglesa, i ella estava casada amb Edward Coulter. Es van enamorar a l'instant, i es es van convertir en amants. Els problemes van arribar quan Marissa es va quedar embarassada.

Quan dóna a llum, ella li entrega la seva filla, Lyra, a Lord Asriel. Ell l'oculta amb els Gypsis, però finalment el marit de Marrissa s'assabenta de la història i pres per una fúria assassina, es dirigeix al lloc on la Lyra viu amb els Gypsis per matar-la (una casa propietat de Lord Asriel). Lord Asriel aconsegueix arribar a temps per aturar-lo, però s'enfronten en un duel i Edward Coulter mor. 

Des d'aquell dia, la Senyora Coulter es desentén de Lyra i de Lord Asriel, interessant-se més per la política i pel poder. I Lord Asriel deixa Lyra a càrrec del rector de la Universitat d'Oxford, on Lyra creixerà pensant que Lord Asriel és el seu oncle, amb la condició que el rector mai l'entregui a la seva mare. 

Tots aquests fets, ocorreguts abans de la història narrada en els llibres, condicionen tot el que passarà després en ells. Lord Asriel i Marissa s'odien, perquè tots dos volen el mateix: més poder. Però quan la Senyora Coulter es comença a interessar per la Lyra, i comença a sentir que realment estima a la seva filla, haurà de convèncer a Lord Asriel de que l'han de salvar i ajudar-la. Ells no confien l'un en l'altre, i a la que poden es traeixen, però no deixen d'admirar-se i recolzar-se quan els seus interessos coincideixen (i també, tot s'ha de dir, quan l'atracció que senten l'un per l'altre és massa forta). 

En aquesta història dóna la sensació de que la Lyra no és més que una pilota que va d'una banda a l'altra entre Lord Asriel i Marissa. Ells dos són els que mouen quasi tots els fils, i Lyra farà el que pugui per escapar dels seus jocs. Per això és realment interessant l'evolució de Lord Asriel, i sobretot de la Senyora Coulter (que és la que fa un canvi més gran), perquè amb els canvis en aquests dos, també canvien els esdeveniments de la història. 

Els actors de la pel·lícula que interpreten a Lord Asriel i a la Senyora Coulter són Daniel Craig i Nicole Kidman. Tot i no haver vist la pel·lícula, puc dir que m'agraden molt com queden aquest actors com a personatges, estan molt ben triats. Sempre m'havia imaginat a Lord Asriel amb cabell negre, però no passa res perquè Daniel Creig presenta el mateix posat autoritari que Lord Asriel. I a Marissa sempre me l'havia imaginat rossa, tot i que l'escriptor la descrigués morena. 

Biografia: Philip Pullman

Estreno nova secció!!

Fa uns dies que penso...podria aquest blog aportar algo més més apart de les ressenyes i novetats de llibres? Doncs bé, la resposta és senzilla, les biografies dels escriptors! I no només això, sinó entrevistes que els hi hagin realitzat i informació vària.

Moltes vegades els escriptors són tan misteriosos com els propis personatges de les seves novel·les, i pot ser realment interessant saber una mica més de les seves vides!

Avui començaré amb l'escriptor d'una trilogia que va marcar gran part de la meva adolescència, i que sempre tindrà un lloc al meu cor (i a la meva estanteria).

Aquí us deixo la biografia de Philip Pullman, extreta de la pàgina web de l'autor:  

Philip Pullman va néixer a Norwich l'any 1946, i va ser educat a Inglaterra, Zimbawe i Austràia abans de que la seva família s'establís a North Wales. Va cursar els estudis medis a Harlech, i després va estudiar a l'Exeter Collage, a Oxford.

El mateix autor comenta: Vaig començar el camí de l'ensenyament amb 25 anys, i vaig impartir classes a vàries escoles d'Oxford, abans de traslladar-me a Westminster Collage l'any 1986. Sempre he mantingut un apassionat interès cap a l'educació, la qual em condueix ocasionalment a fer comentaris absurds i imprudents al·legant que no tot està bé a les nostres escoles.

Tot i així, els meus punts de vista en educació són excèntrics i poc importants. Realment, l'únic que li crida l'atenció a qualsevol persona és la meva escriptura. He publicat quasi vint llibres, principalment, lectura per a nens, tot i que estic encantat de dir que l'edat dels lectors dels meus treballs sembla ser variat. 

El primer llibre que vaig escriure per a nens va ser Count Karlstein (1982 i re-publicat l'any 2002). Seguit per  The Ruby in the Smoke (1986), el primer d'una sèrie de quatre llibres que narraven les aventures de la jove Sally Lockhart. Vaig fer una gran investigació per aquestes històries i no tinc intenció d'abandonar-les, n'hi haurà més d'elles. 

També he escrit varies històries curtes que, a falta d'un millor terme, les vaig anomenar contes de fades. En ells s'inclouen The Firework-maker's Daughter, I was a Rat!, i Clockwork o All Woud Up. Aquesta és una història que trobo molt agradable, tot i que és difícil d'escriure. 

Tot i així, el meu treball més conegut és la trilogia "La matèria obscura" (His Dark Materials), començant per Northern Lights (1995), continuat per The Subtle Knife (1997) i concloent amb The Amber Spyglass (2000). Aquests llibres han rebut varis premis. 

El 2002 vaig rebre el premi Eleanor Farjeon de literatura infantil. Durant la cerimònia d'aquest premi, el qual vaig estar molt orgullós de rebre, vaig prometre passar més temps en el futur fent menys discursos i escrivint més llibres. 

Bé, això va ser tant fàcil de prometre com de trencar la promesa. El problema és que la gent continua preguntant-me per parlar sobre una cosa o una altra, i jo continuo trobant coses interessants sobre les que parlar. 

He sigut molt afortunat amb els premis. Northern Lights va guanyar la Carneige Medal (1996), i deu anys després va ser guardonada amb el Carnegie of Carnegies, escollida pels lectors de tots els llibres que havien guanyat aquesta medalla en els últims 70 anys. L'any 2001 The Amber Spyglass va esdevenir el primer llibre infantil en guanyar la cerimònia Whitbread Award. El Whitbread, podria, i hauria hagut d'anar a un llibre infantil molt abans, però algun havia de ser el primer, i jo vaig ser l'afortunat.

El 2005 vaig estar sorprès i encantat de guanyar l'Astrid Lindgren Award, o més aviat de compartir-lo amb l'il·lustrador japonès Ryoji Arai. Un meravellós honor internacional, donat pel govern suec a escriptors, il·lustradors o altres que treballen per dur llibres infantils als nens. És molt generós per part dels Suecs fer això, però Astrid Lindgren va ser una gran dona, i ells estan orgullosos dels èxits que ella va aconseguir, i estan contents de commemorar-la amb el premi que duu el seu nom. 

Finalment, The Book of Dust. El meu treball amb aquest llibre ha estat interromput durant els últims anys, però el llibre creix a poc a poc, i d'aquí poc el llibre m'ocuparà tot el meu temps. Què us puc explicar sobre el llibre? Res, excepte que és, de lluny, la cosa més important que estic fent en aquest moment, i estic intentant fer-ho tant bé com sé. Quan estigui acabat, ho sabreu, us ho garanteixo. 

Quan no escric llibres m'agrada dibuixar i crear objectes de fusta, també m'agrada tocar el piano. M'agradaria tocar-lo bé, però no puc, així que la resta de la meva família té que aguantar la meva lamentable manera de tocar-lo.

________________________________________________________________________

Entrevista a Philip Pullman. No és la més actual, però està feta pels lectors, el qual significa que són preguntes molt més interessants que les típiques entrevistes fetes per periodistes. 

Quan vas tardar a escriure "La matèria obscura", amb tots els problemes religiosos i filosofics que tenen la Lyra i els seus amics?

Set anys de principi a fi. Però no ho tenia planejat, sinó hagués tardat set anys seguint un pla i m'hagués tornat boig. Tens que tenir la llibertat de deixar que la història vagi en direccions inesperades. Però jo sempre faig un piló de re-escriptura per resoldre-ho després. Aquesta és la manera en que jo treballo. 

Per a quin rang d'edat escrius? 

Jo els vaig escriure per l'edat que tenia jo quan vaig començar la història, que era 43 anys!

Esperaves que els llibres tinguessin tant d'èxit? He escoltat que molta gent escriu els seus llibres esperant que només uns quants es venguin, i llavors esdevenen grans llibres.

No, jo vaig pensar que només unes 80 persones el llegirien. Mai vaig somiar que serien tant populars com són ara. 

La Lyra i en Will estan basats en algú de la teva vida?

No en individus en particular, però quan era professor ensenyava a molts joves de l'edat de la Lyra i en Will. Jo volia mostrar que nens normals, sense poders màgics, eren capaços de fer coses extraordinàries. 

Perquè vas escollir Oxford com a escenari?

Perquè soc mandrós! He viscut a Oxford i el conec tant bé que no cal que investigui. I Oxford és a més, un lloc fascinant ple de coses diferents, amb la seva vida acadèmica, els negocis i les tradicions artístiques. 

D'on ve la inspiració per "La matèria obscura"?

De tot el que he llegit! Sempre m'han encantat les històries i els poemes. 

Quin dels personatges secundaris mereix la seva pròpia novel·la?

Oh, una gran pregunta. N'hi ha uns quants, però l'explorador Lee Scoresby i l'os Iorek Byrnison ja són vells amics quan els coneixem en els llibres. Hauria sigut interessant saber més sobre les seves vides. 

Creus que les persones (del nostre món) poden aprendre a veure els seus daemons com Mary Malone?

Hi ha molts llocs al món on és creu que les persones tenen un esperit animal, així que sí, és possible que les persones puguin.

Quin animal és el teu daemon?

He descobert que és probablement un ocell, un de la família dels corbs, que roba coses brillants, com una gralla, perquè això és el que fan els escriptors. Sigui un diamant com Shakespeare o una mica raros com EastEnders o Neighbouts, nosaltres robem trossets de coses brillants, idees, algo que prengui a la nostra ment i després ho retornem al niu i en fem alguna cosa.

Tu ets l'últim en una tradició d'escriptors infantils d'Oxford com Tolkien i C.S. Lewis. Què en penses dels seus llibres?

No m'agraden. El que vull dir és que Tolkien en particular crea un món de fantasia que és molt diferent del nostre, i jo estic més interessat en un món que és més proper a la nostra realitat. I C.S. Lewis odia el món físic i pensa que hi ha un lloc millor en alguna banda, com el Cel o Narnia. Jo no crec en això. Nosaltres som éssers físics i penso que aquest món és un lloc maravellós, i tenim que tenir cura d'ell. 

Quan Pantalaimon i Kirjava morin amb la Lyra i en Will, els seus àtoms seran capaços de retrobar-se ara que les finestres entre mons estan tancades?

M'agradaria pensar que si. Ja ho veure'm, no?

Quan tu eres un nen, a qui admiraves, i perquè?

A gent que feia coses que jo volia fer. I jo sempre havia volgut explicar històries. 

Els teus llibres estan disponibles en audio per a persones que no poden llegir o veure?

Sí, són molt bons perquè cada paraula dels llibres hi és, i sóc jo qui els llegeix!

Hi ha alguna cosa que t'agradaria canviar de "La matèria Obscura"?

Sempre hi ha alguna cosa que a un escriptor li agradaria haver fet millor, donar més èmfasis a algo, o una millor manera de dir les coses. Però no, res d'importància. 

Aniràs a veure la producció del Teatre Nacional el desembre?

Tu que creus? Clar que si!

Perquè vas escollir l'aurora boreal per representar un paper tant significatiu a la trilogia?

Perquè és un fenomen tant espectacular, que colpeja a tothom que la veu.

De què va el teu pròxim llibre?

Tanta gent m'ha escrit per preguntar què passa després, de si la Lyra es trobarà amb en Will una altra vegada, que volia fer una espècie de pas previ entre la trilogia i la pròxima novel·la "The Book of Dust", que passa 4 anys després. Volia saber què feia la Lyra mentrestant. Passa a Oxford, (el de la Lyra, no el nostre) i tracta de la Lyra intentant entendre algo sobre la ciutat on viu. És una mica sobre un misteri que es refereix al passat i al futur. El lector haurà de treballar per saber a què fa referència. 

Quin consell li donaria a joves escriptors?

Escriu sobre allò que tu vols. Ningú havia dit mai abans de Harry Potter, "oh, hauriem de tenir un llibre sobre Harry Potter". Tu saps sobre el que ets capaç d'explicar. Així que no deixis que ningú et digui res sobre el que has d'escriure. Tu ho saps millor que ningú!

Pròximament penjaré les ressenyes dels llibres de la trilogia "La matèria obscura". Les imatges que us he penjat, són les cobertes de les versions en castellà, que són les que més m'agraden. En català les cobertes dels llibres són imatges de la pel·lícula, i per norma general no m'agraden les pel·lícules dels llibres. I les cobertes angleses les trobo bastant lletges, la veritat. Per cert, les imatges en blanc i negre de la part de la biografia, estan dibuixades pel mateix escriptor i les podeu trobar a la seva pàgina web! :)

Espero que la traducció no sigui massa dolenta, i sentiu-vos lliures d'agafar aquesta informació, sempre que indiqueu d'on l'heu treta ;)