Ressenya: Els jocs de la fam

Títol original: The Hunger Games

Títol en català: Els jocs de la fam

Sèrie: Trilogia dels jocs de la fam

Autor: Suzanne Collins

Editorial: Estrella Polar

Any de publicació: 2010

Pàgines: 421

Sinopsi del llibre

Un passat de guerres ha deixat els 12 districtes que divideixen el país sota el poder tirànic del "Capitoli". Sense llibertat i en la pobresa, ningú no pot sortir dels límits del seu districte. Només una noia de 16 anys, la Katniss Everdeen, gosa desafiar les normes per buscar menjar i mantenir a la seva família. Com a exemple d'autoritarisme i prepotència, el Capitoli" obliga a cada districte a enviar un noi i una noia a un esdeveniment televisiu anual anomenat "Els jocs de la fam". 

El terreny hostil, les regles i l'audiència poden variar d'una edició dels jocs a un altra, però hi ha una constant: Han de lluitar a mort entre ells fins que quedi un únic supervivent. UN DE SOL.

Quan la seva germana petita és triada per als jocs, la Katniss no dubta a ocupar el seu lloc, decidida a mostrar amb la seva actitud ferma que fins i tot en les situacions més desesperades hi ha espai per a l'amor i el respecte. Fins al final, intentarà triar entre l'amistat en lloc de la traïció, imposar els seus propis principis abans que els desitjos dels tirans. 

Opinió personal

Ja fa uns anys que vaig llegir aquest llibre, de fet, el vaig llegir quan va sortir publicat. Molt abans de saber que seria una trilogia. M'intrigava pensar que un llibre dedicat a uns "jocs"   s'assimilessin als jocs antics de gladiadors, a la vegada que em recordava a una pel·lícula horrible que havia vist feia uns anys: Battle Royale. 

Aquests dos fets, em produïen curiositat i repulsió, perquè m'agraden les històries de gladiadors, però no vaig poder suportar la pel·lícula, ja que tracta d'adolescents matant-se entre ells. I no és d'això del que va el llibre?

Al final em vaig decidir a llegir-lo i em va agradar, punt. No em va meravellar, però va ser una molt bona lectura: adictiva i entretinguda. 

El fragment del llibre que es pot llegir al principi d'aquesta entrada, l'he posat perquè representa el motor del llibre: L'elecció de la Katniss de canviar-se per la seva germana per salvar-li la vida.

La història es desenvolupa en un món molt ben plantejat, una dictadura que manté els seus habitants controlats i esclavitzats, amb prou feines amb suficients recursos per sobreviure. L'autora, per tant, ens planteja un món similar al nostre, com si fos en una època més futurista, i on aquest país, Panem, està dividit en 12 districtes, cada un dels quals està especialitzat en la manufacció d'un producte. El districte numero 12, el de la Katniss, està especialitzat en la producció de Carbó. 

Parlem dels personatges:

Katniss: És una lluitadora nata, que durant tot el llibre no para de rebre cops i cops, però ella aguanta. Durant tota la història veiem una noia (recordem que té 16 anys) decidida, que tot i que la desesperació l'envaeix vàries vagades, no es rendeix mai. M'agrada molt com a protagonista, i trobo que la promesa que li va fer a la seva germana és la que la mou a seguir endavant. 

Peeta: És el co-protagonista. I no m'agrada gens! El trobo el típic noi que intenta agradar a la protagonista sense aconseguir-ho, que l'han de salvar i que a més és bastant ingenu. Sé que m'hauria d'agradar, a tothom li agrada, però no puc evitar-ho! Durant tot el llibre no vaig poder evitar pensar que hauria d'haver sigut en Gale i no ell qui tingués tant de protagonisme. Potser va ser que abans de conèixe'l vaig conèixer a en Gale, ja que al llibre surt primer, i amb un caràcter com el que té, ja em va enganxar des del principi, en Peeta no hi va tenir res a fer. També he de dir que no li van encertar el nom, perquè Peeta em recorda a altres coses que no són precisament agradables. 

Gale: Per a mi, és l'acompanyant perfecte per a Katniss, però no ha estat protagonista. Segur d'ell mateix, bon amic, protector amb la seva família i la de la Katniss, veu com la seva amiga de la infància (i perquè no, el seu amor de l'adolescència) s'ofereix voluntària per salvar a la seva germana. I això és tot, quasi no surt al llibre, i això no m'ha agradat gens! Aquests tipus de personatges són la meva debilitat, i no l'he pogut disfrutar, m'he hagut d'acontentar amb en Peeta.

Després de l'èxit increïble de la saga, evidentment han fet la pel·lícula. I jo evidentment no l'he vist. En altres posts he posat que no veig gaires pel·lícules basades en llibres, i és que no puc suportar veure les escenes canviades, els actors diferents de com me'ls imagino, els canvis en els diàlegs,... en fi, suposo que també em perdo moltes coses però si veig alguna d'aquestes pel·lícules, ho he de fer sola, perquè em passo tota la pel·lícula criticant-la en veu alta. :)