08 de juny 2012

Ressenya: La Piràmide Vermella

Títol en anglès: The Red Pyramid
Títol en català: La Piràmide Vermella
Saga: Cròniques de la família Kane
Autor: Rick Riordan
Editorial: laGalera
Any de publicació: 2011
Nº pàgines: 496

Sinopsi
Des de la mort de la seva mare, en Carter i la Sadie gairebé no s'han vist. La Sadie ha viscut a Londres amb els avis, mentre que el seu germà ha viatjat arreu del món amb el seu pare, el brillant egiptòleg Julius Kane. Una nit, el Dr. Kane reuneix els germans per fer un "experiment" al British Museum, on espera poder arreglar les coses amb la seva família.
Però en comptes d'això, el que fa és alliberar el déu egipci Seth, que el fa desaparèixer i obliga als nois a fugir. Ben aviat, la Sadie i en Carter descobreixen que els déus egipcis estan despertant, i que el més cruel de tots, Seth, va darrere dels Kane. Per aturar-lo, els germans emprenen un viatge per tot el planeta, una recerca que els acostarà a la veritat sobre la seva família i els vincles que tenen amb un orde secret que ha existit des del temps dels faraons. 


Opinió personal
Els llibres de Riordan m'encanten, i aquest no va ser una excepció. Vaig gaudir molt llegint-lo, podem dir que quasi el vaig devorar!
La veritat és que no m'esperava menys d'un llibre de Riordan, tot i que per a mi no arriba a ser tant bo com la sèrie dels Déus de l'Olimp. Però és que aquells altres llibres són molt i molt bons!

Primer de tot ens trobem amb els protagonistes, dos germans que han viscut separats, i per tant que en un principi no es tenen gaire confiança, que es recriminen l'un a l'altre la vida que han tingut. La Sadie de 12 any ha viscut amb els avis materns, i no ha pogut conèixer quasi el seu pare i el seu germà, ja que només els veia una o dos vegades a l'any. En Carter ha viatjat per tot el món amb el seu pare, no ha tingut una residència fixa en més de sis anys. No té amics perquè sempre està viatjant i els seus avis materns no el suporten. 

Durant la història m'agrada veure que de mica en mica aquests dos personatges es van acostant i com se n'adonen la importància que tenen l'un per l'altre. Realment estan molt ben trobats, la Sadie tant directa i a vegades irritant, i en Carter tant pausat (massa! a vegades).

Els Déus que ens trobem en aquest llibre són diferents dels de l'Olimp (i no em refereixo a que són egipcis, tenen altres poders, s'anomenen diferent, etc, etc.), sinó que aquests déus necessiten de veritat l'ajuda dels dos germans. Primerament ens trobem que ha sigut el pare d'en Carter i la Sadie qui els ha alliberat, i segon (gran spoiler) tant en Carter com la Sadie porten dos déus a dins seu (fi spoiler). 

També apareixen altres personatges, babuïns, cocodrils, ninots de cera, i per si els protagonistes no en tinguessin prou enfrontant-se a un Déu, també han de fer front als mags de la Casa de la Vida. Mags que han estat en aquest orde secret per moltes generacions i que no veuen bé el que volen dur a terme els germans Kane (què serà? Haureu de llegir el llibre per descobrir-ho!)

Per a mi sempre resulta interessant llegir una història plena d'acció i misteris i anar aprenent coses de la mitologia. Ja em va passar amb Percy Jackson, que vaig aprendre moltes coses increïbles dels Déus Grecs, i ara amb aquesta nova sèrie estic aprenent coses dels Déus Egipcis. Ens trobem amb Bast, la deessa dels gats, Osiris, Isis, Seth, Anubis, i un llarg etc! M'encanta! Què hi ha millor que una història a part d'entretenir, ensenyi? 

Aquesta història és molt i molt recomanable, es pot llegir a partir dels 10 anys, i de fet jo recomano als pares que vulguin que els seus fills llegeixin (sense haver-los d'obligar) que comencin amb un dels llibres de Riordan, perquè són fantàstics!

2 comentaris:

  1. Jo la vaig llegir fa un temps i també estic pendent de ressenyar-la. Em va agradar moltíssim i ja m'he fet amb el segon títol i em moro de ganes de començar-lo!

    ResponElimina
  2. Aquest llibres de l'antic Egipte m'encanten i sobretot quan van fer el llibre, i ara m'estic morint de ganes de llegirme'l!!

    ResponElimina