Ressenya: El gos dels Baskerville

Títol original: The hound of the Baskervilles
Títol edició espanyola: El gos dels Baskerville

Autor: Arthur Conan Doyle

Editorial: Barcanova

Any de primera publicació: 1902

Pàgines: 256

Sinopsi

Cada vespre, sir Charles Baskerville acostumava a passejar pels voltants de la seva mansió, fins que una nit el seu majordom el va trobar mort. La policia no va trobar ni rastre de violència, tot i que un testimoni assegurava haver sentit els crits aterrits de sir Charles. El doctor Mortimer, un dels primers a acudir al lloc dels fets, va descobrir una cosa que el va deixar paralitzat: al costat del cos hi havia les petjades d’un gos gegantí. El doctor Mortimer, insatisfet amb les investigacions policials, demana ajuda a Sherlock Holmes.

Ressenya

A la mort estranya de sir Charles Baskerville, la gran mansió familiar de Devonshire queda a mans de l'últim hereu, l'americà sir Henry Baskerville. El doctor Mortimer i gran amic del difunt sir Charles acudeix a Sherlock Holmes amb l'esperança de clarificar la mort del seu amic i així prevenir al nou ocupant de la casa de la maledicció que pesa sobre la família: diuen que els Baskerville els persegueix un gos gegantí  i que el seu fat està irremeiablement lligat a ell.

La llegenda sembla ser certa perquè al voltant del cadàver de sir Charles s'hi han trobat petjades gegants de gos. Alarmat per aquest curiós cas, Sherlock Holmes envia a Watson a viure a la mansió amb sir Hernry, per tal de poder tirar endavant l'investigació. 

Personalment el llibre m'ha encantat. Tot i ser un clàssic la història està desenvolupada amb rapidesa i resulta impossible deixar-la. És veritat que al principi el llibre m'ha resultat una mica feixuc, sobretot perquè els diàlegs no els trobava gaire realistes, però no puc queixar-me ja que estem parlant d'un clàssic de 1902.

A partir de les primeres 30 pàgines, el llibre agafa velocitat i el misteri captiva al lector completament. L'autor ha sabut transmetre la peculiar relació de Holmes i Watson, que com a protagonistes estan increïblement trobats, i es nota que la relació que tenen ja ve d'anys, amb en Holmes i les seves grans troballes i Watson intentant impressionar-lo. 

Crec que és una novel·la de misteri molt ben construïda, no només perquè fins al final no sabem qui és l'assassí, sinó perquè fets que passen al principi del llibre i que no sembla que tinguin relació amb el cas tenen una explicació al final, i fins que Holmes no ho explica el lector és incapaç de saber el perquè de tot plegat. 

L'autor fa desconfiar de tothom, fins i tot dels personatges més benevolents, i tot i que el final no és del tot inesperat (perquè Holmes ens posa sobre la pista), el lector busca paranoicament signes que indiquin cap a on girarà la història, o si el gos dels Baskerville és real o no.

Com a punts més fluixos jo diria que no m'han acabat de convèncer les diferents tècniques narratives utilitzades per l'autor. Al començament la història és simplement narrada per Watson, després continua siguent explicada per les cartes que Watson li envia a Holmes des de Devonshire, i finalment la història és narrada des de les memòries que Watson escriu en un quadern. Crec que l'autor va abusar de diferents estils narratius en un sol llibre. Això no fa menys interessant la història, per descomptat, però jo prefereixo un sol estil.

En definitiva un llibre molt interessant i immillorable si algú vol iniciar-se en aquesta mítica saga detectivesca!