Ressenya: Witches Abroad

Títol original: Witches Abroad
Títol edicio castellana: Brujas de Viaje
Sèrie: Discworld

Autor: Terry Pratchett

Editorial: DeBolsillo

Any de publicació: 2010

Pàgines: 313

Això és Discworld, que viatja per l'espai sobre el llom de quatre elefants, que al seu torn reposen sobre la closca de la Gran A'Tuin, la tortuga del cel.

Hi havia una vegada un temps en el que aquest univers es considerava poc usual i, possiblement, impossible.

Però clar, és que en els temps de "hi havia una vegada" les coses eren més senzilles.

Sinopsi

Semblava una feina fàcil... Després de tot, tan complicat ha de ser assegurar-se de que una serventa es casi amb un príncep?

Però per a les bruixes Granny Weatherwax, Nanny Ogg i Magrat Garlick, en ruta cap a la llunyana ciutat de Genua, les coses no són mai tan simples... Després de tot només disposen del vudú de la senyora Gogol, un gat guerxo i una vareta màgica de segona mà que només transforma carbasses. Hauran d'enfrontar-se també a la Madrina en persona, qui ha fet al Destí una oferta que no pot rebutjar. I, finalment, hi ha el poder absolut de la Història. 

Les sirventes han de casar-se amb prínceps. D'això es tracta. No es pot lluitar contra un final feliç. Almenys, fins ara...

Opinió

"Aquest és un conte sobre els Contes. O del que significa de veritat ser una fada madrina. Però també tracta, sobretot, de reflexes i miralls". En realitat, tot i aquest començament, aquest llibre tracta de tres bruixes que se'n van de viatge per salvar a un país de la catàstrofe. Una catàstrofe màgica provocada per una bruixa amb fam de poder que vol canviar els finals dels contes per beneficiar-se'n (si, aquells que diuen que les serventes s'han de casar amb els prínceps).

Les tres protagonistes són les bruixes més divertides, desesperants i entranyables que hi ha a la literatura. Són tres bruixes que tenen una manera molt característica de veure el món i que en contra de la seva voluntat volaran per primera vegada fora del seu país per salvar-ne un altre (però no se t'acudeixi mencionar que elles no ho volen fer, eh?).

La primera d'elles és Nanny Ogg, una bruixeta encantadora que controla la seva nombrosa família amb mà de ferro, la segona és Magrat Garlick, una bruixa "new age" i hippy que creu en l'amor, i finalment tenim a la poderosa bruixa Granny Weatherwax, que tot i que li agradaria semblar una verdadera bruixa (amb berrugues i tot) és ben plantada i té un cutis perfecte. 

Elles tres soletes sembraran el caos en el seu viatge, i en nombroses ocasions giraran la història del dret i del revés pels problemes que muntaran tant bon punt passin per alguna població (us podeu imaginar tres velletes sortint per primera vegada del seu poble),  exigint ser tractades com a bruixes. Però els problemes no només els produiran elles perquè a mesura que s'acosten al seu destí, els contes de fades es fan més presents, tot i que sembla que els hi passa algo rar...

En conclusió aquest és un llibre que fa riure molt, m'ho vaig passar molt bé llegint-lo i seguint els passos d'aquestes tres dones plenes d'idees rares que en principi no se suporten gaire però que en el fons s'aprecien. L'escriptura desimbolta de l'autor afegida a la seva estranya forma de narrar els fets i els seus famosos apunts a peu de pàgina transformen les típiques històries de fades en anècdotes completament noves i absurdament divertides. 

Tot i ser el número dotze de la sèrie Discworld es pot considerar una història autoconclusiva i per tant no s'ha d'haver llegit altres llibres d'elles per entendre la història. 

Realment recomano aquest llibre als amants de la fantasia esbojarrada, perquè no hem d'oblidar que aquesta història està escrita pel fantàstic Terry Pratchett.