Autor: Kristin Cashore
Editorial: Gollancz
Any de publicació: 2012
Número de pàgines: 563
Sinopsi
Vuit anys després de que la coneguéssim a Graceling, ens retrobem amb Bitterblue, ara convertida en la reina de Monmar.
Bitterblue és una monarca misericordiosa, però no pot lliurar-se de la influència nefasta que el seu pare va tenir-hi en la infància. Leck posseïa l'habilitat d'alterar els pensaments de tot aquell que tingués a prop i això el va convertir en un psicòpata. Els consellers de Bitterblue, que han portat les regnes del país mentre la Reina aconseguia la majoria d'edat, creuen que hauria de perdonar a tots aquells que van cometre actes impensables durant el regnat de Leck i enterrar el passat.
No obstant això, quan Bitterblue comença a sortir disfressada i oculta entre les ombres de la nit, es dóna compte del veritable abast que ha tingut en la població estar subjecta a les maquinacions d'un boig durant trenta-cinc anys i que l'única manera de superar aquest llarg i trist episodi és revisar el passat.
Dos lladres, que només roben allò que ha estat robat abans, canviaran la seva vida per sempre: són ells els que tenen la clau de la veritat sobre el regnat de Leck. I un d'ells, posseïdor d'una gràcia que encara desconeix, també tindrà la clau del cor de Bitterblue.
Opinió Personal
Estic una mica impactada per com és aquest llibre. M'esperava un llibre com els dos primers (i per tant les expectatives eren molt altes), i en part ha sigut millor i en part pitjor. Però anem per parts, i així primer us explico el que m'ha agradat més:
Bitterblue ja és major d'edat, però es troba aïllada a la seva torre, on l'únic que fa és firmar papers tot el dia. Els seus consellers la tracten com a una nena de 10 anys, i per tant no pot prendre quasi cap decisió, i les que pren li són qüestionades constantment, amb molta duresa. A Bitterblue no li queda més remei que sortir d'amagat del castell i endinsar-se en la nit per descobrir els secrets de la seva ciutat, per saber què passa a la vida real. Això li farà obrir els ulls, però per sobre de tot li farà fer-se mil i una preguntes, la majoria sense resposta. Per això haurà de lluitar contra els seus consellers, que no volen saber res del passat, i dels qui no pot confiar perquè no li diuen la veritat. Ella i el seu poble necessiten que part d'aquest passat surti a la llum, per tal d'indemnitzar a les famílies que el seu pare va destrossar.
L'ajudaran dos amics lladres, que roben el que ja ha estat robat amb anterioritat, però que també lluiten per tal de que la ciutat sigui un lloc millor on viure. Aquests amics són els que faran veure a Bitterblue que les coses no són com li fan creure al palau, i li ensenyaran que hi ha altres medis per ajudar a damnificar els que van patir les maldats d'en Leck.
Per altra banda Bitterblue començarà a patir traïcions, a la vegada que els seus amics es veuen amenaçats per una força desconeguda que incendia cases, magatzems i assassina fredament. Aquí Bitterblue haurà de confiar en la seva maduresa i experiència per fer front a aquests crims, però no ho farà sola perquè comptarà amb l'ajuda dels seus antics amics i familiars.
El lector podrà tornar a veure els antics protagonistes de Graceling, com ara Katsa, Po, Raffin, Giddon, etc. I veurem com han evolucionat les seves vides. Aquests personatges van i venen al llarg de la novel·la, ja que estan constantment viatjant pels 7 regnes per ajudar a tirar endavant els plans del Consell.
Tot això m'ha encantat, perquè Bitterblue demostra que amb cada patacada que rep (que són moltes), es torna a aixecar, que no s'enfonsa. Les traïcions, els records terribles del seu pare, i els records amargs de la seva mare, les noves amistats i amors, la fan créixer com a reina, i la porten al final a saber què vol en realitat pel seu poble. També m'ha agradat molt veure de nou la Katsa i en Po, sobretot perquè ara els veiem des de la perspectiva de la Bitterblue, que és una mica diferent. En Po i en Giddon prenen més protagonisme, i això també és nou.
Com a punts negatius, m'ha decepcionat una mica la història d'amor de la novel·la. Hem de recordar que tant a Graceling com a Fire la història d'amor és important i tot i que per exemple en Fire és bastant subtil, és de gran importància per a la protagonista.
En canvi en el llibre Bitterblue, la història d'amor (pel meu gust) es queda curta i no acaba d'estar ben desenvolupada. M'he quedat amb ganes de més i m'hagués agradat que l'autora hi hagués posat més protagonisme, perquè m'ha donat la sensació que està escrita per sobre i és bastant infantil (més per part del noi que de la Bitterblue). Però no és que estigui malament, sinó que jo en volia més! Per culpa d'això no puc evitar preguntar-me si l'autora té en ment escriure un altre llibre sobre els 7 regnes, per així poder saber què ha fet la Bitterblue en els anys següents.
Altres parts del llibre no m'han acabat de convèncer, però no les puc mencionar aquí sense posar grans spoilers. També crec que el llibre podria tenir el doble d'extensió, perquè hi ha molt per explicar, però en fi, en general el llibre m'ha agradat molt i li dono molt bona puntuació.
