Happy birthday Rowling!

Avui tant l'escriptora J. K. Rowling com Harry Potter compleixen anys. Felicitats!

Ja fa 6 anys des de la publicació de l'últim llibre de Harry Potter, però els fans de la sèrie (els potterheads) segueixen igual d'entusiasmats per tot el que fa l'autora, pels nous llibres que ha tret, per les noves il·lustracions que apareixen de tant en tant i per passar-s'ho bé rellegint els 7 llibres que van marcar a tota una generació. 

Les moltes portades de Harry Potter

Aquí teniu una recopilació de portades de la sèrie més venuda de llibres juvenils. 

Harry Potter en 99 segons

Yeeeeii, la meva fangirl interior està fent salts i cridant d'emoció per culpa d'aquest vídeo que m'ha fet petar de riure.

Està molt ben fet i és molt original. Aquests noi és un crack (perquè els dos són el mateix tiu). Espero que us agradi :)

Repte 30 llibres!!

Hola! Molt bon dia plujós per a tothom :)

Avui és dia de Repte 30 llibres: Un llibre que em vaig llegir en un dia ja-ja. Molts, n'hi ha molts que me'ls he llegit amb un dia. 

Els curts i interessants evidenment, perquè es llegeixen en una tarda. Però també he fet bogeries com llegir-me un llibre de 700 pàgines en un dia: 24 hores. 

Vaig començar un dissabte al matí i jo, boja de mi, quasi no vaig parar fins a les 5 de la matinada. D'això ja fa molts anys, ara ja no faig aquestes coses jajaja. 

El llibre en qüestió és:

A casa meva em diuen boja, però no puc resistir-me a un bon llibre :)

Repte literari 18. Personatge que escriu

Molt bon dissabte!!

Avui toca una entrada poc interessant/important al blog! Com ha de ser quan hi ha mandra. Tot i així aquesta entrada em fa gràcia perquè el personatge que he triat sempre m'ha fet riure i desesperar-me a la vegada.

Gilderoy Lockhart és professor de la classe Defensa contra les forces del mal, de l'escola Hogwarts (de la serie Harry Potter). Tot i que només hi està un curs, el corresponent amb el segon llibre, porta molts mals de caps als nostres protagonistes. 

Aquest professor ha estat nominat per aquest càrrec perquè és un famós mag que ha combatut les forces del mal. Té molts llibres dedicats a les seves aventures i xuleja d'haver derrotat a homes llop i a vampirs. 

Però què passaria si tot això fos mentida? Doncs bé, aquest home que és tan famós, ha escrit nombrosos llibres i és tant valent, no és res més que un impostor!

No sap fer res, com demostra al llibre: no sap ensenyar, no sap fer gaires sortilegis, només firma autògrafs i vol més fama. I els protagonistes de Harry Potter en pateixen totes les conseqüències. 

És bastant còmic veure com realment és un inútil, i que l'únic que ha fet ha sigut robar les històries d'altres exploradors i plasmar-les en llibres. Fins i tot dubt de que ell mateix hagi escrit aquests llibres. jaja

Finalment pobret acaba amb un sortilegi que li elimina tota la memòria, i no sap ni qui és ell mateix, només recorda que li agrada firmar autògrafs. En fi, es veu que el karma a vegades existeix ;)

Harry Potter minimalista

Hola bloggaires!!

Fa poc us presentava uns pòsters minimalistes d'Hayao Miyazaki, molt i molt xulos. Avui és el torn de 7 posters de Harry Potter, cada un corresponent a un llibre diferent. 

En el moment en que els vaig veure em van agradar molt, perquè tot i ser minimalistes tenen molts de detalls. Per algun d'ells he hagut de pensar bastant per saber a quina part del llibre es referien. A veure si vosaltres també ho descobriu! :)

Els dos últims, corresponents a HP and the Half-blood Prince i HP and the Deathly Hallows, són els que m'agraden més. Potser pels colors, perquè el color porpra del llibre de pocions m'agrada molt, i perquè el cérvol m'agrada molt com queda :3

Repte literari 16. Personatge freaky preferit

Hola bibliòfils!
Seguim amb aquest repte literari. Per qui no ho sàpiga, podeu veure les entrades anteriors d'aquest repte aquí, i l'explicació detallada del repte aquí.

El personatge més freaky que he conegut mai al llarg de tots aquests anys llegint és la Luna Lovegood. La podem trobar entre les pàgines de la sèrie Harry Potter, i és freaky a més no poder. 

La Luna pertany a la residència de Ravenclaw, és amiga d'en Harry però és un any més petita que ell. Té els cabells rossos i llargs fins a la cintura, i els seus ulls clars li fan tenir un aire de sorpresa permanent. 
Sòl portar la seva vareta màgica sobre l'orella i és aficionada a portar un collaret fet de taps de cervesa i arracades de raves. 

Per culpa del seu comportament excèntric li diuen llunàtica, i normalment pateix les entremaliadures (a vegades cruels) dels seus companys d'estudi. Al principi en Harry i els seus amics la troben molt estranya però amb el pas del temps esdevé una de les seves millors amistats. 

Sovint fa comentaris estranys en moments inversemblants, i proporciona al lector una diversió inesgotable. 

Us deixo tres moments cèlebres:

-És un Wrackspurt... Són invisibles. Suren per les teves orelles i fan que el cervell se't posi borrós. -Va dir ella. -Vaig creure haver-ne sentit alguns brunzint al voltant.

-No, i ara, i tant si m'agradaria anar-hi amb tu com amics! -va dir Lluna, amb un somriure radiant com en Harry no l'hi havia vist mai-. És la primera vegada que algú em convida a anar a una festa com a amics! Per això t'has tenyit la cella, per la festa? Vols que jo també me'n tenyeixi una? -No -va dir en Harry amb fermesa-, això és que m'he equivocat.

-Totes les assignatures que es necessiten, en definitiva, per ser un auror -va dir l'Snape, amb l'ombra d'una rialla burleta als llavis.
-Sí, és clar; és el que m'agradaria ser -va dir en Harry en to desafiant.

-I ho serà, i bo! -va dir amb veu sonora el professor Llagot. 

-Crec que no hauries de ser un auror, Harry -va dir la Luna inesperadament. Tots se la van mirar -. Els aurors formen part de la conspiració de l'Ullal Corcat; em pensava que tothom ho sabia. Treballen des de dintre la Conselleria per fer-la caure recorrent a la màgia negra i provocant una epidèmia de flemons.

A en Harry li va pujar l'aiguamel de la gola al nas de l'atac de riure que li va venir. Només per això ja valia la pena haver convidat la Luna. 

Xerrameca

Hola a tothom!!

Avui em passo per aquí per fer escriure sobre algo inusual: les dos últimes pel·lícules de Harry Potter. L'altre dia per fi em vaig decidir a veure-les, i per no ser poc, vaig decidir veure-les juntes (raonament meu: no puc veure les pel·lícules separades si són d'un mateix llibre xD).

Per això em dedico avui a escriure sobre les setenes pel·lícules (part I i part II) sense solta ni volta. Per començar, i cosa que em va sorprendre a mi: em van AGRADAR! Visca! I jo que em pensava que no les podria suportar (com em va passar amb la primera i la meitat de la tercera). La segona no l'he vista, i la resta tampoc. Simplement, pensava que eren massa dolentes per veure-les, però amb aquestes dues últimes els tràilers eren molt bons i després de recuperar-me al veure Lord Voldemort d'aquella manera (ja sabeu, tant blanc i raro) el rum-rum es van tornar ganes de veure-les. :)

N'estic força contenta, en general molt bona puntuació li dono (parlant de les dos pelis com si fossin una) i hi ha molt poques cosetes que canviaria. Problema: jo canviaria en Harry Potter. Per favor! Quin actor més lleig! Aquest Daniel Radcliffe pot actuar molt bé (pel que sembla) però cada vegada que sortia a pantalla em ploraven els ulls i no podia evitar pensar uff que lleig. El noi de nen era maquet però no m'ha fet gens el pes ara que és gran. Jo el meu Harry Potter que m'imagino quan llegeixo els llibres és guai, no guapíssim però sí guapo o interessant. Bé, és un problema menor perquè tampoc espatlla la pel·lícula això. 

El segon tema interessant per mi és Voldemort. Avís: la versió en anglès no té cap problema, crec que està molt bé. De fet crec que després de la primera impressió Voldemort queda molt bé en el paper de Voldemort (ja m'enteneu xD). Però en versió castellana? Buf! No m'agrada gens el doblatge, la veu no li va gens. En català, en canvi, la veu que li han posat és més agressiva que en anglès i castellà, trobo jo. En les altres dos sembla que xiuxiuegi, o que tingui un refredat.

Tot i això m'agrada molt. 

De la resta dels personatges no tinc gaire res a dir, m'agraden tots. En Llopin quasi mai el reconec quan surt a les pel·lícules perquè el meu Llopin de la meva imaginació és tant, però tant diferent del que surt a les pel·lícules que sempre em confonc jaja.

Pels paisatges i decorats només puc fer un gran Oooohhh!! perquè són tant guais i genials i esplèndids... Només puc sospirar quan els recordo perquè fan realitat tot el que hi ha a la saga. M'emociono quan veig recreat tot el que la Rowling va imaginar. Ho han fet tant bé! 

I no tinc gaire més a dir, ja m'he desfogat bastant. L'Hermione i en Ron m'encanten, en Bill jo me l'imagino més guapo, l'Scrimgeour més imponent i la serp més gran. Però no importa perquè els de les pel·lícules també m'agraden. 

M'ha decepcionat una miqueta (només una mica) la batalla final entre en Harry i en Voldemort perquè és molt diferent de la del llibre. Al llibre estan envoltats de gent, la Molly mata a la Bel·latrix magistralment (cosa que m'encanta perquè la Molly és una gran maga) i quan en Harry fa el discurs m'emociono cada vegada que el llegeixo, llavors en Voldemort perd els papers i ataca a en Harry, que fa que la vareta vagi contra ell. En fi, potser no s'acaba d'entendre el que vull dir, però en resum crec que podrien haver fet la batallà més emocionant (a la pel·lícula). No m'acaba de fer el pes això de que en Voldemort es desintegri com si s'hagués apagat un interruptor (de cop). 

Ai si! M'oblidava de dir que no suporto la Ginny de la pel·lícula! És tant panfila i quieta... Em recorda a la protagonista de Twilight, que no té expressió facial. És el que em sap més greu de tot, em sembla, perquè als llibres la Ginny és intel·ligent, valenta i molt independent, i a la pel·lícula no és més que un decorat. Una llàstima...

En fi, això s'ha convertit en una ressenya d'aquestes pel·lícules (no us hi acostumeu perquè no solc veure pel·lícules basades en llibres) i per acabar m'agradaria donar-li la puntuació d'un 9! Si senyor, perquè tot i que hi ha coses que no m'agraden, són moltes hores de pel·lícules, m'ho he passat molt bé mirant-les i crec ho han fet molt bé! :D

Ara a per la numero 6, que m'han dit que a partir de la tercera van canviar de director i van millorar considerablement :)

A reveure!

Curiositats pottèriques II

· Slytherin és la primera i l'última casa en ser esmentada en tota la saga.

· Harry Potter és l'únic mag que ha sobreviscut a les tres malediccions imperdonables.

· Després de la guerra l'Ordre del Fènix es va dissoldre per sempre.

· Rowling va matar l'Hedwig com a símbol de la pèrdua de la innocència de Harry.

· Snape odia en Neville perquè la profecia podria haver-se referit a ell i no a en Harry i en aquest cas la mort de la Lily hauria estat en va. Si en Neville fos l'elegit, la Lily estaria viva.

· En Harry va perdre l'habilitat de parlar reptilià després de matar a Lord Voldemort. 

· Ha sortit a la venta Harry Potter Wizard's Collection, una col·lecció que conté totes les pel·lícules en diferents formats, versions expandides de les dos primeres, i en 3D de les dos últimes, amb escenes inèdites i molt més. A més inclou varies sorpreses més (només hem de veure la foto) que fan que als fans ens caigui la baba xD però no tot és maco perquè aquesta fantàstica col·lecció val més de 300 euros! La podeu trobar a Amazon. 

· Després de l'última batalla, la pedra de la resurrecció va quedar enterrada al bosc prohibit després de ser trepitjada per un centaure.

· Ron va treballar amb George a Bromes dels Bruixots Bessons abans de ser auror.

· La sisena novel·la de Harry Potter i el misteri del Príncep va vendre més de 2 millons d'exemplars en les primeres 24 hores de la seva sortida al Regne Unit.

· Un Galeó són unes 5 lliures (o uns 8 euros).

· Al maig d'aquest any li van otorgar a Rowling la "freedom of the City of London" que és l'equivalent a la clau de la ciutat.

· La primera carta que Rowling va rebre d'un fan, venia d'una tal Francesca Gray que va creure que era un home qui escrivia i va començar la seva carta amb un "Dear Sir..."

· Harry Potter i la Cambra Secreta està dedicat a Sean P. F. Harris, el millor amic de Rowling durant la seva adolescència. Va ser la primera persona a qui Rowling va confessar que somiava amb ser escriptora i el primer que li va dir que estava segur que seria un èxit, que havia de triomfar. A més, Sean, tenia un cotxe turquesa (us sona d'alguna cosa?) al qual havia batejat Freedom.

Pottermore desbloqueja el segon llibre!

Hola a tots!

La notícia no està gaire actualitzada, però tot i així la poso: Pottermore, la web oficial de Harry Potter, ja ha obert el segon llibre!

No tot és fantàstic, de moment podem disfrutar dels primers quatre capítols. Segons informa la pròpia web, els capítols del 4 al 11 estaran disponibles en breu. 

Pels que no ho sàpiguen, la pàgina Pottermore està dividida en llibres (set) i a cada llibre veiem il·lustracions i dibuixos referents a cada capítol. Gràcies a això els fans de Harry Potter podem veure il·lustrats els llocs fantàstics que sempre havíem imaginat.

Molts fans es preguntaven si hauriem d'esperar un any abans de poder recórrer els capítols del segon llibre de Harry Potter, ja que al obrir la pàgina només es podia anar al primer, però finalment ja el podem disfrutar. 

Ressenya: Harry Potter i el Calze de foc

Títol original: Harry Potter and the Goblet of fire.

Títol edició catalana: Harry Potter i el Calze de foc.

Autor: J. K. Rowling

Editorial: Empúries

Any de publicació: 2001

Pàgines: 696

Sinopsi

Després de passar l'estiu a casa dels seus tiets i d'assistir amb els seus amics, el Ron i l'Hermione, a la final del Mundial de Quidditch, el Harry torna a l'Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts per fer-hi el quart curs. Abans però han succeït alguns fets estranys, com l'aparició de la marca de les forces del mal després de la final del Mundial i, sobretot, el fet que al Harry li torna a fer mal la cicatriu que té al front en forma de llamp, causa que només li passa quan Voldemort és a prop.

Opinió Personal

La quarta entrega de Harry Potter és el primer llibre de la saga en adquirir un volum considerable de pàgines. Comparat amb el tercer llibre, aquest és 3 vegades més gran.

Per primera vegada veiem el món dels bruixots fora de Hogwarts i la Ronda d'Alla. El Mundial de Quidditch és un esdeveniment importantíssim i dóna als lectors l'oportunitat de saber més sobre el seu món. M'agrada especialment l'ambient festiu que s'hi viu, i com en Harry, en Ron i l'Hermione es van trobant amics  de l'escola i les seves famílies.

Mai he acabat d'entendre el perquè els mags s'han de comportar com a muggles en el Mundial. O sigui, tenen tota una àrea protegida dels muggles, amb tot tipus d'encanteris. Per tant no entenc perquè han de comportar-se com a muggles si no hi ha cap muggle (a part de l'amo del càmping) que s'hi acosti a menys de 100 km.

Però no deixa de ser divertit que els mags no sàpiguen vestir-se com a muggles i que intentin saltar-se les normes a la primera.

L'estadi també m'agrada molt com està plantejat, i trobo que a la pel·lícula van fer un treball esplèndit al crear-lo d'aquella manera. Molt impressionant.

I ja després del partit comencen altercats que tindran repercusió durant tot el llibre. Els cavallers de la mort fan la seva aparició per primera vegada a la saga, mostrant així al món màgic que no estan desapareguts. La trobada d'en Harry amb en Malfoy deixa clar de quin costat està la família del noi.

En el llibre també comencem a veure per on van les intensions d'en Fred i en George. Les seves creacions, tant de bromes com de caramels, ja comencen a fer-se conèixer, i durant el llibre els veurem intentant amagar-ho de la seva mare i intentant vendre coques d'oca a l'escola.

Quan el Torneig dels Tres Bruixots comença podem una altra vegada veure altres mags d'altres països, i coneixerem a en Krum i a la Fleur.

Com sempre en Harry tindrà problemes des del principi, i ho passarà especialment malament quan amb en Ron deixen de ser amics. En aquest punt de la història en Harry fa bastanta pena, perquè a sobre que ha de lluitar contra tota l'escola perquè creuen que ha fet trampa i no és un paladí que s'ho mereixi, en Ron deixa de ser amic seu i no hi ha entrenaments de Quidditch que li permetin desfogar-se. Per sort té l'Hermione, però amb ella la vida no és tant divertida com amb en Ron.

És interessant veure com en Harry tot i no tenir-ne ni idea aconsegueix passar les tres proves. Pensem que té tres anys menys que els altres paladíns. Ell és un nen al costat de nois i noies que ja estan als últims anys de l'adolescència.

En Hagrid, l'Ull Foll Murri, en Cedric i en Dobby, tots s'esforcen perquè en Harry tingui una oportunitat. No dic que tots ho facin perquè estimen en Harry, però almenys l'ajuden.

Jo soc una mica com l'Hermione al pensar que en Harry a la segona proba es passa una mica de vago i no mira l'ou a temps. També es passa de tonto al no fer el que li diu en Cedric  de bones a primeres simplement perquè en Cedric està sortint amb la Xo. Està clar que en Cèdric li dóna la pista per retornar-li el favor, i no pas per voler-lo enganyar.

A mi em fa especialment gràcia el triangle que s'inicia entre l'Hermione, en Krum i en Ron. Per primera vegada en Ron s'adona que l'Hermione és una noia, i es posa moooolt pesat quan ella s'interessa per en Krum. En Ron fins i tot és cruel. Finalment guanya la seva fascinació per el jugador de quidditch que la seva antipatia per la relació que té amb l'Hermione, i li demana un autògraf.

I ara compte amb els grans spoilers que venen a continuació!

En el cara a cara d'en Harry amb en Voldemort, podem veure la relació que té aquest amb els seus "col·legues", els cavallers de la mort. En el llibre no es veu, però dóna a entendre que després ja els castigarà severament per haver-lo deixat tirat durant 13 anys. De fet, en els següents llibres podrem veure el càstig a la família Malfoy, però en aquest llibre en Voldemort està massa enfocat en el seu nou cos i amb demostrar-li a en Harry que pot fer-li el que vol, que no pas castigar els seus seguidors. 

Una altra vegada la Rowling em va sorprendre en aquest llibre en crear la batalla que hi té lloc. Quan les varetes de Voldemort i d'en Harry connecten, qui es podia pensar que tot de coses estranyes passarien? Quan en Harry el primer any de Hogwarts rep la seva vareta i l'Ollivanders li diu que la germana de la seva vareta és la de Voldemort, Rowling ja ho tenia pensat tot? Aquesta escriptora no deixa d'impressionar-me. 

Tornant al que anàvem, quan les varetes connecten veiem per segona vegada els pares d'en Harry (recordem que ja els aviem vist al mirall de Gised), tot i que molt fugàçment, i com aquests el protegeixen i li proporcionen la distracció per fugir cap al castell una altra vegada. 

La ressenya està siguent molt llarga, però vull afegir una última cosa. L'Snape sembla que no pugui descansar a disgustos. En el tercer llibre es queda sense l'Ordre de Merlí perquè en Sírius s'escapa, i ha d'aguantar durant tot el curs en Llopin. Doncs bé, l'autora sembla que li agrada "torturar" l'Snape i al final d'aquest llibre ha de veure com en Sírius es transforma de gos a home. La mirada d'odi que es llencen l'un a l'altre és llegendària. 

