07 de gener 2013

Sergio Vila-Sanjuán s'endú el Premi Nadal

El periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán ha guanyat el Premi Nadal 2013 amb la novel·la "Estaba en el aire". El premi es va lliurar ahir diumenge 7 de gener i fins a 229 originals hi van optar.
El jurat estava format per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i Emili Rosales. Les obres provenien de tot l'Estat i d'altres països europeus i americans, entre els quals destaquen Argentina, Mèxic i Perú. Les obres presentades aquest any responen a una àmplia varietat de temes i gèneres que van des de l'evocació històrica al conflicte sentimental, i des de temes policíacs fins a mons més imaginatius. L'any passat va guanyar Álvaro Pombo, amb 'El temblor del héroe'. 

El periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957) no va publicar la seva primera novel·la fins a l'any 2010. 'Una hereva de Barcelona' se centrava en la dècada dels 20: la pomposa vida social de la burgesia local era contrarestada per un moment històric complex, en què la ciutat es va convertir en un dels punts calents de l'anarquisme europeu. A 'Estaba en el aire', 69è Premi Nadal de novel·la, dotat amb 18.000 euros, Vila-Sanjuán s'ha decidit a ambientar les peripècies d'un grup nodrit de personatges a la Barcelona de la dècada dels 60. Es tracta d'una història d'amor, diners i periodisme que combina el retrat de l'alta burgesia amb el de la immigració. L'eix vertebrador del llibre és el programa de ràdio 'Rinomicina le busca', que durant anys es va centrar a localitzar persones extraviades.

Vila-Sanjuán ha dedicat més de tres dècades al periodisme cultural, primer a 'El Correo Catalán', més tard a 'El Noticiero Universal', i des del 1997 a 'La Vanguardia', on s'ha convertit en una de les ànimes del suplement 'Cultura/s'. També ha publicat els assajos 'Pasando página. Autores i editores en la España democrática' (2003) i 'Código best-seller' (2011).
Extret d'Ara.com

Altres novel·les de l'autor

Una hereva de Barcelona
En la Barcelona del 1920, un jove advocat i periodista monàrquic coneix personatges molt diversos: una cabaretera agredida que no diu tot el que sap; un líder anarquista que dubta entre el pactisme i la violència; un general que acaba d’arribar a la ciutat per imposar sense miraments l’ordre; i una bella i rica comtessa decidida a mantenir la seva independència...
A través de Pablo Vilar, accedim a les grutes dels miserables a Montjuïc i a les festes de l’alta societat al Ritz o al Laberint d’Horta, i coneixem les comunitats àcrates i els jutjats on s’imparteix –o es demora– la justícia.
Inspirada en fets i figures reals, i en documents de l’arxiu familiar de l’autor, Una hereva de Barcelona proposa una mirada diferent, i inèdita fins ara, sobre un període complex i fascinant.




Passejades per la Barcelona literària

De la Barcelona medieval a la postolímpica s'obre un ampli ventall de visions escrites que han conferit un fort caràcter literari a la capital catalana. Bernat Metge o Joan Boscán van crear a la seva ombra gòtica. Miguel de Cervantes l'escollí com l'únic escenari urbà de l'immortal Quixot. Jacint Verdaguer i Joan Maragall la van poetitzar. Narcís Oller i Josep Maria de Sagarra hi centraren les seves grans novel·les, tot retratant l'esplendor de la seva burgesia i la decadència de l'aristocràcia. Per a George Orwell i Simone Weil fou un inoblidable paisatge revolucionari, i per a Mercè Rodoreda –o per a Carmen Laforet– l'espai vital d'unes figures amb vocació d'arquetipus. El baró de Maldà i Josep Pla en documentaren la vida quotidiana minuciosament; Jean Genet i Pieyre de Mandiargues en buscaren el costat fosc; Salvat-Papasseit o Jaime Gil de Biedma van fer-la escenari de llur lírica autobiogràfica. En els darrers temps, Barcelona ha estat una ciutat negra i criminal al "cicle Carvalho" de Vázquez Montalbán, alhora que Montserrat Roig, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Quim Monzó o Carlos Ruiz Zafón han continuat elevant-la a la categoria de mite literari imperible. A cavall entre el llibre de viatges i el periodisme cultural, "Passejades per la Barcelona literària" proposa un recorregut literari i visual pels paisatges d'aquests escriptors i de molts d'altres i ens enfronta, itinerari rere itinerari, al dubte de si és més real la ciutat viscuda o la imaginada, i de si la primera hagués estat igual en cas que la segona no hagués existit. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada