Ressenya: The Host

Títol original:The Host

Títol edició catalana:  The Host (l'hoste)

Autor: Stpehenie Meyer

Editorial: Suma de letras

Any de publicació: 2009

Número de pàgines: 723

Sinopsi

La Wanderer és una alienígena invasora de cossos i ha arribat a la Terra juntament amb altres ànimes per complir amb la seva missió. Però la seva amfitriona, la Melanie Stryder, es resisteix a abandonar el seu cos sense oposar resistència. Dos éssers de dues espècies diferents que comparteixen un mateix cos però, per desgràcia per a elles, també un mateix cor. 

Els records de la vida de la Melanie fan que la Wanderer s'enamori del mateix home que ella, en Jared, convertint la seva relació en el primer triangle amorós que només implica dos cossos. 

Podrà l'amor de la Melanie per en Jared sobreviure a la fi del món? I la seva hoste?

Opinió personal

Stephenie Meyer ens presenta un món que ha caigut sota les forces alienígenes. No ha sigut una invasió forta i brutal, sinó que aquests conqueridors s'han anat apoderant de la raça humana sense que ells se n'adonessin, fins que ja era massa tard. Aquests alienígenes s'anomenen ànimes i són una espècie de paràsits que s'introdueixen al cervell de la víctima i li eliminen la personalitat, apropiant-se del cos.
Tot i ser la Wanderer la paràsit, és una criatura molt bella, petita, semblant al cotó fluix de color platejat, amb uns tentacles que li serveixen per poder agafar-se al seu amfitrió. Perquè les ànimes fora del seu planeta natal no poden viure sense un cos. Així és com les descriuen al llibre:

L'ànima brillava entre els llums resplendents (...), més lluent que el reflex de l'instrument de plata que portava a la mà. Com si fos una cinta viva, es cargolava onejava, estirant-se, contenta de ser for del tanc criogènic. Els lligaments (...), prims i lleugers com plomes, quasi un miler, onejaven suaument, com si fossin pàl·lids cabells d'argent.

Meyer ens relata un món on quasi no hi ha supervivents humans, quasi tots estan posseïts per les ànimes, i on l'espècie humana ha perdut l'esperança de poder sobreviure. És difícil d'explicar, perquè l'espècie humana físicament sí que sobreviurà, però psicològicament quasi no quedarà cap humà viu. 

Curiosament la protagonista del llibre és una d'aquestes ànimes, la Wanderer, que arriba al planeta una vegada ja està conquerit i l'introdueixen al seu nou cos: el cos d'una noia jove que ha sigut capturada de forma violenta.

Una vegada dins del cos, la Wanderer se n'adona que l'antiga personalitat de la seva amfitriona, la Melanie, no s'ha esvaït, i que la Melanie encara té la facultat d'apropiar-se part dels records i del cos que li pertanyien. 

Tot i que la Wanderer no vol que la Melanie segueixi viva, a poc a poc aquesta va influint en els sentiments de la Wanderer, a través dels seus propis records. Això fa que les dues emprenguin un camí per trobar els éssers estimats de la Melanie (i ara també de la Wanderer), que poden estar amagats en el més profund del desert. 

Aquest llibre explica un triangle amorós ben peculiar: només hi ha dos cossos, però tres ments. La Melanie i la Wanderer, dins del cos de la Melanie, i en Jared, el que havia sigut la parella de la Melanie abans de ser capturada. 

La Wander anirà a buscar a en Jared i al germà de la Melanie, en Jamie, que estima per culpa dels records de la seva amfitriona. Això li farà fer mil i una peripècies per trobar-los, per saber si estan vius o morts, lliures o sota el domini de les ànimes. 

Aquest llibre té parts molt boniques, perquè l'escriptora mostra molt bé com l'espècia humana s'ha hagut d'ajudar mútuament per sobreviure, i com en els pitjors moments l'assertivitat i l'amor hi juguen un paper fonamental. Alhora, però, l'autora no ens estalvia escenes de violència, sobretot quan els humans se n'adonen del que és la Wanderer. 

Aquest llibre em va agradar molt, encara que quan penso en la història no entenc com pot ser tant gruixut! Però Meyer escriu amb mestria (tot i que jo ja estigui farta de la primera saga que va escriure) i ho demostra amb aquest llibre. Tot i ser la Wanderer la protagonista, està envoltada de personatges secundaris molt importants i que ocupen un paper fonamental en la història: en Jeb, l'Ian, en Jamie, en Jared, que m'agradaria descriviu-vos però que no puc perquè això revelaria massa de la història!

És bastant difícil fer una ressenya d'una història que no pots explicar a partir de la pàgina 100 ( i en té 700) perquè llavors tot és spoiler. Però bé, si la sinopsi no us ha convençut, us demano que li doneu un vot de confiança a aquest llibre. Tot i ser d'alienígenes, és més una història de recerca, de supervivència i d'amor que no pas de ciència ficció. Com va dir la Stephenie Meyer:

Malgrat el gènere, The Host és una història molt humana. No hi ha pistoles làser, ni forats negres, ni naus espacials, (...) ni un munt d'altres claus del gènere. Tot té lloc en el planeta Terra en el dia d'avui i és, per sobre de tot, una història d'amor. 

La coberta del llibre m'agrada molt i en conjunt el format del llibre està molt ben cuidat, amb paper de qualitat, i bona edició.

Em vaig sorprendre una mica al saber que segurament seria una trilogia, perquè la història és bastant autoconclusiva, però bé, sabent com escriu l'autora, estic segura que m'enganxaré als llibres sí o sí. 

No us el podeu perdre!!