Meme pottèric!

Tinc mono de Harry Potter i siguent dilluns i ploguent (si, l'estiu anglès fa fastig) no em ve gaire de gust pensar-me massa una entrada. Per això avui faré un Meme pottèric. 

Tot un post sobre ells llibres de Harry Potter! Sóc feliç jaja

En aquest meme responc a preguntes sobre la saga Harry Potter. Com sempre, he borrat les preguntes relacionades amb les pel·lícules i similars (perquè no les he vist totes)

1. Personatge preferit.

En Harry, sempre m'ha agradat com a protagonista. També m'agrada molt en Charlie Weasley però quasi no surt a la saga (llàstima). 

2. Llibre preferit.

El meu llibre preferit de la saga sempre va ser el tercer: Harry Potter i el pres d'Azkaban. Però llavors vaig llegir l'últim llibre "Harry Potter i les Relíquies de la Mort" i em va encantar. O sigui que puc dir que tinc dos llibres preferits. xD

3. Casa preferida

Gryffindor. Sempre. Aviam, suposo que Ravenclaw també està molt bé, i de fet la seva sala comuna m'agrada molt més (tot ple de finestres i amb un sostre encantat). Hufflepuff per a mi és massa poqueta cosa i Slytherin ni morta xD. 

4. Cita preferida.

Una de les meves cites preferides és la que hi ha a les portes del Banc Gringotts. De cites que m'agraden n'hi ha milers més, però aquesta en concret sempre m'ha agradat. A més, trobo que la traducció al català està molt ben aconseguida.

Enter, stranger, but take heed

Of what awaits the sin of greed

For those who take, but do not earn, 

Must pay most dearly in their turn. 

So if you seek beneath our floors 

A treasure that was never yours, 

Thief, you have been warned, beware

Of finding more than treasure there.

5. Escena preferida.
N'hi ha moltes, moltíssimes però ara mateix només me'n ve una al cap:

En Fred va treure alguna cosa de sota la capa i la va posar en una taula, fent amb el braç un gest grandiloqüent. Era un pergamí gran, quadrat, molt desgastat. No tenia res escrit. En Harry, sospitant que fos una de les bromes d'en Fred i d'en George, el va mirar amb deteniment.

- Què és?

- Això, Harry, és el secret del nostre èxit -va dir en George, acariciant el pergamí.

- Ens costa desprendre'ns d'ell -va dir en Fred-. Però ahir a la nit vam arribar a la conclusió que tu el necessites més que nosaltres.

- De tota manera, ens el sabem de memòria. És teu. A nosaltres ja no ens cal.

- I per què necessito un pergamí vell? -Va preguntar en Harry.

- Un pergamí vell! -Va exclamar en Fred, tancant els ulls i fent una

ganyota de dolor, com si en Harry l'hagués ofès greument-. Explica-li, George.

- Bé, Harry .. quan estàvem a primer .. i érem joves,

despreocupats i innocents ... --En Harry va riure. Dubtava que en Fred i en George

hagin estat innocents alguna vegada-. Bé, més innocents del que som ara ... vam tenir un petit problema amb en Filch.

- Havíem tirat una bomba fètida al passadís i es va molestar.

- Així que ens va portar al seu despatx i va començar a amenaçar-nos amb el seu

habitual ...

- ... càstig ...

- ... de fastig...

- ... i va ser inevitable que veiéssim en un dels seus arxivadors un calaix en el que posava «confiscat i altament perillós».

- No em digueu ... -Va dir Harry somrient.

- Bé, què hauries fet tu? -Va preguntar en Fred -En George es va encarregar

de distreure'l llançant una altra bomba fètida, jo vaig obrir a corre-cuita el calaix i vaig agafar ...

això.

- No va ser tan dolent com sembla -va dir George-. Creiem que en Filch no sabia utilitzar-lo. Probablement sospitava el que era, perquè si no, no ho hauria confiscat.

- I sabeu utilitzar-lo?

- Si -va dir Fred, somrient amb complicitat-. Aquesta petita meravella ens ha ensenyat més que tots els professors de l'escola.

- M'esteu prenent el pèl -va dir Harry, mirant el pergamí.

6. Un personatge que sentis necessitat de defensar.

Luna Lovegood. La pobre és tant sincera i tant rara. Es pren la vida amb tranquil·litat però tothom li pren el pèl i no la respecten per res. M'agrada molt quan finalment fa amics. 

7. L'escena més trista.

Quan en Fred mor ho vaig passar molt malament, no hi va haver dret que Rowling el matés. 
També és molt trist quan en Harry al final de curs quan està fent el bagul, troba el mirall que en Sirius li va regalar i se n'adona que tenia a mà una cosa per comunicar-se amb ell i per tossut no ho havia fet. I que potser per això el seu padrí havia mort. 

8. La mort d'un personatge que desitjaries que no hagués passat.

Uff, n'hi ha molts: en Fred, en Llopin, la Tonks. Aquesta especialment perquè acabava de tenir un fill!! Aviam, ho explico millor: en Llopin és pare també però durant tota la sèrie és com si s'anés apagant, és com si estigués perseguit pel seu passat. I tot i que amb la Tonks s'enamoren, ell mai no ho acaba d'acceptar. En canvi la Tonks és una dona plena d'energia i alegria. Em va saber molt de greu que morís. 

