Ressenya: Llums del Nord

Títol original:Northern Lights

Títol edició catalana:  Llums del Nord

Autor: Philip Pullman

Editorial: Empúries

Any de publicació: 2001

Número de pàgines: 430

Sinopsi

Lyra té només onze anys però ja està marcada pel destí. Els nens d'Oxford estan desapareixent, i es rumoreja que està passant el mateix a altres ciutats. Armada amb el seu aletiòmetre, un objecte únic en el món que li permet endevinar allò que ningú sap, Lyra viatja cap al Pol Nord amb un únic propòsit: salvar als nens i esbrinar què s'amaga darrere les seves desaparicions. Però descubrirà que el món on viu és més complex del que ella creia, i per complir amb el seu destí haurà de reunir tot el seu valor. Gràcies als seus amics, Lyra podrà enforntar-se als perills que l'amenacen...

Opinió

La trilogia His Dark Materials de Philip Pullman és l'òpera prima d'aquest autor. És la seva obra estrella, la més coneguda, al voltant de la qual ha girat durant molts anys la seva popularitat. El món que va crear, és tant ric, tant complex i complert en detalls que no deixa de sorprendre als seus lectors. 

A mi personalment, és una dels llibres que més m'han agradat (ja ho he dit altres vegades) i tard o d'hora sempre em torno a rellegir la trilogia. Avui volia fer una ressenya però no em venia de gust fer-ne una sobre algun llibre que m'hagi acabat de llegir, i mirant la meva estanteria he pensat que perquè no fer-la sobre algun llibre que llegís ja fa temps. I aquí estic, escrivint la ressenya del primer llibre d'aquesta increïble trilogia.

Lyra Belaqua és una nena que s'ha criat, juntament amb el seu daimoni Pam, al Jordan College. Allí ha viscut mig salvatge i mig educada pels llicenciats que tenien temps per ensenyar-li alguna matèria. De tant en tant rep la visita del seu tiu Asriel, però qui realment ella veu com la seva família són els criats del College en general, i Roger (un ajudant de les cuines) en particular. Però quan aquest últim és raptat la Lyra no dubtarà en emprendre un viatge cap al nord, amb l'ajuda dels Gypsis i el seu Aletiometre, per tal de salvar el seu amic. En el camí farà nous amics que l'ajudaran a tirar endevant en els moments de dificultat però també enemics: persones que no dubtaran en intentar parar-la per tal de que ella no destrueixi els seus plans. 

El que més m'agrada d'aquest llibre són els daimonis. Són la manifestació de l'ànima humana i adopten forma d'animal. Les dones solen tenir daimonis mascle i els homes daimonis femelles. Els daimonis hem van atrapar des del primer moment i sempre m'han fascinat. Sobretot el fet de els nens tenen daimonis canviants, i que al arribar a la pubertat aquests estableixen una forma fixa, que reflexa la personalitat dels seus humans. També és fascinant tot el món que envolta a aquestes criatures: les regles no escrites, les normes i els seus comportaments. En fi, crec que són una de les millors parts del llibre.

Per poder parlar del llibre, però, hem de parlar de la Lyra. Aquesta nena és el motor de la història, ella és qui ho fa moure tot, qui no es don per vençuda en cap moment i lluita per tirar endavant. No es planteja les conseqüències dels seus actes, o que potser fracassarà, ella ho ha de fer, i per tant, ho fa. Al llarg del llibre la Lyra es troba amb acompanyants fantàstics, amb tantes personalitats diferents que aporten al llibre un miler d'històries que podrien ser explicades: Farder Coram, John Faa, Serafina Pekkala, l'Os Iorek Byrnison, la Senyora Coulter, Will, Mary Malone, Roger, Senyor Lee, etc. 

Cal destacar les converses entre Lyra i el seu daimoni Pam. Aquest últim sembla ser la veu de la consciència de la Lyra, ja que normalment ella vol fer alguna cosa prohibida. Tot i que en Pam sempre vol protegir la Lyra i intenta que es comporti amb educació, la majoria de les vegades fracassa i no li queda més remei que seguir a la seva humana en les entremaliadures que fa. En general això els porta a una sèrie de complicacions i d'embolics dels quals solen sortir malparats. 

La història té un ritme dinàmic, que en moments és més calmat però que fa estar atent al lector, ja que al ser un món nou (però molt similar al nostre) a vegades no s'acaba d'entendre tot plegat. La història mateixa fa girs inesperats que sorprèn al lector i que fa mantenir la tensió de manera permanent. 
No és un llibre planer on la història transcurreixi de manera superficial, sinó que paral·lelament a la història principal van transcorreguent diferents històries que a vegades l'autor ens deixa entreveure o no. Igualment passa amb els personatges, que no són estàtics, sinó que al llarg del temps van canviant i les seves personalitats van adquirint noves facetes. El lector veu l'evolució de la Lyra al llarg del llibre, de com comença amb 11 anys i va canviant, i com el coneixement que li aporta el fer-se gran va canviant la seva visió del món. 

En conclusió us recomano moltíssim aquest llibre, és un dels millors que he llegit mai (juntament amb la resta de la trilogia), i espero que pogueu sentir la màgia que vaig sentir jo quan el vaig llegir per primera vegada (i que continuo sentint cada vegada que el llegeixo de nou). 

Voleu veure més portades d'aquest fantàstic llibre? Clica aquí.