Ressenya: Los Cien Mil Reinos

Títol original: The Hundred Thousand Kigdoms

Títol edició castellana: Los Cien Mil Reinos

Autor: N. K. Jemisin

Editorial: Minotauro

Any de publicació: 2011
Pàgines: 352

Sinopsi

"Em dic Yeine, i tot i que només tinc dinou anys, sóc baronessa de Darr. He sigut cridada a palau per Dekarta Arameni, que és el meu avi i també monarca dels Cent Milt Regnes, protegit i designat pel propi Pare Celestial, el nostre Deu.

Una vegada hi havia tres Deus, però dos d'ells van morir, o això és el que ens digueren. Es diu que els descendents de Darr porten dins la sang un secret que es remunta a aquella època llunyana en que els tres Deus caminaven entre els mortals. Potser que el meu avi m'hagi fet cridar per tenir-me al seu costat com un caprici, o potser vol presentar-me a la cort real per unir-me en un matrimoni de conveniència. Potser vol revelar-me un secret de sang, tot i que em fa por saber-lo, ja que segons els llibres sagrats saber-lo equival a estar mort".

Yeine de Darr és una exiliada del barbar nord. Però al morir la seva mare en estranyes circumstàncies, és convocada a la majestuosa ciutat del Cel. Allí, per sorpresa seva, descobreix que és una de les possibles hereves del tron. Però la corona dels Cent Mil Regnes no és un premi fàcil d'aconseguir i Yeine es veu implicada en una cruenta lluita pel poder. 

Opinió

Aquesta és una novel·la estranya que si bé em va agradar en el moment de llegir-la, al cap dels dies em va deixar un gust agredolç. La història està bé, crea intriga i interès però conté aspectes rars que personalment crec que l'acaben espatllant. 

Tenim la protagonista, Yeine, una dona jove que governa un país pobre, que és cridada pel seu avi, l'emperador dels Cent Mil Regnes, per convertir-se en una dels tres hereus al tron. En el moment d'arribar al palau tot són intrigues, amenaces i misteris que Yeine intenta superar, que al principi estan molt ben definits però que al final m'han deixat un regust de decepció. Posem per exemple les intrigues de la seva cosina: intenta matar a Yeine, després intenta amenaçar-la i espantar-la, i finalment amenaça al seu país, però tot es queda en res, ja que al final no representen cap avenç per a la història. 

Els personatges que acompanyen a la protagonista també m'han causat la mateixa sensació. Al principi prometen molt però al final no compleixen amb les expectatives. L'emperador, que havia de ser una figura forta i predominant quasi no se'l veu, el tercer hereu i alguns criats del palau que semblaven importants fan el seu paper a mitges ja que a meitat de la història la trama canvia i se'ls hi treu protagonisme. 

El punt més important de tot el llibre és, sens dubte, els Deus. Éssers estranys que són increïblement poderosos però que estan confinats en cossos humans, i per tant el seu poder oscil·la entre zero i quasi zero. La protagonista es veu envoltada per les intrigues d'aquests Deus, i ella intentarà a canvi aprofitar-se'n. Però com passa amb tot el llibre, la trama canvia i va per camins més aviat decepcionats. Yeine es limita a recórrer el palau amunt i avall lamentant-se de que segurament morirà, de que ningú l'ajuda i desconfiant de tothom que intenta ser amable amb ella. 

De mica en mica la trama inicial (l'intriga del palau i de qui serà l'hereu dels Cent Mil Regnes) es va diluint i es centra en els sentiments romàntics que el Deu de la Nit li desperta a Yeine, i del patiment que Nahadoth (que així es diu el Deu) pateix a causa del seu confinament, que no és poc. A saber: limitació dels seus poders, doble personalitat, dolor intens i constant, rabia profunda, amor i odi cap al seu germà perquè la fet presoner, etc. Però tot i tots aquests sentiments i de la fascinació que mostra per Yeine no acaba de quedar clar què sent per la protagonista, tot i que ella està molt enamorada d'ell. 

Per fer-ho tot encara més estrany, perquè en principi era una novel·la per a un public jove, en el llibre s'introdueixen temes com ara l'incest, ja que els Deus tenen sexe amb els seus germans i fills, perquè són Deus i poden fer aquestes coses, però també s'insinuen més aviat amb veu alta altres temes tabú sobre el sexe, com ara abusos infantils. 

Per tant podria haver estat un llibre molt entretingut que presentava temes interessants, com ara Deus encadenats a la Terra i emperadors totpoderosos, que ha resultat en una novel·la normaleta que deixa bastant indiferent i amb no gaires ganes de continuar amb la segona part (sobretot si tenim en compte que es pot considerar una novel·la autoconclusiva). 

Ah si, la novel·la té final feliç, massa feliç.