Ressenya: Eat, pray, love

Títol original: Eat, pray, love
Títol en català: Menja, resa, estima

Autor: Elizabeth Gilbert

Editorial: La Butxaca

Any de publicació: 2011

Pàgines: 464

Sinopsi

Tots, en un moment o altre, hem sentit la necessitat de prendre distància i replantejar-nos la vida per recuperar-ne el sentit. Un bon dia, Elizabeth Gilbert, després d'un desengany amorós i un divorci traumàtic, va decidir començar de nou i emprendre un llarg viatge que la va dur successivament a Itàlia, l'Índia i Indonèsia, tres escales geogràfiques que es corresponen amb les etapes de la seva recerca interior. La novel·la autobiogràfica d'Elizabeth Gilbert mostra el que passa quan decidim agafar les regnes de la nostra vida. Menja, resa, estima proposa un viatge de revelació, equilibri i pau interior. Potser no ens canviarà la vida, però ens obrirà els ulls. 

Opinió

Ai, ai, ai quin llibre... A mesura que passen els dies em descobreixo pensant en ell i donant-li voltes al tema, com si es resistís a abandonar-me. Sé de segur que serà una d'aquelles històries que aniré recordant i que de tant en tant em rellegiré (sobretot les parts que més m'han agradat).

El llibre, com insinua el títol, està dividit en tres parts: Itàlia, Índia i Indonèsia. La primera és la més dura, la segona és la contemplativa, i la tercera la que marca la diferència cap a la felicitat. 

Sens dubte la que més m'ha agradat a mi ha sigut l'etapa d'Itàlia, perquè tot i que és quan l'autora està més enfonsada, veus tot el que fa per sortir endavant. Em va agradar tant la lluita del dia a dia contra la depressió i els mals del cor com les alegries que troba pel camí, les noves amistats i l'aprenentatge d'una nova llengua. Aquesta, també, és l'etapa del menjar, ja que Elizabeth va a Roma decidida a recuperar-se a través del plaer del paladar. Gelats, rissottos, pizzes, i més gelato, gelato i gelato. I l'idioma... que bonic que és l'italià! M'ha fet venir ganes d'estudiar-lo. 

Una vegada marxa d'Itàlia l'Elisabeth se'n va a la Índia a un Ashram a meditar, fer yoga i resar. He d'avisar que aquest llibre és molt espiritual. L'autora no pretén convertir a ningú però des del principi ja avisa que ella creu en un ésser superior i això es pot apreciar durant tota la història. A qui no li agradi el tema que no es preocupi, perquè no es fa gaire feixuc i durant la major part del llibre és una ajuda per sortir de les seves crisis i no pas un tema general a la trama. 

Excepte, clar està, de la segona part del llibre, que va a l'Índa a resar. Allà vol trobar la pau interior mitjançant els càntics i la meditació. Aquesta segona part se'm va fer més pesada perquè vaig trobar a faltar més acció i què passava dia a dia i menys descripcions dels temes i rituals religiosos. M'hagués agradat que descrigués més el poble hindú on s'estava, com era l'Ashram (els colors, la forma, l'organització d'un lloc tant singular) i que expliqués els motius pels quals els seus companys de meditació també hi havien anat. 

La tercera part passa a Bali, Indonèsia. Allà hi va per trobar l'equilibri, estar en pau amb ella mateixa i reflexionar bé abans de tornar a Nova York. Em va encantar com viu aquesta fase del seu viatge, i dels personatges amb els quals es troba. Sobretot el sanador Ketut Liyer que és una persona entranyable i que em va encantar "conèixer" a través de l'escriptora. També es veu la misèria d'aquesta cultura, on les dones ho passen molt malament si es topen amb marits violents i són repudiades per la família. Amb tot, aquesta és una etapa de felicitat, on l'autora acaba el seu viatge trobant l'amor. 

Aquest llibre estarà sempre en un lloc especial a l'estanteria de casa meva, però no pel gran argument del llibre, ni per les coses increïbles que passen a la història, sinó perquè és un llibre de recuperació personal, un slice of life on veiem l'autora viure el dia a dia durant un any sencer, i això realment és el que m'ha agradat més: el gelat a Roma, les conversacions en un Ashram, i la bicicleta a Bali.