Ressenya: Harry Potter i el Calze de foc

Títol original: Harry Potter and the Goblet of fire.

Títol edició catalana: Harry Potter i el Calze de foc.

Autor: J. K. Rowling

Editorial: Empúries

Any de publicació: 2001

Pàgines: 696

Sinopsi

Després de passar l'estiu a casa dels seus tiets i d'assistir amb els seus amics, el Ron i l'Hermione, a la final del Mundial de Quidditch, el Harry torna a l'Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts per fer-hi el quart curs. Abans però han succeït alguns fets estranys, com l'aparició de la marca de les forces del mal després de la final del Mundial i, sobretot, el fet que al Harry li torna a fer mal la cicatriu que té al front en forma de llamp, causa que només li passa quan Voldemort és a prop.

Opinió Personal

La quarta entrega de Harry Potter és el primer llibre de la saga en adquirir un volum considerable de pàgines. Comparat amb el tercer llibre, aquest és 3 vegades més gran.

Per primera vegada veiem el món dels bruixots fora de Hogwarts i la Ronda d'Alla. El Mundial de Quidditch és un esdeveniment importantíssim i dóna als lectors l'oportunitat de saber més sobre el seu món. M'agrada especialment l'ambient festiu que s'hi viu, i com en Harry, en Ron i l'Hermione es van trobant amics  de l'escola i les seves famílies.

Mai he acabat d'entendre el perquè els mags s'han de comportar com a muggles en el Mundial. O sigui, tenen tota una àrea protegida dels muggles, amb tot tipus d'encanteris. Per tant no entenc perquè han de comportar-se com a muggles si no hi ha cap muggle (a part de l'amo del càmping) que s'hi acosti a menys de 100 km.

Però no deixa de ser divertit que els mags no sàpiguen vestir-se com a muggles i que intentin saltar-se les normes a la primera.

L'estadi també m'agrada molt com està plantejat, i trobo que a la pel·lícula van fer un treball esplèndit al crear-lo d'aquella manera. Molt impressionant.

I ja després del partit comencen altercats que tindran repercusió durant tot el llibre. Els cavallers de la mort fan la seva aparició per primera vegada a la saga, mostrant així al món màgic que no estan desapareguts. La trobada d'en Harry amb en Malfoy deixa clar de quin costat està la família del noi.

En el llibre també comencem a veure per on van les intensions d'en Fred i en George. Les seves creacions, tant de bromes com de caramels, ja comencen a fer-se conèixer, i durant el llibre els veurem intentant amagar-ho de la seva mare i intentant vendre coques d'oca a l'escola.

Quan el Torneig dels Tres Bruixots comença podem una altra vegada veure altres mags d'altres països, i coneixerem a en Krum i a la Fleur.

Com sempre en Harry tindrà problemes des del principi, i ho passarà especialment malament quan amb en Ron deixen de ser amics. En aquest punt de la història en Harry fa bastanta pena, perquè a sobre que ha de lluitar contra tota l'escola perquè creuen que ha fet trampa i no és un paladí que s'ho mereixi, en Ron deixa de ser amic seu i no hi ha entrenaments de Quidditch que li permetin desfogar-se. Per sort té l'Hermione, però amb ella la vida no és tant divertida com amb en Ron.

És interessant veure com en Harry tot i no tenir-ne ni idea aconsegueix passar les tres proves. Pensem que té tres anys menys que els altres paladíns. Ell és un nen al costat de nois i noies que ja estan als últims anys de l'adolescència.

En Hagrid, l'Ull Foll Murri, en Cedric i en Dobby, tots s'esforcen perquè en Harry tingui una oportunitat. No dic que tots ho facin perquè estimen en Harry, però almenys l'ajuden.

Jo soc una mica com l'Hermione al pensar que en Harry a la segona proba es passa una mica de vago i no mira l'ou a temps. També es passa de tonto al no fer el que li diu en Cedric  de bones a primeres simplement perquè en Cedric està sortint amb la Xo. Està clar que en Cèdric li dóna la pista per retornar-li el favor, i no pas per voler-lo enganyar.

