09 de maig 2012

Repte literari: Cita preferida dels teus personatges

Per a aquesta setmana no he triat una frase ni una cita, sinó una situació! 
Tots aquests dies he estat pensant en els meus personatges preferits i no només és en po... La Katsa també ho és, me n'he adonat al rellegir-me el llibre. Per això, us adjunto primer una situació d'en Po, i després una de la Katsa!


Príncep Po:
Va arribar el dia quan un dels dos prínceps coberts de fang va immobilitzar l'altre contra el terra i va llançar un crit de victòria.
Al mirar-los, Katsa va descobrir que qui estava a sobre era, per primera vegada, en Po.
Es va aixecar d'un salt i rient de content, li va dirigir un somriure maliciós a la Katsa. 
Es va treure fang de la seva cara i li va fer senyes amb el dit."Vine aquí, gata salvatge. Tu ets la següent."
La Katsa es va recolzar en la seva espasa i va riure. 
"T'ha costat mitja hora immobilitzar el teu germà, i penses que estàs preparat per enfrontar-te a mi?"
"Vine al fang a lluitar amb mi. T'aixafaré com a una aranya."

La Katsa li va donar l'esquena, enfocant-se en l'exercici que li estava ensenyant a la Bitterblue. 
"Quan puguis batre a l'Skye fàcilment, després em rebolcaré pel fang amb tu".
Va parlar severament, però interiorment no podia amagar-li el plaer que sentia. Ni ell podia amagar el seu.
Aquest fragment és sobre la Katsa, m'agrada molt perquè demostra com és la Katsa, una mica irreflexiva, una mica esbojarrada, amb força i sobretot, divertida!
La jove va corre darrere seu, i l'au va desplegar les seves gran ales i va volar. Però la Katsa va saltar i el va agafar pel cos, mentre estaven a l'aire; va caure al fons de la bassa, impressionada per la mida de l'animal, i de cop es va trobar forcejant dins l'aigua amb una oca enorme que aletejava, xapotejava i picava. Però només van ser uns moments perquè ella li va apretar el coll i li va partir, abans de que tingués temps de pessigar-la amb el bec.
Va donar mitja volta per tornar a terra i es va sorprendre de veure a en Po allà, bocabadat. Ella es va posar de peu, i, regalimant aigua, va sostenir en l'aire l'enorme oca agafat pel coll perquè el liènid la veiés.
- Ja el tinc!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada