Ressenya: Anna and the French Kiss

Títol original: Anna and the French Kiss

Autor: Stephanie Perkins

Editorial: Dutton

Any de publicació: 2010
Pàgines: 372

Sinopsi

La Torre Eiffel, Amélie i un piló de reis que es deien Lluís. Això és tot el que l'Anna coneix de França. Per això, quan els seus pares li anuncien que passarà un any en un internat de París, la idea no acaba de fer-li el pes.

Però, a la Ciutat de l'Amor, coneix al noi ideal: Étienne St Clair. És llest, encantador i molt maco. L'únic problema és que té xicota. Aconseguirà Anna l'anhelat petó del seu príncep blau?

Opinió

Aquesta és una novel·la juvenil amb aires romàntics. No em solc atrevir a llegir-me llibres com aquest perquè les hormones adolescents hi solen ser molt presents i les històries m'avorreixen sobremanera. Però algo en aquest llibre em va cridar l'atenció, fins i tot abans de saber de què anava. Crec que va ser la portada, però si m'hi fixo no té res realment especial.

Així doncs vaig començar-la a llegir i... ja no vaig parar. La primera pàgina em va semblar estupenda i vaig pensar que si tot el llibre era així seria genial. I no em va defraudar: em va enganxar i em va agradar i va ser una agradable sorpresa. La trama és senzilla i sense complicacions (noia coneix noi), però té algo que la fa molt interessant. En molts punts és previsible però per això m'ha agradat, perquè dins de la part previsible hi ha hagut moments inesperats, i potser no era tant "el que passarà" sinó el camí que els protagonistes faran per arribar al final. 

Els protagonistes són simplement genials. Adolescents, això si, amb les seves complicacions, mals rotllos, enamoraments, plors, alegries infinites i amistats indiscutibles. Normalment no els soporto en els llibres, però aquí m'han robat una mica el cor, sobretot la protagonista Anna. És una noia que lluita pel que vol, tot i que no sempre li surt bé. És enamoradissa (s'enamora del primer noi guapo que li passa per davant i que dóna la casualitat que és el noi protagonista jaja), s'espanta al estar sola a París, aprèn dels seus errors i no dubta en plantar cara a qui la molesta. És una cinèfila convençuda i això pren força al llarg del llibre. M'agrada aquesta singularitat seva perquè té les idees molt clares respecte el seu futur. Puc dir que és un personatge molt complert i que queda ben complementat amb l'altre personatge clau del llibre: en St. Claire. 

Perquè s'havia de dir així?'? És un nom genial! Simplement em va encantar quan vaig veure com es deia i el trobo encertadíssim. El noi de nom es diu Étienne, que no és tant guai, però com que tothom l'anomena pel cognom no passa res. El noi fa anys que viu a París i.. té xicota. I aquí la història es posa interessant perquè qui no ha llegit històries romanticones que no tenien res d'interessants perquè eren simplement noi coneix noia? Aquí és noia coneix noi i a sobre aquest té parella. Hi ha història (i merders per rato).

La resta de personatges està molt ben trobat i donen lloc a mini historietes, que a vegades tenen a veure amb l'Anna o no. Per tant tot i tenir una trama senzilla no significa que no sigui complerta. Hi ha el grup d'amics íntims de l'Anna, i el grup que ha deixat a la seva ciutat natal, la seva mare i el seu germà que viuen a Atlanta i que li aporten una estabilitat important i el seu pare...que és un personatge molt curiós i que el coneixerem més per les descripcions que en fa l'Anna que no pas per les seves aparicions. 

I ja acabo la ressenya perquè se suposava que havia de ser curteta, però en fi el llibre s'ho val. Us el recomano moltíssim si voleu un llibre de lectura ràpida i que us entretingui tot i que sigui un llibre juvenil dirigit a adolescents. Res a veure amb els empalagosos Moccia, que no hi ha per on agafar-los. 

He de dir que moltes vegades alguns passatges del llibre em recordaven a la meva adolescència, sobretot per les idees esbojarrades dels adolescents i les complicacions que tenen i que realment no són tant importants. L'edat del pavo dels protagonistes em feia somriure moltes vegades. 

En definitiva un llibre que m'ha robat un trosset de cor tant pels bons personatges que hi ha, els problemes que tenen i per la ciutat on passa: París.