Ressenya: The Help

Títol original: The Help

Títol en castellà: Criadas y señoras

Autor: Kathryn Stockett

Editorial: Berkley Trade

Any de publicació: 2009

Pàgines: 534

Sinopsi

Skeeter, de 22 anys, ha tornat a casa seva a Jackson, al sud dels Estats Units, després d'acabar els seus estudis a la Universitat de Mississippi. Però com és el 1962, la seva mare no descansarà fins que no vegi a la seva filla amb una aliança a la mà. 

Aibileen és una criada negra. Una dona sàvia i imponent que ha criat a disset nens blancs. Després de perdre el seu propi fill, que va morir mentre els seus capatassos blancs miraven cap a un altre costat, sent que alguna cosa ha canviat dins seu. Es bolca en l'educació de la nena petita que té al seu càrrec, encara que és conscient que acabaran separant-se amb el temps.

Minny, la millor amiga d'Aibileen, és baixeta, grassoneta i probablement la dona amb la llengua més llarga de tot Mississippi. Cuina com ningú, però no pot controlar les seves paraules, així que perd una altra feina. Per fi sembla trobar el seu lloc treballant per a una nouvinguda a la ciutat que encara no coneix la seva fama.

Malgrat les diferencies entre si, aquestes tres dones acabaran ajuntant-se per dur a terme un projecte clandestí que suposarà un risc per a totes. I per què? Perquè s'ofeguen dins dels límits que els imposa la seva ciutat i el seu temps. I, de vegades, les barreres estan per saltar-se-les.

Opinió

Primer de tot he d'aclarir que aquest no és un llibre de temàtica romàntica. Ho dic perquè a mi em va enganyar en un primer moment degut a la seva portada en tons "pastel". Res més lluny de la realitat: aquest llibre explica la història de dues criades negres i una noia blanca progressista en els anys 60 a Mississippi. 

El llibre va intercalant les històries d'aquestes tres dones en el seu dia a dia. Podria semblar un "peace of life" o sigui, que sembla una història de l'anar fent de cada dia, però de mica en mica ens adonem que té un objectiu molt específic: en una societat podrida on impera un racisme centenari, tres dones intenten canviar una miqueta el seu món, ja sigui per viure una vida millor o per desfogar-se de les penes. 

Aibileen i Minny són dues criades que treballen a casa de senyores blanques, i que són humiliades cada dia en el seu tracte amb elles. Skeeter en canvi és una noia blanca de 22 anys, que al tornar de la universitat veu totes les conductes de les seves amigues envers les seves criades, i no ho pot suportar. Les tres, però, tenen una cosa en comú: no poden dir en veu alta el que pensen, sota pena de ser repudiades per la societat. Tot i viure en móns tant diferents (però a la mateixa ciutat) les seves vides s'entrecreuaran per acomentre una aventura molt perillosa que els hi pot costar la vida mateixa. 

És una història que m'ha impactat, sobretot per la forma vívida en que està explicada la vida d'aquestes tres dones. De seguida em vaig posar a la pell de les protagonistes i patia amb elles quan ho passaven malament. Però no ens espantem perquè no és un "dramón", ja que tot i que és una història dura, no hi falten moments divertits que m'han fet riure de valent en ells punts més inesperats. 

Aquest llibre val molt la pena, jo vaig decidir llegir-me'l degut a les bones crítiques que havia obtingut. Doncs bé, no m'ha defraudat gents i m'ha deixat una sensació lleugerament preocupada per les protagonistes però molt commoguda per a la seva història. Dóna la sensació que tot i que no és una història basada en fets reals, totes les coses que s'hi descriuen passaven, i és possible que encara passin. En definitiva un llibre intrigant que fa reflexionar sobre el món on vivim.