Ressenya: Emboscada

Títol original: The Search

Títol edició espanyola: Emboscada

Autora: Nora Roberts

Editorial: Plaza & Janés

Any de publicació: 2011

Número de pàgines: 528

Sinopsi

A ulls dels altres, Fiona Bristow porta una vida idíl·lica. Viu en una casa bonica en una illa de la costa de Seattle, es dedica a l'ensinistrament de gossos i també col·labora amb la policia en la recerca de persones. Tampoc li falta bona companyia: per això té els seus tres gossos afectuosos i fidels. 

Pocs coneixen el malson que va viure abans d'arribar allà. Fiona va ser l'única supervivent de l'atac d'un assassí en sèrie, un pertorbat que aguaitava i raptava a dones joves. A totes les va estrangular i les va enterrar juntament amb un mocador vermell, a totes menys a Fiona. A més, quan estava a punt de ser capturat, l'assassí va matar a un policia, la parella de Fiona. 

A l'illa d'Orca, Fiona ha trobat la pau i la tranquil·litat que necessitava per refer la seva vida. No obstant, tot això canvia quan Simon Doyle truca desesperat a la seva porta. Tot i que mai li han agradat els gossos, li han regalat un cadell que li està destrossant la casa. Ensinistrar al cadell no li representa cap problema a Fiona, però no passa el mateix amb el seu amo. Simon tampoc vol tenir cap relació amb cap dona i menys amb una com ella, massa alta i prima, i a més pèl-roja. Mentre tots dos lluiten contra els seus sentiments, un assassí aguaita a l'única dona que es va escapar.

Opinió personal

Un altre llibre de Nora roberts, i em sembla que amb aquest quasi ja m'he llegit tots els seus llibres (tot i que al blog només en tinc mini-ressenyats tres). No em preocupa gaire perquè aquesta autora tan prolífica treu de quatre a sis llibres per any. 
En general aquesta autora fa llibres entretinguts, no gaire profunds i que serveixen per passa una bona estona. Llibres fàcils, senzills, amb no gaires personatges secundàris i molt centrats en els protagonistes. 

Aquest llibre segueix aquestes direcrtrius: trobem a Fiona, la protagonista que ha patit un trauma i que s'ha refet a l'illa d'Orca, en companyia de la seva madrastra. Porta una escola d'ensinistrament caní i viu acompanyada dels seus tres gossos labradors. 

En els seus llibres sempre es nota que l'autora ha fet una recerca exaustiva sobre les professions dels seus protagonistes, i en aquest llibre en concret podem veure clarament que sap tots els passos per ensenyar a un gos. Fins i tot els lectors sembla que fem un curset sobre ensinistrament. 

Per ser un llibre amb una extensió considerable no hi ha acció sinó en contades ocasions, quan Fiona ha de sortir a buscar algú amb l'equip de cerca i salvament o quan té alguna notícia de l'assassí que l'assetja. Però quan em refereixo a que no hi ha acció, no vull dir que sigui avorrit o que no hi passin coses. Per exemple la relació de la Fiona i en Simon em sembla bastant real, molt ben feta i divertida. Tenen dos caràcters que xoquen i és curiós de veure com moltes vegades s'acaben complementant. 

Per això trobo que la relació amb en Simon és molt bona, i com a protagonista masculí ell fa un gran paper. L'autora li ha donat un caràcter sec, amb idees clares i en ocasions amb tendències egoistes (que mai es duen a terme i que el lector acaba descobrint que en realitat és un bon jan).

Al final és on es centra l'acció, i per a mi és massa precipitat tot. Crec que l'autora ha forçat bastant els esdeveniments finals, sobretot en posar la protagonista en un perill innecessari només perquè el llibre tingui més acció. Sembla una pel·lícules d'aquelles de terror barates on els protagonistes, tot i sabent que al carreró fosc i ha el dolent, s'hi internen igualment. Tot i que al llibre no és ben be així, em va donar aquesta sensació al llegir-me'l.

El final del llibre, com tots els de Nora Roberts (spoiler pels qui no s'hagin llegit mai cap llibre de l'autora, qui se n'hagi llegit algun pot seguir endavant) arriba sobtadament amb una proposta de matrimoni que tots dos protagonistes estan encantats d'acceptar. No tot ha d'acabar en matrimoni! *sospir* (fi spoiler).

En conclusió aquest és un llibre entretingut, on la protagonista supera les seves pors i on tenim un protagonista masculí que dona força i joc a un llibre molt tranquil.
Nora Roberts no em decep mai perquè fa llibres que m'agraden. També costa que em sorprengui perquè ja se com són els seus llibres i quan vull algo lleuger per llegir busco entre la seva bibliografia. L'escriptora té llibres molt bons, però aquest es queda a la categoria d'entretingut!