I en Sirius. Sobretot en Sírius. No trobo gens justa la vida que li fa passar l'autora, però tampoc la mort. Vale que mort lluitant, però em dóna la sensació que l'autora el mata només perquè en Harry deixi d'estar enamorat de la Xo. No sé si és veritat però en Sirius al principi és un personatge amb molta força i mor al cap de només 3 anys d'estar en llibertat. Una pena :(

9. Parella preferida.

Harry i Ginny. A molta gent no li agrada la Ginny però a mi m'encanta!

10. Família preferida de mags.

Els Weasley! Sense cap mena de dubte. 

11. Antagonista preferit.

Voldemort. Suposo que és un tòpic però està molt ben construït i té un carisma impressionant. El podem trobar a quasi tots els llibres i sempre està maquinant contra en Harry. 

12. Paisatges o llocs que t'agradin més.

La Ronda d'Alla és el meu preferit seguit pel poble de Hogsmeade. Suposo que és perquè són dos llocs on només hi ha mags i s'hi poden trobar tot tipus d'objectes màgics. M'imagino els dos llocs coberts de neu i és perfecte. :)

I tot i que no hi ha cap entrada que ho posi, els llocs que m'agraden menys són el Ministeri de màgia i l'Hospital Sant Mungo. No m'agraden perquè estan aïllats, i me'ls esperava més aviat com a grans edificis (i no pas amagats en el món muggle).

13. Marauder preferit (suposo que en català seria els que ronden l'escola, es refereix a Forcat, Lladruc, Cuapelada i l'Enllunat)

Doncs en Sirius (Lladruc) sense cap mena de dubte. 

14. Moment més divertit.

El meu moment preferit és quan en Ron es menja les marmites de licor, que en realitat contenen una poció d'amor. D'un moment a un altre s'obsessiona amb la Rosana Vana i no deixa de pensar en ella. M'encanta l'escena perquè es queda totalment embadalit i perquè li dóna carbasses a la Lavander Brown. 

N'hi ha moltes més evidentment, com quan l'Snape llegeix un article de la Rita Skeeter a la classe de Pocions, o quan en Neville es menja una coca que el fa transformar-se en oca. 

15. Professor preferit.

Flitwick. Perquè fa unes classes increïbles i té molta paciència amb els alumnes que xerren a classe. A més és tant petit que ha de assentar-se sobre coixins o llibres. En especial m'agrada perquè és un home bondadós i un professor excel·lent. 

16. Maledicció preferida.

No es realitza cap sortilegi per fer-la o sigui que no sé quin nom té, però cada vegada que la feia Dubledore tenia molta enveja. Quantes vegades no hem imaginat l'escena quan Dubledore fa apareixer un joc de té i galetes? Això és el que a mi m'agradaria saber fer! (seguit per saber conjurar butaques on poder llegir còmodament).

17. Patronus preferit.

El de l'Hermione, que és una llúdriga. M'agrada molt perquè les llúdrigues només viuen en aigues molt pures o poc contaminades i em sembla que està molt ben trobat per l'Hermione. 

18. Armada d'en Dumbledore, Orde del fènix o Caballers de la mort?

L'Orde del Fènix. Va molt més en serio que AD, però clar, una és una organització per lluitar contra les forces del mal i l'altre és un grup d'adolescents que volen aprendre màgia. Al final els dos grups lluiten junts a la gran batalla final, i això em va agradar molt, però l'Orde del Fènix va estar més de 20 anys lluitant contra Voldemort.

19. Personatge o escena més terrorífica.

L'escena que de bones a primeres em ve al cap que em fes por va ser quan el Harry està al bosc Prohibit i es troba amb l'unicorn mort, i amb algo xupant-li la sang. Ara ja no em fa por però quan vaig llegir per primera vegada el llibre devia tenir...13 anys (em sembla) i era bastant pardilla. jajaja

20. Classe preferida.

La d'en Flitwick per tot el que aprenen, que és super interessant. M'agrada perquè és més aviat una classe pràctica, que no són aburrides, i també perquè el professor  Flitwick és un home que no li importa si els seus alumnes xerren durant les classes. 

També les de transformació m'agraden molt però la professora McGonagall és massa estricta. 

21. Moment o escena més emotiva.

Quan en Dubledore es veu la poció per buidar la pica on hi ha el medalló i comença a rememorar el passat i a plorar com un nen. Em va trencar el cor. 

22. Amistat preferida.

No hi ha dubte possible: Harry, Ron i Hermione. 

Curiositats Pottèriques

• Stephen King va declarar que Dolors Umbridge és el personatge malvat millor creat i més versemblant de la història, després d'Hannibal Lecter.

• Segons JKR, Grindelwald, considerat un dels mags negres més importants del món, va ser vençut el 1945. El mateix any de la mort de Hitler. 

• El boggart d'Hermione és la professora McGonagall anunciant-li que ha suspès tots els exàmens.

• El tic de llengua de Bartie Crouch Jr. a El calze de foc, no apareix en els llibres ni el els guions de la pel·lícula, sinó que va ser una idea improvisada de David Tennant per donar-li un toc distintiu al seu personatge. 

• Durant els crèdits de Harry Potter i el calze de foc, es pot veure la llegenda: "Cap drac ha resultat ferit durant el rodatge d'aquesta pel·lícula"

• Michael Gambon, Albus Dumbledore, sempre va utilitzar roba normal sota de les seves túniques de mag. A més sempre tenia un paquet de cigarrets agafat als elàstics de les seves mitges.

• Hogwarts va ser fundada l'any 993.

• JK Rowling assegura que els personatges en la seva imaginació no es van veure condicionats per les pel·lícules. Amb una única excepció: Ron / Rupert Grint. L'escriptora va afirmar que cada vegada que escrivia alguna cosa graciosa que fa al personatge, era la cara de Rupert i no la del seu Ron original la que apareixia a la seva ment.

• JK Rowling va afirmar que li encanta escriure sobre Snape, però que no li agradaria conèixer-lo en persona.

• La pel·lícula menys taquillera de Harry Potter (El presoner d'Azkaban) va recaptar gairebé 100.000.000 $ més que la pel·lícula més taquillera de la saga Crepuscle (Lluna Nova).

• La lletra T al final de Voldemort no es pronuncia, ja que és una paraula francesa. (JKR assegura que ella va inventar el nom del no-res. Podria fer-li arribar una carta a l'autora dient-li que també és catalana xD).

• Emma Thompson va acceptar el paper de Trelawney per impressionar a la seva filla petita de quatre anys.

• Segons la BBC durant el 2008 JK Rowling va guanyar £ 5 per segon!

Harry Potter Theme Park

• Per a la petita escena a Ollivanders a la primera pel·lícula, es van fabricar més de 17.000 caixes de varetes. Totes amb dissenys diferents!

• Alan Rickman va ser triat per JKR en persona per interpretar a Snape. I no només això, sinó que l'escriptora el va posar al corrent de la història completa del personatge, de tot allò que no seria escrit fins anys més tard, abans de començar el rodatge de la primera pel·lícula.

• Harry Potter i la vareta de saüc i Harry Potter i la recerca dels Peverell, van ser els títols alternatius a Harry Potter i les relíquies de la mort. 

• Els últims quatre llibres de la saga tenen el rècord de ser els llibres que més ràpid s'han vengut de la història.

• Pansy Parkinson no es va casar amb Draco Malfoy per una simple raó: JKR l'odia. De fet les paraules textuals de l'autora van ser "I loathe her" (La detesto).

• El nom Remus Lupin, és un anagrama de les paraules Primus lune, derivat del llatí plenilunium que significa lluna plena. A més, com és sabut, el cognom del professor ve de Lupus, llatí per llop.

• Tot i que Harry no deixa de repetir que Voldemort va matar a Cedric Diggory, va ser Peter Petigrew qui el va assassinar. (Sota ordres de Voldemort, és clar).

• Helena Bonham Carter (Bellatrix), va explicar que durant la batalla en el Ministeri a la cinquena pel·lícula, accidentalment va punxar a Matthew Lewis (Neville) a l'oïda amb la seva vareta, danyant el seu timpà i causant-li una hemorràgia.

• Rupert Grint és famós per les seves petites compres excèntriques. Té el seu propi camió de gelats i també té un aerolliscador. 

• Malgrat els rumors, l'escriptora va assegurar que Nagini NO és la mateixa serp que Harry allibera del zoològic a La pedra filosofal.

 • Peeves, el poltergeist de Hogwarts, viu al castell des de la seva fundació el 993.

• J. K Rowling sap quin és el procés exacte per crear un horrocrux, però és un estricte secret que serà revelat únicament quan surti a la venda l'Enciclopèdia de Harry Potter. El seu editor només va dir sobre això que va sentir nàusees en assabentar-se del procediment. D'altra banda, l'escriptora només va revelar que un horrocrux es crea mitjançant un acte espantós. Caldrà esperar que surti l'enciclopèdia per veure com de repugnant és la cosa.

*Part d'aquesta informació està extreta de: www.leyendo-vuelo.blogspot.com

Repte literari 5: Enemics preferits

Aquesta entrada és molt i molt fàcil!

Dos personatges que s'odien durant tota la seva adolescència, que es barallen, insulten, s'ataquen, etc. És una història que evoluciona durant tots els seus anys a l'escola, i que acaba de manera inesperada: quan en ves d'odiar-se, s'acaben respectant. 

La parella d'enemics que més m'agrada és:

Harry Potter i Draco Malfoy.

Dos personatges contraposats: un és orfe, els seus pares van morir defensant-lo, i lluitaven contra Voldemort, no va conèixer el món màgic fins als 11 anys, i sempre ha hagut de lluitar contra la fama i per sobreviure. L'altre és un nen mimat que sempre ho ha tingut tot, la seva família és coneguda per tenir afinitat amb les Forces del Mal, i sempre, sempre, li ha fet ràbia tot el que no implicava ser el millor o tenir el millor.

