Ressenya: Avempartha

Títol original: Avempartha

Autor: Michael J. Sullivan

Col·lecció: The Riyria Revelations 2

Editorial: Ridan Publishing

Any de publicació: 2009
Pàgines: 331

Sinopsi

El secret està a la torre. El problema és la bestia. La resposta són dos lladres.

Quan una dona indigent contracta a dos lladres per salvar el seu remot poble d'uns brutals atacs nocturns, es veuen involucrats una vegada més en els plans del mag Esrahddon. Mentre Royce intenta descobrir els secrets de l'antiga torre èlfica, Hadrian intenta reunir els habitants del poble per defensar-se del mortal atac de la bestia. El que havia començat com un simple robatori d'una espasa acaba amb els dos lladres en el centre de l'huracà. Però en aquesta ocasió el desenllaç podria canviar el futur de tot Elan. 

Opinió

En aquesta segona part de la sèrie The Riyria Revelations ens tornem a trobar amb els dos lladres Royce i Hadrian, que s'hauran d'enfrontar a noves aventures i misteris. Ens trobarem amb els mateixos personatges principals que hi havia en el primer llibre, tornarem a veure la princesa Arista, el bisbe Saldur i evidentment el misteriós mag Esrahddon. 

El dúo de lladres es veurà involucrat en els plans d'Esrahddon una vegada més, sense que ells hi puguin fer gaire per evitar-ho. Sembla que aquest mag estigui sempre on hi ha els problemes i aquesta vegada no sembla que això canvii. Mentre Hadrian, que té més empatia, intenta salvar els habitants del poble de la terrible bestia, Royce se'n desentén i centra els seus esforços en robar una espasa d'una antiga fortalesa èlfica, una espasa que és l'única arma capaç de matar a la bestia. Però evidentment res és tant fàcil perquè Hadrian es troba que res pot ferir al terrible animal i Royce s'adona que la torre èlfica no té entrada...

Per altra banda tenim a la princesa Arista que comença a entreveure una gran  conspiració contra els països lliures i sobirans, un dels quals el seu germà n'és el rei, que la conduirà a desconfiar de tothom i qüestionar-se els fonaments més bàsics de la seva existència. Un torneig per descobrir qui és el descendent de l'últim emperador la portarà a un poble remot enmig d'un bosc i farà que la seva vida torni a entrecreuar-se amb la dels dos lladres. 

En l'anterior novel·la ens vam acostumar a veure a Hadrian i a Royce lluitant junts, doncs aquesta vegada els veurem treballant separats. M'agraden especialment aquestes novel·les perquè la parella no té un líder clar i tots dos, tant Hardrian com Royce, tenen habilitats úniques que es complementen a la perfecció. En aquesta segona entrega tot i que no treballin junts (no us preocupeu, no estan gaire lluny l'un de l'altre), no deixen de ser un equip i ho demostren a cada moment. Quan estan junts amb els seus diàlegs mordaços i cínics i quan estan separats ho demostren amb la confiança que tenen en l'altre i en avançar-se al curs d'acció del seu company. 

Així mateix m'ha sorprès molt el camí inesperat que pren la història d'Esrahddon, el mag sense mans, ja que és el principal impulsor dels problemes dels lladres. Però tot i les seves maneres brusques i misterioses de mica en mica veurem com es va obrint a Royce i li va explicant el seu passat. 

El ritme de la història és àgil però no tant com al primer llibre. No és d'estranyar tenint en compte que al primer volum de la sèrie es passen mitja història viatjant i en aquesta segona part no. Això no significa que sigui avorrit, sinó que l'acció transcorre de manera diferent. L'església té més pes en la història i s'entreveuen les seves maquinacions que sembla que aniran a més en els següents volums. La història de la princesa Arista és la que m'ha semblat menys interessant, tot i necessària, ja que m'ha desagradat que per explicar-la es fessin pauses en la història de Hardian i Royce. Simplement passava que la història dels dos lladres era tant interessant que no volia llegir altres parts del llibre.

En conclusió el que m'ha encantat del llibre són els dos protagonistes, que són diferents de tots els típics herois de les novel·les d'aventures. Són cínics, experimentats, i no busquen res més que la seva pròpia fortuna. Està clar que mai els hi surten els plans com ells voldrien però per mi són els que marquen la diferència. Els seus caràcters són addictius i els seu passat un misteri. Només puc dir que espero amb impaciència llegir-me els següents volums i seguir les aventures d'aquests dos lladres. 

Llegeix la ressenya del primer llibre La Conspiración de Melengar.