A mi em fa especialment gràcia el triangle que s'inicia entre l'Hermione, en Krum i en Ron. Per primera vegada en Ron s'adona que l'Hermione és una noia, i es posa moooolt pesat quan ella s'interessa per en Krum. En Ron fins i tot és cruel. Finalment guanya la seva fascinació per el jugador de quidditch que la seva antipatia per la relació que té amb l'Hermione, i li demana un autògraf.

I ara compte amb els grans spoilers que venen a continuació!

En el cara a cara d'en Harry amb en Voldemort, podem veure la relació que té aquest amb els seus "col·legues", els cavallers de la mort. En el llibre no es veu, però dóna a entendre que després ja els castigarà severament per haver-lo deixat tirat durant 13 anys. De fet, en els següents llibres podrem veure el càstig a la família Malfoy, però en aquest llibre en Voldemort està massa enfocat en el seu nou cos i amb demostrar-li a en Harry que pot fer-li el que vol, que no pas castigar els seus seguidors. 

Una altra vegada la Rowling em va sorprendre en aquest llibre en crear la batalla que hi té lloc. Quan les varetes de Voldemort i d'en Harry connecten, qui es podia pensar que tot de coses estranyes passarien? Quan en Harry el primer any de Hogwarts rep la seva vareta i l'Ollivanders li diu que la germana de la seva vareta és la de Voldemort, Rowling ja ho tenia pensat tot? Aquesta escriptora no deixa d'impressionar-me. 

Tornant al que anàvem, quan les varetes connecten veiem per segona vegada els pares d'en Harry (recordem que ja els aviem vist al mirall de Gised), tot i que molt fugàçment, i com aquests el protegeixen i li proporcionen la distracció per fugir cap al castell una altra vegada. 

La ressenya està siguent molt llarga, però vull afegir una última cosa. L'Snape sembla que no pugui descansar a disgustos. En el tercer llibre es queda sense l'Ordre de Merlí perquè en Sírius s'escapa, i ha d'aguantar durant tot el curs en Llopin. Doncs bé, l'autora sembla que li agrada "torturar" l'Snape i al final d'aquest llibre ha de veure com en Sírius es transforma de gos a home. La mirada d'odi que es llencen l'un a l'altre és llegendària. 

Ressenya: El somriure de les dones

Títol original: Das Lacheln der Frauen
Títol edició catalana: El somriure de les dones

Autor: Nicolas Barreau

Editorial: Columna Edicions

Any de publicació: 2012

Pàgines: 288

Sinopsis

L’Aurélie Bredin, responsable del restaurant Le Temps des Cerises després de la mort del seu pare, no és de les que creuen que les coses passen perquè sí. Un dia gris de novembre en què l'Aurélie se sent més deprimida que mai, descobreix un llibre titulat El somriure de les dones. Empesa per la curiositat, comença a llegir-lo i troba un passatge que parla del seu propi restaurant.

I el que ara més desitja del món és conèixer l'autor del llibre, que l'ha salvada sense saber-ho. Li agradaria donar-li les gràcies i convidar-lo al seu restaurant. Però l’André, l'editor que publica el tímid autor anglès, es nega a fer arribar una carta al misteriós personatge. 

Tot i això, l'Aurélie no es dóna per vençuda i un dia rep una carta de l'esquiu autor. És llavors quan el destí es posa en marxa i conspira una trobada ben diferent de la que ella mai s'hauria imaginat...

Opinió personal
El llibre comença bé. La protagonista, Aurélie, m'agrada força i sembla una bona noia. Trempada, plena de vitalitat, que regenta un restaurant i que té passió per la vida. Quan de cop es troba que la seva parella l'ha abandonada es desespera i passa tot un dia voltant per París, fins que arriba a una petita llibreria on hi entra per un impuls. Allà hi troba un llibre que parla, pel que sembla, del seu restaurant. I la protagonista d'aquest llibre és físicament igual que ella. Intrigada ella es posa en contacte amb l'editor del llibre, per intentar contactar amb l'escriptor. 

A partir d'aquest punt entra en joc el personatge masculí protagonista i el llibre que havia començat tant bé queda destrossat. A partir d'aquí, i sempre segons la meva opinió, la història va de mal en pitjor. L'home, André, és un editor que ha publicat un llibre que està tenint molt d'èxit, i es troba que una lectora entusiasmada es vol posar en contacte amb l'escriptor tant si com no. La raó pel qual aquest personatge destrossa tota la història és senzilla: Des del bon començament menteix a la protagonista, i ho fa durant tot el llibre. A més sempre va estressat, és un cínic, i crida a tothom que el molesta. Quin motiu hi havia per mentir-li d'aquesta manera a l'Aurélie? (no diré el perquè menteix, ja que això destaparia tota la història). Si ell s'enamora d'ella, perquè no diu la veritat i ja està? Tant de secret i conspiració no s'entén. 

Em va decebre molt que tota la relació que tenen ells dos està basada en les mentides que ell li diu a ella, i ella pobreta s'ho creu tot. 

Al final quan ella s'assabenta de tota la història, el perdona i s'enamora d'ell. Arribats a aquest punt jo ja estava bastant impressionada de com estaven anant les coses. O sigui, un home menteix a una dona durant tres mesos, causant-li bastant de patiment quan finalment s'assabenta de la veritat, i després el perdona? Això no s'ho creu ningú. Tampoc acaba de ser creïble perquè Aurélie li té mania a André durant tot el llibre. I tot i que li fa mal al final acaba amb ell. Em va indignar molt. 

En conclusió, és un llibre que tenia moltes ganes de llegir i que tenia moltes bones crítiques, i que ha resultat un fiasco. No m'agraden gens les històries basades en mentides (i és que durant tot el llibre el protagonista masculí menteix!), mentre que ella, Aurélie, va fent la seva vida i va rebent patacades. 

Ressenya: Branded by Fire

Títol original: Branded by Fire
Sèrie: Psi/Canviants (6/11)

Autor: Nalini Singh

Editorial: Bercley

Any de publicació: 2009

Pàgines: 345

Sinopsi

Quan un brillant investigador canviant és segrestat, la lleopard Mercy, sentinella dels DarkRiver, i el tinent dels SnowDancer Riley, un llop, han de treballar junts per fer el seguiment del jove, abans que els seus segrestadors decideixin que ja no és útil. Durant la cerca, els dos dominants descobriran que sotmetre's a l'altre no només deixa al descobert una conspiració mortal, sinó una passió tant crua que deixarà als dos marcats pel foc. 

Opinió personal

Bé, la sinopsis d'aquesta novel·la no és la més brillant que he vist, perquè realment no diu res de res. Aquesta novel·la està classificada com a romàntica paranormal, per tant, hi trobarem un món fantàstic on hi viuen tres races diferents d'humans i també hi trobarem una relació romàntica (en aquest cas entre Mercy i Riley).

Al ser el sisè llibre d'aquesta saga, hi hauran bastants spoilers en aquesta ressenya, així que si algú no s'ha llegit els 5 primers, que no continuï! 

Bé, havent avisat a tothom, puc dir que aquesta novel·la continua amb els enfrontaments entre Psi i Canviants, però afegint-hi un altre jugador: l'Aliança Humana. Una societat secreta, amb fins militars i sense escrúpols que no dubta en matar per aconseguir els seus objectius. Aquests objectius són un noi de 16 anys i unes altres persones (que no diré) la mort de les quals pot provocar una gran guerra a nivell mundial.