M'agrada especialment la història d'aquests dos perquè no és com les altres enemistats de la sèrie de llibres de Harry Potter. Per exemple, en Harry odia a l'Snape perquè des del principi és l'Snape que odia en Harry, i li fa la vida impossible. Sinó, en Harry no hagués tingut res en contra de l'Snape (a part de la seva antipatia natural).

A més a més, finalment sembla que Draco i Harry es "reconcilien" al final de la saga, quan en Draco demostra que no es deixa endur pel costat fosc de la màgia. A més, el pobre xaval al final ho acaba passant malament.

Harry Potter i el Pres d'Azkaban

Títol original: Harry Potter and the Prisioner of Azkaban

Títol en català: Harry Potter i el Pres d'Azkaban

Sèrie: Harry Potter (3/7)

Autor: J. K. Rowling

Editorial: Empúries

Any de primera edició: 1999

Pàgines: 416

Sinopsi

Després de dotze llarguísims anys de captiveri dins la inexpugnable fortalesa d'Azkaban un mal dia l'infame Sírius Black s'escapa de la presó. Condemnat per haver mort tretze persones mitjançant un malefici, el fugitiu està cridat a ser l'hereu de Voldemort, el Senyor de les Forces del Mal. Sírius desapareix per sorpresa, deixant poques pistes rere seu. Se sap, però, que la victòria de Harry Potter sobre l'Inomenable va comportar també la caiguda en desgràcia de Sírius Black. I els guardes d'Azkaban han sentit que el presoner Black mussitava mentre dormia: "És a Hogwarts...és aquest nano de Hogwarts". Harry Potter no les té totes, ni tan sols se sent protegit entre els murs de l'escola de màgia on estudia envoltat pels seus amics. Per si fos poc, sembla que un d'ells està disposat a trair-lo.

Opinió personal

De tots els llibres de la sèrie Harry Potter puc dir sense pensar-m'ho gaire que aquest i el setè llibre són els meus llibres preferits. 

Per començar és l'únic llibre de la sèrie on en Harry no s'enfronta amb cap maquinació de Voldemort. I comencem a saber més coses sobre la vida que tenien en Harry i la seva família abans que la destruís Voldemort. 

Coneixem en Llopin, personatge que m'encanta, i podrem veure les seves contradiccions, les seves penes i tota la culpa que porta a sobre. Perquè segons el propi Llopin diu, ha traicionat la confiança d'en Dumbledore més d'una vegada. La primera quan era jove  anant pels jardins de l'escola transformat en llop; I la segona quan sabia per on podia entrar Black al castell, però s'enganyava a si mateix diguent-se que ho feia per mitjar de la màgia negra. Personalment, en Llopin ha sigut un home que ha patit molt, que mai ha tingut la vida que es mereixia, però que sempre intenta fer el millor per a aquells que s'estima. 

Per altra banda coneixem a Sírius, un home que ho ha perdut tot per culpa del Senyor de les Forces del Mal. Va perdre els seus millors amics (l'única família que tenia), i va perdre la llibertat, tancat 12 anys a la presó d'Azkaban. Aquest personatge, per a mi, és el que té la vida més injusta del llibre. Que digui el que vulgui Rowling, però per res del món trobo just tot el que li ha fet passar. La semi-llibertat que té, la família que tenia, haver-se d'amagar, no poder fer el que li agrada (protegir i sortir a lluitar per ajudar a l'orde més endavant), tot això i més condiciona el seu caràcter i el seu comportament en els llibres següents. 

Finalmemt coneixem a Cuapelada, el suposat amic dels pares d'en Harry que els va trair i els va vendre a Voldemort, causant-els-hi la mort. Aquest personatge serà clau en la tornada del Senyor de les Forces del Mal. 

Una altra cosa que m'agrada molt d'aquest llibre són totes les històries secundàries que envolten la història principal. N'hi ha unes quantes, com per exemple, el judici de Becbrau, o la misteriosa capacitat de l'Hermione de fer tres classes a la mateixa hora, tot i que ella ho negui, i les grans baralles que tenen en Ron i l'Hermione per les seves mascotes. També hi ha, com a quasi cada llibre, la lluita entre les Cases per la Copa Interesidències, o pel torneig de Quidditch!

M'agrada especialment els desenllaços d'aquestes dues últimes, amb Griffindor com a vencedor. Us deixo una imatge d'en Harry que trobo bastant bona (i que per sort no és de la pel·lícula). En Harry va vestit per a Gryffindor, i tot i que Voldemort aquí no hi pinti gaire, m'agrada igualment!

Com a apunt final, m'agradaria comentar que en aquest llibre ja comencem a veure les contradiccions de la Conselleria de Màgia. Durant tot el llibre hi ha problemes amb els Dementors, i es demostra al final que el Ministre no té tant de poder sobre ells com el que es pensa. Un altre punt on la Conselleria fa el que vol és amb els càstigs d'en Harry per fer màgia. L'any anterior havien enviat a en Harry un avís de fer màgia sent menor d'edat, però en canvi quan infla la seva tia l'estiu següent, res d'això passa. En comptes d'això el que fa tota la Conselleria és buscar-lo desesperadament perquè tenen por que Black el mati. 

I això és tot, aquest llibre el recomano moltíssim (això si, primer llegiu-vos els dos primers), i li dono un deu sobre deu!