Ressenya: La Daga

Títol original: The subtle knife

Títol edició catalana: La Daga

Autor: Philip Pullman

Editorial: Empúries

Any de publicació: 2007

Número de pàgines: 348

Sinopsi

La daga porta la Lyra a una esgarrifosa ciutat on coneix un noi misteriós, un assassí. El destí d'en Will està lligat de manera estranya al de la protagonista, i junts hauran de trobar un objecte secret i poderós que éssers de molts mons estarien disposats a matar per aconseguir...

Opinió

La Daga és la segona part de la trilogia La Matèria Obscura de Philip Pullman. En aquesta nova aventura la Lyra segueix els passos del seu pare, i va a parar a un món molt diferent del seu, amb diferències clares però a la vegada confusament similar. Es troba en una ciutat on no hi ha ningú,  ni una ànima, excepte un noi, en Will, que afirma ser un assassí. 

Obligats a confiar l'un en l'altre la Lyra i en Will hauran de fer front a nous i vells perills, i no només s'hauran d'enfrontar a antics enemics, sinó que aniran en busca d'aliats i a la recerca d'una daga que diuen que és la clau per atravessar mons i guanyar una guerra.

Tot i que al primer llibre la protagonista indiscutible és la Lyra, aquí s'hi afegeix en Will, un noi que prové del nostre món, i per tant no té daimoni. En Will aporta un bon contrapunt al llibre, ja que al contrari que la Lyra, que sempre ha sigut impulsiva, ell és més prudent i desconfiat.

Mentre ells dos intenten sobreviure a les seves aventures, el llibre es centra en varies ocasions en altres personatges. Coneixerem a la Mary Malone, una científica que partirà en busca de respostes, seguirem els passos de Lord Asriel i la senyora Coulter, i volarem  seguint el camí de dos àngels ben estranys que tenen una missió clau. 

Aquest llibre és notablement més intrincat que l'anterior, ple de trames i subtrames que donen al lector una visió global del que passa al llibre. D'altra manera és impossible copsar la magnitud de la història i de les batalles, aliances i traïcions. Tot i ser el segon llibre de la trilogia, no es pot apreciar un final i un començament amb el tercer llibre ben marcats, ja que la història és contínua. 

En especial el que m'agrada més d'aquest llibre és el que he referit abans: la complexitat de tota la història, perquè al voltant dels dos protagonistes s'està forjant una guerra. En un dels bàndols hi trobem a Lord Asriel, que li ha declarat la guerra ni més ni menys que al Cel. Els àngels i Metatron, el seu líder, estan a l'altre bàndol. Qui guanyi la guerra governarà els mons fins ara lliures, però hi ha dos persones que poden fer decantar la balança ràpidament. 

I aquest és un dels grans misteris del llibre, el perquè la Lyra i en Will són tant importants, però evidentment això no ho sabrem fins al final de la trilogia. 

Els personatges es fan estimar, no només per les seves accions sinó per l'evolució que tenen al llarg de la història: en Lee Scoresby amb la seva daimonion Ester, en Iorek Byrnison, Serafina Pekkala i el seu clan de bruixes o John Parry, per citar només uns quants que apareixen a la trilogia. No són personatges estàtics, més aviat al contrari, a través del primer i el segon llibre i sense haver-se llegit el tercer, ja es poden apreciar els canvis en els personatges, així com els diferents comportaments i reaccions que tenen davant diferents situacions. 

Això realment ho agraeixo perquè personalment quan els personatges evolucionen amb la història aquesta es torna molt més emocionant i profunda. Adquireixen matisos nous i m'acabo identificant amb els personatges. 

Per altra part, i deixant de banda la basant fantàstica en aquest llibre l'autor continua profunditzant en el tema de l'església  cosa que ja va començar en la primera novel·la i que acaba amb l'última. En aquesta novel·la l'autor critica de forma frontal aquesta organització, que en els seus llibres comprèn varis mons. 

Aquest llibre per a mi té un deu de deu en puntuació. Pels amants de la fantasia, aquesta és la vostra trilogia!