06 d’abril 2013

Ressenya: Bioko


Títol: Bioko
AutorMarc Pastor
EditorialAmsterdam Llibres
Any de publicació: 2013
Pàgines431

Quan arribi a l'illa, senyor Corvo, triï qui vol ser i com vol morir.

Sinopsi
Una aventura extraordinària que arrossega el lector al cor d'una illa misteriosa i salvatge en ple segle XIX. Perills, peripècies i un punt de fantasia per a tothom que s'atreveixi a endinsar-se en les seves pàgines.

L'any 1887, Bioko és encara una illa remota perduda al golf de Guinea. Un presidi gegant, una illa on confinar els homes a qui se'ls nega el futur. Allà és on destinen, després d'haver reptat tots els seus superiors, Moisès Corvo, soldat intrèpid, dissolut i cràpula, llibertí i bevedor. Allà hi coneixerà la més desafiadora de les aventures, la que té a veure amb la sang i també amb la història. Perquè, estigueu avisats, a Bioko només hi ha una llei: si un salva la vida, algú altre ha de morir.

Opinió
Quan vaig llegir el text de contracoberta d'aquest llibre em vaig imaginar una història completament diferent de la que ha estat al final. Vaig imaginar-me una història en una illa on els tipus més perillosos s'enfrontaven entre si. I si bé és veritat que el llibre està ple de tius perillosos, en cap cas estan sols i tot està "bastant" controlat.

Bioko és una illa amb molts noms, el nom espanyol del qual és Fernando Poo, en honor a l'explorador castellà que va descobrir l'illa per primera vegada. L'illa està poblada per dos pobles diferenciats: els natius que viuen en poblats a la selva i els colonitzadors. Allà hi destinen a Moisès Corvo, un jove buscabregues, xulo i molt impulsiu que ha estat a l'armada des de que va aconseguir escapar de Barcelona. L'illa és el seu destí final quan els seus superiors no poden més amb ell i esperen que allà hi perdi la vida: tal és la seva reputació. Les brigades que estan destinades a Fernando Poo tenen la particularitat d'estar formades per homes que han comès algun delicte en la seva estada a l'armada, i com a càstig els han enviat a una illa on en la primera setmana sempre mor un terç dels soldats enviats.
Creuen que l'illa està maleïda, que el temps tropical no està fet pels espanyols, i que els bubis, els negres de l'illa, els maleeixen amb els mals esperits.

Sigui com sigui Moises Corvo es posa en problemes només arribar i això serà una constant en tota la història. És un personatge difícil, amb molts matisos i amb el qual el lector hi desenvolupa sentiments contradictoris. És un interessat? O són les circumstàncies de la seva vida que l'han fet així? Moises Corvo no és una persona fàcil, i això l'autor ho ha sabut transmetre de manera magistral en aquest llibre. Diguem que és difícil sentir simpatia per un paio que només intenta aconseguir diners, rom o favors de qualsevol que vulgui fer tractes amb ell. Al llarg del llibre, però, anem descobrint altres facetes de Corvo que es van mostrant en comptagotes. Diuen que Bioko canvia a la gent, que la torna salvatge, doncs això també li passa al soldat, però en comptes de cap a mal va cap a bé. I és d'agrair perquè el llibre està plegat, literalment, de fills de puta. Així de clar, a l'illa hi ha el pitjor de tots els imperis colonitzadors: racistes, matons, assassins, violadors i corruptes.

El llibre té un començament lent, lluny de l'illa, on principalment s'expliquen moltes coses i s'introdueixen personatges que a la primera meitat de la història no tenen massa a dir ni a fer. Aquesta part no m'ha entusiasmat del tot, ja que no sabia de què anava tot plegat.  La història transcorre tranquil·lament entre els embolics de Corvo i amb flaixos d'una altra expedició d'anglesos que sembla completament aliena a la història principal.
La segona meitat del llibre és una altra història. Es comença a animar i ja no para, va a un ritme in crescendo fins al final. Els flaixos de l'expedició anglesa van cobrant sentit i es fan cada vegada més interessants. Els tractes bruts de Corvo es van embolicant i comença a témer per la seva vida, ja que tothom el veu com una amenaça. Resulta que el noi de Barcelona té més cervell del que tothom es pensava i pot posar en perill més d'un negoci clandestí. La novel·la tranquil·la s'acaba i comença a agafar un ritme trepidant que acaba amb un final explosiu, on jo sincerament no m'esperava res del que acaba passant. 
Les aventures a la selva amb els negres s'entrecreuen amb uns misteriosos assassinats que no es resoldran fins a les últimes pàgines, convertint part del llibre en una història detectivesca molt bona. Per altra banda tenim a un cubà exiliat a l'illa a qui han segrestat a la seva dona, i serà el propi Corvo amb l'ajuda del germà de la noia desapareguda que s'haurà d'encarregar de buscar-la. Tot això mentre busca la manera de salvar la vida quan els seus companys de regiment el comencen a odiar per la seva desobediència constant als superiors militars.

Que més puc dir d'aquest llibre? L'edició està molt cuidada, amb una portada que em va agradar des del primer moment i unes il·lustracions d'Oriol Malet molt gràfiques entremesclades amb la lectura que m'han agradat molt. 

Tot i l'arrancada lenta de la història, el llibre m'ha tingut en tensió fins a l'última línia, i m'ha sorprès gratament al final. El recomano per aquelles persones a qui els hi agradin les novel·les d'aventures amb aire detectivesc i que no els hi importi un protagonista bastant fatxenda.

4 comentaris:

  1. La teva resenya em confirme que aquest es un magnific llibre . Un altre per apuntar-m´el .
    Gràcies.
    Salut , alegria i bones lletres.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la teva ressenya, Irene!!!

    ResponElimina
  3. Quan acabi el llibre que tinc entre mans Bioko és el següent de la llista. I ara encara amb més ganes!

    ResponElimina
  4. Hola nanis kru: Si t'agrada l'aventura i el misteri aquest llibre segur que t'agradarà.

    Senyor Doc Moriarty: Moltes gràcies :) Espero que disfrutis del blog!

    Benvolguda Enquatricromia: Esperaré la teva ressenya quan l'acabis, per comparar opinions ;)

    ResponElimina