Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nora Roberts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nora Roberts. Mostrar tots els missatges

26 d’agost 2012

Novetat: Siempre hay un mañana

Sempre que presento novetats per aquí m'agradaria que fossin llibres en català. El gènere romàntic és un dels que més bé es ven arreu del món, i per tant considero una llàstima que les editorials no s'arrisquin amb un gènere que surt tant bé, ja que a mi m'agradaria tenir més varietat de llibres en català.   

Però com que no hi són en català, me'ls llegeixo en anglès o en castellà. Tot i que en anglès encara em queda molt per aprendre i vaig a pas de cargol. xD

Per això avui us presento aquest llibre en edició espanyola de l'autora Nora Roberts, que m'agrada molt i que per sort meva i de molts treu de tres a quatre llibres per any. Autora de novel·les d'aventures i romàntiques, amb trames simples, a vegades amb tints paranormals o de fantasia.


L'històric Hotel Boonsboro ha superat temps de guerra i de pau, canvis de propietari i fins i tot rumors d'estar embruixat. Ara l'establiment està experimentant una remodelació completa a mans dels tres germans Montgomery i la seva excèntrica mare. La vida social de Beckett, arquitecte i el menor dels tres germans, es limita a parlar del treball mentre menja pizza i beu cervesa. Però aquesta vegada l'atenció de Beckett no està centrada totalment en les reformes: el distreu una dona, la mateixa a la qual ha volgut besar des que tenia setze anys.

Després de perdre el seu marit, Clare Brewster està centrada en els seus tres fills i en portar la llibreria del poble. Els fills no li deixen temps per pensar en l'amor, però ella se sent fascinada per la transformació del vell hotel que Beckett està duent a terme i voldria admirar de prop l'edifici i... l'home que el dissenya.

La gran inauguració s'acosta, i Beckett es complau a ensenyar l'hotel a Clare. Cada vegada que els dos troben una estona, li mostra una habitació diferent. Mai hi ha una primera cita, però aquests moments robats són el principi d'alguna cosa que podria despertar un desig secret que dorm al cor independent de Clare i que obre la porta a l'extraordinària aventura del que ve després...

El llibre surt a la venta el 6 de setembre, publicat per Plaza & Janés

17 d’agost 2012

Ressenya: Emboscada

Títol original: The Search
Títol edició espanyola: Emboscada
Autora: Nora Roberts
Editorial: Plaza & Janés
Any de publicació: 2011
Número de pàgines: 528

Sinopsi
A ulls dels altres, Fiona Bristow porta una vida idíl·lica. Viu en una casa bonica en una illa de la costa de Seattle, es dedica a l'ensinistrament de gossos i també col·labora amb la policia en la recerca de persones. Tampoc li falta bona companyia: per això té els seus tres gossos afectuosos i fidels. 
Pocs coneixen el malson que va viure abans d'arribar allà. Fiona va ser l'única supervivent de l'atac d'un assassí en sèrie, un pertorbat que aguaitava i raptava a dones joves. A totes les va estrangular i les va enterrar juntament amb un mocador vermell, a totes menys a Fiona. A més, quan estava a punt de ser capturat, l'assassí va matar a un policia, la parella de Fiona. 
A l'illa d'Orca, Fiona ha trobat la pau i la tranquil·litat que necessitava per refer la seva vida. No obstant, tot això canvia quan Simon Doyle truca desesperat a la seva porta. Tot i que mai li han agradat els gossos, li han regalat un cadell que li està destrossant la casa. Ensinistrar al cadell no li representa cap problema a Fiona, però no passa el mateix amb el seu amo. Simon tampoc vol tenir cap relació amb cap dona i menys amb una com ella, massa alta i prima, i a més pèl-roja. Mentre tots dos lluiten contra els seus sentiments, un assassí aguaita a l'única dona que es va escapar.

Opinió personal
Un altre llibre de Nora roberts, i em sembla que amb aquest quasi ja m'he llegit tots els seus llibres (tot i que al blog només en tinc mini-ressenyats tres). No em preocupa gaire perquè aquesta autora tan prolífica treu de quatre a sis llibres per any. 
En general aquesta autora fa llibres entretinguts, no gaire profunds i que serveixen per passa una bona estona. Llibres fàcils, senzills, amb no gaires personatges secundàris i molt centrats en els protagonistes. 
Aquest llibre segueix aquestes direcrtrius: trobem a Fiona, la protagonista que ha patit un trauma i que s'ha refet a l'illa d'Orca, en companyia de la seva madrastra. Porta una escola d'ensinistrament caní i viu acompanyada dels seus tres gossos labradors

En els seus llibres sempre es nota que l'autora ha fet una recerca exaustiva sobre les professions dels seus protagonistes, i en aquest llibre en concret podem veure clarament que sap tots els passos per ensenyar a un gos. Fins i tot els lectors sembla que fem un curset sobre ensinistrament. 

Per ser un llibre amb una extensió considerable no hi ha acció sinó en contades ocasions, quan Fiona ha de sortir a buscar algú amb l'equip de cerca i salvament o quan té alguna notícia de l'assassí que l'assetja. Però quan em refereixo a que no hi ha acció, no vull dir que sigui avorrit o que no hi passin coses. Per exemple la relació de la Fiona i en Simon em sembla bastant real, molt ben feta i divertida. Tenen dos caràcters que xoquen i és curiós de veure com moltes vegades s'acaben complementant. 
Per això trobo que la relació amb en Simon és molt bona, i com a protagonista masculí ell fa un gran paper. L'autora li ha donat un caràcter sec, amb idees clares i en ocasions amb tendències egoistes (que mai es duen a terme i que el lector acaba descobrint que en realitat és un bon jan).

Al final és on es centra l'acció, i per a mi és massa precipitat tot. Crec que l'autora ha forçat bastant els esdeveniments finals, sobretot en posar la protagonista en un perill innecessari només perquè el llibre tingui més acció. Sembla una pel·lícules d'aquelles de terror barates on els protagonistes, tot i sabent que al carreró fosc i ha el dolent, s'hi internen igualment. Tot i que al llibre no és ben be així, em va donar aquesta sensació al llegir-me'l.

El final del llibre, com tots els de Nora Roberts (spoiler pels qui no s'hagin llegit mai cap llibre de l'autora, qui se n'hagi llegit algun pot seguir endavant) arriba sobtadament amb una proposta de matrimoni que tots dos protagonistes estan encantats d'acceptar. No tot ha d'acabar en matrimoni! *sospir* (fi spoiler).

En conclusió aquest és un llibre entretingut, on la protagonista supera les seves pors i on tenim un protagonista masculí que dona força i joc a un llibre molt tranquil.
Nora Roberts no em decep mai perquè fa llibres que m'agraden. També costa que em sorprengui perquè ja se com són els seus llibres i quan vull algo lleuger per llegir busco entre la seva bibliografia. L'escriptora té llibres molt bons, però aquest es queda a la categoria d'entretingut! 

24 de juliol 2012

Mini-ressenya: Trilogia Irish Born

Me n'he adonat que hi ha molts llibres que llegeixo o re-llegeixo i que no ressenyo. Això és perquè: 1. No trobo interessant ressenyar-los. 2- No tinc temps per ressenyar-ne tants. O 3- A vegades ressenyar un llibre ocupa molt de temps, i d'això últimament en vaig molt escassa.

Aquestes mini-ressenyes constaran de:
- Fitxa tècnica
- Mini sinopsi del llibre
- Breu comentari personal

Tècnicament són iguals que les ressenyes però el comentari personal anirà dirigit a la globalitat del llibre, sense entrar en detalls. 

Trilogia Irish Born (Concannnon Sisters) 

Títol edició espanyola: Las hermanas Concannon
Autor: Nora Roberts
Editorial: Suma de Letras
Any d'edició del primer volum: 2008

Sinopsi
Les històries dels tres llibres transcorren a Irlanda, al comptat de Clare. Cada volum està centrat en la història d'una germana Concannon: Maggie, Brie i Shannon, amb els seus respectius protagonistes masculins. Cada una haurà de lluitar contra els fantasmes del passat per poder ser elles mateixes i aconseguir els seus somnis. Maggie vol ser una vidriera de reconeixement internacional, Brie vol tenir una vida pròpia i una família  i no haver d'estar sempre pendent de la seva mare hipocondríaca, i Shannon, voldria saber qui és ella després de saber un terrible secret familiar. 

Opinió Personal
El primer llibre de la trilogia, anomenat "Born in Fire" és el meu preferit (no només de la trilogia, sinó de l'escriptora). Maggie és una protagonista amb molta força i Rogan la complementa molt bé. Hi han bons personatges secundaris (com Brie i la mare d'elles dues), que aporten més complexitat a una trama bastant senzilla. També hi ha tota la vida que Maggie ha intentat aconseguir, i la veurem lluitar per sortir endavant. 

El segon llibre "Born in Ice" també està bé, perquè Brie és molt diferent a la Maggie. El final, però, és previsible i una mica forçat. Diguem que el protagonista masculí, Grayson, està massa encasellat en el que pensa, i no evoluciona gaire al llarg de la història. És interessant veure però, l'evolució que fa la relació de les dues germanes amb la seva mare. 

L'últim llibre "Born in Shame" per a mi és el més dolent de tots. No només de la trilogia sinó de l'escriptora. La protagonista femenina, Shannon, està ben trobada i és interessant descobrir que no és gaire diferent a la Maggie. Però el protagonista masculí, Murphy, es fa molt pesat i realment per a mi ho espatlla bastant tot. L'escriptora ha inclòs màgia en el llibre i això no acaba d'encaixar en una trilogia que la màgia prèviament no havia aparegut enlloc. Crec que l'autora va escriure aquest llibre perquè volia una trilogia, i no pas perquè hi hagués una altra història per explicar. 

En conclusió els dos primers llibres són genials per passar una bona estona però el tercer és molt forçat i es fa pesat.