En aquesta història els protagonistes són Mercy i Riley, dos canviants que ja havíem trobat en anteriors llibres, i per tant ja els coneixem una mica. Els dos són dels soldats més forts de cada Clan, i els dos són lleials fins a la mort al seu Alfa. Per tant, com podrà tirar endavant la seva relació si no volen que les seves lleialtats es vegin dividides?

Durant tot el llibre veurem el rebuig i a la vegada l'atracció que sent Mercy cap a Riley, ja que els gats sempre se senten repel·lits pels gossos (no?). En canvi Riley té el problema que se sent increïblement atret per Mercy, però ell no busca una dona dominant, forta i independent, sinó una dona que li posi les coses fàcils (tot el contrari de Mercy). 

Com ens té acostumats aquesta autora, una part del llibre està enfocada a la relació, i l'altre part a la trama de la història. La trama continua des de l'anterior llibre, on Ashaya quasi va ser segrestada per l'Aliança Humana, però aquesta vegada el segrestat ha estat un noi de 16 anys que té una ment brillant i col·labora amb uns laboratoris científics. Mercy i Riley són els encarregats dels seus respectius Clans per solucionar el tema, i per tant hauran de treballar junts en el cas. 

Aquesta autora és brillant alhora de desenvolupar una trama que va començar sent bastant senzilla en el primer llibre i s'ha anat complicant cada vegada més. Cada llibre té un final tancat i obert a la vegada. El final tancat el creen les parelles que es formen, i el final obert és la història general que continua. És interessant, a més, veure en els llibres següents les altres parelles, perquè cada personatge principal de cada llibre esdevé personatge secundari per als següents. 

Parlant d'aquesta sisena entrega, m'agrada molt que l'autora hagi introduït dos possibles rivals per a Riley. L'avia de Mercy està preocupada perquè ella no troba cap Company, ja que al ser una canviant dominant, tots els homes que hi ha al seu voltant són menys forts que ella (o ja estan ocupats). Per tant envia dos sentinelles des de Sudamèrica, on l'avia viu, per tal de que Mercy tingui l'oportunitat de conèixer homes interessants. (Reconec que és una mica arcaic, però qui hagi llegit els llibres ho entendrà). Tot i saber des del principi que Riley i Mercy acabaran junts (com passa sempre amb les novel·les romàntiques), és divertit veure com es pren Riley el fet de tenir dos homes més rondant a Mercy. 

Un dels punts febles del llibre, però, és el final. La trama principal té un final bo, però en canvi el final romàntic no m'acaba d'agradar. La parella es passa mig llibre preocupant-se per el què passarà quan el lligam entre Companys s'estableixi. Què passarà amb el Lligam de Sang que tenen cada un d'ells amb els seus Alfes respectius? Bé, m'hagués esperat algo més dramàtic, com el que va haver de passar la Sascha al primer llibre. Però no, passa algo completament diferent, i per a mi, l'autora no va voler fer patir els protagonistes i ho va arreglar de la manera més fàcil. No diré què és per no fer un gran spoiler, però crec que ha estat massa fàcil per a tots. 

Espero amb impaciència començar el següent llibre de la saga perquè aquesta autora em té totalment enganxada als seus llibres!

Ressenya: The Final Empire

Títol original: The Final Empire

Títol edició castellana: El Imperio Final

Saga: Nacidos de la Bruma (Mistborn)

Autor: Brandon Sanderson

Editorial: Ediciones B

Any de publicació: 2006

Pàgines: 688

Sinopsi

Durant mil anys, han caigut cendres i res floreix. Durant mil anys, els skaa han sigut esclavitzats i viuen sotmesos a una inevitable por. Durant mil anys, el Lord Legislador ha reinat amb un poder absolut gracies al terror i a la seva divina invencibilitat. L'ajuden els obligadors i els inquisidors juntament a la poderosa màgia de l'alomància, que resideix en els nobles. Alguns, només alguns, són capaços de "cremar" els metalls que han ingerit i que els hi atorguen poders sobrenaturals. Diferents metalls, actuant en parells, atorguen poders diferents.

Però els nobles, massa sovint, han tingut tracte sexual amb joves skaa, i tot i que la llei ho prohibeix, alguns dels seus bastards han sobreviscut. I alguns han heretat els poders alomàntics. Els mistings tenen un sol d'aquests poders, però els mistborns són capaços de dominar-los tots.

Ara, Kelsier, el Supervivent, l'únic que ha aconseguit fugir dels Pous de Hathsin, s'ha trobat amb Vin, una pobre noia skaa amb molta sort..Potser els dos units a la rebel·lió que els skaa intenten des de fa més de mil anys podran canviar el món i l'atroç dominació de Lord Legislador. 

Opinió personal

Totes les crítiques nominen a aquest autor com a un revolucionari de les històries èpiques. I tenen raó. Sanderson ha trencat amb els estereotips i marques clares de les novel·les èpiques que fins ara havíem vist. Ha creat un nou camí amb mestria, amb un estil àgil, precís i detallista que posa especial atenció en els personatges. Ha creat un món nou amb noves formes de màgia. No ens trobem amb el mag vell, amb el protagonista que ha d'abandonar casa seva per emprendre un nou camí, i no ens trobem amb el típic viatge, que ha d'emprendre el protagonista, ple de perills. Tot el llibre està enfocat en una mateixa ciutat, amb personatges que tenen accés a l'alomància (habilitat que permet cremar metalls prèviament ingerits) i que els hi donen habilitats sobrenaturals. 

El món creat per Sanderson és complex, amb una societat dividida en dos, els nobles i els skaa, on aquests últims són esclavitzats i abusats. On els nobles tenen el poder de l'alomància, però els skaa no. 

A la història coneixem a Vin, una noia de classe baixa, skaa, que ha crescut als carrers de diferents ciutats i ha conviscut amb lladres tota la seva vida. Si ha sobreviscut, ha sigut gràcies a la seva sort. Aquesta sort resulta ser alomància quan Kelsier la troba i l'introdueix a un món desconegut. Resulta que hi ha certs skaa, bastards d'algun noble, que han sobreviscut i tenen el poder de cremar metalls. A partir d'aquest moment Vin s'uneix a la banda d'en Kelsier, on haurà de confiar per primera vegada en els companys que tindrà, i on haurà d'emprendre un dur entrenament per poder ser d'ajuda en els plans d'aquesta banda de lladres: Enderrocar el Lord Legislador. 

Kelsier per la seva banda, és un jove rebel, que ha patit l'imaginable, i que és famós als baixos fons de la ciutat, conegut com el Supervivent. És el líder de la banda on Vin és acceptada, i es converteix en el seu mestre. Tant ell com Vin són mistborns, capaços de cremar tots els tipus de metall. Així, el lector veurà com de mica en mica Vin va confiant amb Kelsier, i descobrirà què mou a aquest jove a emprendre una gran venjança.

En conclusió, aquesta és una gran trilogia. Un món increïblement detallat, amb tants matisos que un es pot arribar a preguntar com pot ser que l'escriptor se l'hagi inventat. Un tipus de "màgia" nova, l'alomància, que captiva el lector des del principi. I uns personatges molt ben construïts: Vin, una noia solitària i desconfiada, Kelsier, un jove torturat i transformat en heroi, Docson, el segon de la banda, un home dolç però impacable, Hammond, un violent cremador de peltre, Brisa, un misting que crema Zinc, Sazed, un majordom que amaga poderosos secrets, i un llarg etcètera de personatges dotats d'història i poders propis.

El final d'aquesta novel·la deixa amb ganes de continuar amb el segon volum i no parar de llegir. No sé quin secret amaga l'escriptura d'aquest autor, què té que fa enganxar al lector d'aquesta manera, però per a mi aquesta novel·la supera de molt la primera obra de Sanderson, Elantris. 

Si el que es busca és una història èpica, d'aquelles que pot superar el nivell de Tolkien, aquesta és la trilogia que no es pot deixar passar.