Oficis per a bibliòfils

Com a persona que té un blog i que estima els llibres, i com moltes altres persones com jo que els llibres són una part imprescindible de la seva vida, moltes vegades somiem en tenir una feina que ens permeti llegir o relacionar-nos amb els llibres a totes hores, bloggejar durant dies i a sobre cobrar per fer-ho.

A vegades, però, no tenim gaire idea de quin tipus d'oficis són, ja que no són gaire coneguts. Buscant informació m'he adonat que hi ha molts tipus de feina diferents relacionades amb els llibres, per a tot tipus de persona i habilitats. I d'això va aquesta secció. 

Per aquesta primera entrada us presento el lloc de treball més conegut en el món literari (a part del d'escriptor): L'editor. 

Què fa un editor, a què dedica les seves hores? Com s'arriba a ser un editor?

Per començar tothom que estimi els llibres pot treballar en una editorial, ara bé, hi ha cursos que proporcionen una formació específica. A Catalunya hi ha dos màsters en edició: El Màster en Edició de la Universitat Pompeu Fabra i el Màster en Edició de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Les carreres idònies per entrar en aquests màsters són les carreres de lletres: filologia, història, humanitats, bibliotecari, etc. Però tot i que ajuden, es pot entrar en aquests màsters encara que es vingui d'altres carreres o si es té una extensa experiència laboral en el món editorial. 

Podria esplaiar-me en aquest post sobre l'ofici d'editor, però hi ha un programa creat per RTVE que es titula: Els oficis de la cultura. Un dels programes explica com és una editorial per dins, i per tant com és l'ofici d'editor. En concret ens presenten l'editorial Anagrama, creada per Jorge Herralde. Qui millor per explicar-nos aquest ofici que l'editor i fundador d'una editorial tant coneguda com aquesta? Aquí us deixo el vídeo amb la presentació del programa proporcionada per TVE2.

Els Oficis de la Cultura s'endinsa en el món editorial de la mà de Jorge Herralde, fundador d'Anagrama i un dels editors més reconeguts a nivell internacional. Al seu costat els espectadors descobreixen com es seleccionen els manuscrits que seran publicats i es recorre tot el procés d'edició, correcció, maquetació i distribució. Les relacions entre l'editor i els seus autors: drets d'autor, promoció, representació, contractes, els acords amb les llibreries i formes de presentació dels llibres, així com la incidència de les noves tecnologies i formats en l'edició, especialment del llibre electrònic, són alguns dels aspectes que s'aborden amb Herralde i el seu equip. Al seu costat participen autors com Rafael Chirbes o Kiko Amat i llibreters de prestigi com Antonio Ramírez, director de la Llibreria La Central. Ana Lucía de Bastos, una jove veneçolana que aspira a convertir-se en editora serà l'alumna a qui Herralde mostri els detalls d'un ofici imprescindible per a la societat i per a l'evolució cultural. Herralde va ser un dels pioners a introduir a Espanya autors estrangers polèmics durant la dictadura i dels primers a apostar per l'expansió editorial a Hispanoamèrica.