Ressenya: La Maga

Títol original: The magician's apprentice

Títol edició en castellà: La Maga

Autor: Trudi Canavan

Editorial: Plaza & Janés
Any de publicació: 2012
Pàgines: 682

Sinopsi

Els països fronterers de Sachaka i Kyralia viuen una pau tensa. Tots dos regnes estan governats per mags, però la forma de regnar és diferent. Mentre a Sachaka, un antic poble guerrer, els mags utilitzen esclaus per satisfer les seves necessitats, a Kyralia prefereixen viure en pau amb els seus súbdits.

Al remot poble kyralià de Mandryn, la jove Tessia és ajudant del seu pare, el sanador del poble. I tot i que el gremi de sanadors no sol acceptar a dones entre ells, Tessia s'entesta a intentar seguir els passos del seu progenitor. És llavors quan descobreix certs poders màgics innats que mai va creure posseir i que li brinden més possibilitats de les que mai hagués somiat. La seva vida pren un rumb inesperat com a aprenent de lord Dakon, el mag que governa en aquesta província. I Tessia haurà d'aprendre ràpidament a controlar els seus poders davant els dramàtics esdeveniments que s'acosten: es rumoreja que alguns joves mags de Sachaka estan tramant una invasió a Kyralia. La guerra desfermarà un acte de màgia tan descomunal que les seves seqüeles es seguiran apreciant segles després a les Cròniques del Mag Negre.

Opinió 

Ja fa tems que vaig llegir-me d'aquesta autora la trilogia Las Crónicas del Mago Negro, tres llibres que em van encantar i que em van tenir enganxada a la història fins al final. 

Fa poc es va publicar una preqüela de la trilogia, i recordant com m'havien agradat els anteriors llibres no m'hi vaig poder resistir i la vaig comprar, per fi sabria com s'havia format el gremi de mags!

He de reconèixer que em feia una mica de por que aquest volum no estigués a la altura, perquè la trilogia Las Crónicas del Mago Negro van deixar el llistó molt alt, per això mateix el llibre va estar un parell de mesos per casa sense que ningú l'obrís, fins que fa poc em vaig decidir a llegir-me'l. I bé, tot i que el llibre m'ha agradat, no ha estat a l'altura. Sent sincera jo li hagués tret unes 200 pàgines al llibre.

És un llibre de més de 600 pàgines on hi passen moltes coses, però amb un ritme lent que pot arribar a ser pesat. Es salva la bona escriptura de l'autora que faria interessant la història més avorrida del món. 

L'acció que podem veure està poc concentrada i la majoria de vegades m'hauria agradat veure-hi més continuïtat. És contradictori el fet que em sembli que hi sobren pàgines tot i que al final passen moltes coses. 

La protagonista de la història és Tessia, una aprenent de sanadora que per culpa d'un accident descobreix que és maga. Té la mala fortuna però, de descobrir els seus poders en temps de guerra. Enmig de batalles, fugides i conquistes, haurà de fer-se valer i aprendre a controlar els seus poders. Dakon, el seu mestre i salvador, l'ajudarà en tot el que pugui i l'animarà a entrelligar els seus coneixements de sanadora amb els de maga, creant així una nova branca de la màgia. 

Si bé és veritat que la història se centra en Tessia, també discorre per altres bandes: coneixerem a Stara, del perillós país de Sachaka, i la seva història. És un personatge fort i decidit que es mereixeria el seu propi llibre independent. Quan vaig acabar de llegir el llibre em vaig quedar sorpresa de que les aventures de Stara no tinguessin res a veure amb la història principal, com si hi fos un pedaç enganxat. Increïblement Stara i Tessia no tenen cap lligam, podrien ser ben bé personatges de diferents llibres.  

Per altra banda no puc evitar veure paral·lelismes amb els primers llibres escrits per la autora i aquesta preqüela. Les dues protagonistes són joves magues que han descobert la màgia de cop i per casualitat, hi ha una guerra pels mateixos motius en els dos llibres i els mags estan a punt de perdre la guerra en els dos... masses coses similars i poca originalitat pel meu gust. 

Sé que sembla que sigui tot negatiu, però vaig disfrutar molt llegint-me el llibre. Tessia tot i ser molt jove mostra una maduresa increïble, i els personatges que l'acompanyen a les seves aventures són dinàmics i interessants. No és que siguin interessant perquè tots són bons, sinó perquè m'he endut algunes sorpreses. Alguns desperten tendresa, com Dakon o Jayan i alguns altres, com Narvelan, mostren canvis molt dràstics. Aquests últims són els que li donen al llibre un punt d'intriga molt interessant.

Un altre aspecte que m'ha agradat del llibre és el tema de la màgia negra i les conseqüències que té per als dos països, per als mags i els aprenents que estan lligats a aquests. Aquest era un tema tabú a la trilogia anteriorment mencionada i era un enigma que aquest llibre desvela completament. 

Em va agradar conèixer els inicis del gremi de mags, i també l'origen del desert de Sachaka (completament inesperat) però definitivament la història podia donar molt més de si si hagués estat més concentrada en menys pàgines. Com he dit abans la història se salva per la destresa de l'autora a l'hora d'escriure. 

Per tant tinc un sentiment agredolç respecte a aquesta lectura. Em va agradar molt però alhora hi va haver parts que me les hagués saltat. La recomanaria només a aquells que ja s'haguessin llegit Las Crónicas del Mago Negro i volguessin llegir més històries del mateix món.