28 de juny 2012

Ressenya: El somriure de les dones

Títol originalDas Lacheln der Frauen
Títol edició catalana: El somriure de les dones
Autor: Nicolas Barreau
Editorial: Columna Edicions
Any de publicació: 2012
Pàgines: 288

Sinopsis
L’Aurélie Bredin, responsable del restaurant Le Temps des Cerises després de la mort del seu pare, no és de les que creuen que les coses passen perquè sí. Un dia gris de novembre en què l'Aurélie se sent més deprimida que mai, descobreix un llibre titulat El somriure de les donesEmpesa per la curiositat, comença a llegir-lo i troba un passatge que parla del seu propi restaurant.
I el que ara més desitja del món és conèixer l'autor del llibre, que l'ha salvada sense saber-ho. Li agradaria donar-li les gràcies i convidar-lo al seu restaurant. Però l’André, l'editor que publica el tímid autor anglès, es nega a fer arribar una carta al misteriós personatge. 
Tot i això, l'Aurélie no es dóna per vençuda i un dia rep una carta de l'esquiu autor. És llavors quan el destí es posa en marxa i conspira una trobada ben diferent de la que ella mai s'hauria imaginat...

Opinió personal
El llibre comença bé. La protagonista, Aurélie, m'agrada força i sembla una bona noia. Trempada, plena de vitalitat, que regenta un restaurant i que té passió per la vida. Quan de cop es troba que la seva parella l'ha abandonada es desespera i passa tot un dia voltant per París, fins que arriba a una petita llibreria on hi entra per un impuls. Allà hi troba un llibre que parla, pel que sembla, del seu restaurant. I la protagonista d'aquest llibre és físicament igual que ella. Intrigada ella es posa en contacte amb l'editor del llibre, per intentar contactar amb l'escriptor. 
A partir d'aquest punt entra en joc el personatge masculí protagonista i el llibre que havia començat tant bé queda destrossat. A partir d'aquí, i sempre segons la meva opinió, la història va de mal en pitjor. L'home, André, és un editor que ha publicat un llibre que està tenint molt d'èxit, i es troba que una lectora entusiasmada es vol posar en contacte amb l'escriptor tant si com no. La raó pel qual aquest personatge destrossa tota la història és senzilla: Des del bon començament menteix a la protagonista, i ho fa durant tot el llibre. A més sempre va estressat, és un cínic, i crida a tothom que el molesta. Quin motiu hi havia per mentir-li d'aquesta manera a l'Aurélie? (no diré el perquè menteix, ja que això destaparia tota la història). Si ell s'enamora d'ella, perquè no diu la veritat i ja està? Tant de secret i conspiració no s'entén. 
Em va decebre molt que tota la relació que tenen ells dos està basada en les mentides que ell li diu a ella, i ella pobreta s'ho creu tot. 
Al final quan ella s'assabenta de tota la història, el perdona i s'enamora d'ell. Arribats a aquest punt jo ja estava bastant impressionada de com estaven anant les coses. O sigui, un home menteix a una dona durant tres mesos, causant-li bastant de patiment quan finalment s'assabenta de la veritat, i després el perdona? Això no s'ho creu ningú. Tampoc acaba de ser creïble perquè Aurélie li té mania a André durant tot el llibre. I tot i que li fa mal al final acaba amb ell. Em va indignar molt. 
En conclusió, és un llibre que tenia moltes ganes de llegir i que tenia moltes bones crítiques, i que ha resultat un fiasco. No m'agraden gens les històries basades en mentides (i és que durant tot el llibre el protagonista masculí menteix!), mentre que ella, Aurélie, va fent la seva vida i va rebent patacades. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada