Ressenya: The magic thief

Títol original: The magic thief

Títol edició espanyola: El ladrón mago

Autor: Sarah Prineas

Editorial: Montena

Any de publicació: 2008

Número de pàgines: 304

Un lladre té molt de mag. Jo sóc ràpid amb les mans i puc fer desaparèixer coses. Però un dia se'm va acudir robar a un mag el seu locus magicalicus i el que va estar a punt de desaparèixer per sempre vaig ser jo. Va passar a Twilight, una nit fosca com l'interior del sac d'un lladre. Els carrers estaven deserts, una boirina bruta de sutge s'elevava des del riu i les ombres feien ressò en els carrerons. Al meu voltant, la ciutat semblava buida, desolada i morta. Els meus peus descalços relliscaven sobre les llambordes, banyades per la pluja de la tarda. Mal dia per a les meves mans ràpides. Encara no havia aconseguit el sopar ni una moneda de coure amb què comprar-la. La meva panxa grunyia de fam. Hauria provat en un altre lloc, però l'Underlord tenia una ordre de cerca i captura contra mi, i els seus sequaços no dubtarien a moldre'm a pals si em trobaven. Sense baixar la guàrdia, em vaig endinsar en un carreró.

Sinopsi

Connwaer, un lladre dels carrers de Twilight, la part fosca de la ciutat de Wellmet, decideix un dia robar al mag anomenat Nevery i aconsegueix prendre-li el locus magicalicus, una pedra especial que ajuda als mags a connectar amb el poder màgic de la ciutat. Això hauria d'haver matat a Conn, però al no fer-ho descobreix que té fusta de mag. Intrigat pel noi, Nevery l'acull com a criat, i després com a aprenent. 

Resulta que Nevery ha retornat a la ciutat després de 20 anys d'exili, per intentar salvar la ciutat de la pèrdua de màgia, cosa que depenen moltes coses, com ara l'economia. I tot i que està a la ciutat per aturar el problema, es veu incapaç de resoldre'l, però Conn creu que ell sap la solució. Però els enemics s'estan acostant...

Opinió

Aquest llibre està dirigit a persones d'entre 11 i 15 anys, però la veritat a mi això no m'importa gaire i al veure la ressenya i el gènere em vaig llençar de cap a llegir-lo.

Si que és veritat que està dirigit a gent més jove però altres llibres fantàstics també ho estan (com Harry Potter o Percy Jackson) i no per això m'han agradat menys. Si estic fent la ressenya és que m'ha agradat :)

The magic thief és el primer llibre d'una trilogia de gènere fantàstic que transcorre a Wellmet, una ciutat dividida en dos per un riu. Una part, la rica i on resideix la duquesa, s'anomena Dawn, i l'altra part on viuen els marginats, lladres i l'Underlord, s'anomena Twilight. 

Aquesta ciutat està assentada sobre un nòdul de màgia, que és la que permet a la ciutat funcionar. Per això quan el nivell de màgia comença a baixar, alarmats els mags de la ciutat fan cridar a Nevery, un mag exiliat fa 20 anys per tal que els lideri en aquesta època de crisi. 

Conn, que sempre ha viscut a la part fosca de la ciutat, Twilight, entra a la vida del mag i de la màgia quan intenta robar-li el locus magicalicus a Nevery, estant així a punt de morir calcinat. En comptes d'això Nevery el posa sota la seva protecció. 

El llibre m'ha agradat molt perquè té moltes de les característiques d'un bon llibre de fantasia: màgia, mags, lladres, mons nous, etc. Però a part d'això, crec que el que més m'ha agradat és el magnetisme que crea el protagonista amb el lector. 

Conn és un lladre fins que troba a Nevery. Però a partir de llavors es converteix en aprenent de mag, encara que no tingui una locus magicalicus. Al ser de la part de Twilight, els mestres de l'acadèmia de màgia no confien en ell li posen una data límit: ha de trobar el seu locus magicalicus en 30 dies. Per tant en Conn haurà d'emprendre una búsqueda, mentre intenta encaixar en un món nou, fer nous amics, i sobreviure en una ciutat on no el volen enlloc: ni a Twilight (on l'Underlord el busca) ni a Down (perquè desconfien d'ell). El que m'agrada d'ell és que va al reu rotllo i no deixa que el desviïn dels seus objectius. Té molt clar el que vol

El llibre inclou cada dos o tres capítols una part del diari d'en Nevery, que és molt interessant perquè reflexa com pensa el mag. És brusc i espinós, i al principi Conn no li portarà més que problemes. 

Els altres personatges també m'han agradat molt. Hi ha Rowen, una noia que estudia màgia però que no és maga, Benet, un maton que és el criat de Nevery i que li agrada fer pastissets i pa, i Kesston, un espia del rival de Nevery. 

Tot això confereix al llibre una dinàmica molt bona, amb un estil que no decau mai i que manté al lector ansiós per saber més. Jo el recomano moltíssim a aquelles persones que els hi agradi la fantasia i que vulguin conèixer un món nou. 

Rebuscant he trobat en castellà el primer capítol del llibre, i aquí teniu la pàgina oficial.