Harry Potter i la pedra filosofal

He decidit, que com que estic fent el Repte literari: Back to Hogwarts, a mesura que vagi llegint els llibres, també aniré publicant una fitxa tècnica de cada un d'ells, amb sinopsis i opinió personal.

Títol original: Harry Potter and the Philosopher's stone. 

Títol en català: Harry Potter i la pedra filosofal.

Autor: Joanne Kathleen Rowling. 

Editorial: Empúries

Pàgines: 299

Any de publicació: 1997

Sinopsis
Harry Potter s'ha quedat orfe i viu a casa dels seus abominables oncles i del seu insuportable cosí Dudley. En Harry se sent molt trist i sol, fins que un bon dia rep una carta que canviarà la seva vida per sempre. En ella se li comunica que ha sigut acceptat com alumne al col·legi de Hogwarts de màgia. A partir d'aquest moment, la sort d'en Harry fa un canvi espectacular. En aquesta escola tan especial aprendrà encanteris, trucs fabulosos i tàctiques de defensa contra les forces del mal. Es convertirà en el campió escolar de Quidditch, espècie de futbol aeri que es juga sobre escombres, i farà molt bons amics...tot i que també alguns temibles enemics. Però per sobre de tot, coneixerà els secrets que li permetran complir amb el seu destí. Doncs, tot i que no ho sembli a primera vista, en Harry no és un noi normal i corrent, és un mag!

Opinió Personal

Tot en aquest llibre m'encanta. 

Encara recordo la primera vegada que el vaig llegir, que va ser en l'ordre incorrecte. M'explico: Vaig començar a llegir la saga per el tercer, i després vaig començar amb aquest. Com he dit, aquest llibre m'encanta, l'única pega que li trobo és que és massa curt, i que m'hi falten descripcions del llocs increïbles on passen les aventures d'en Harry i companyia. Però bé, és el primer llibre, i ja sabem tots les peripècies que va haver de fer l'autora per tal de que li publiquessin. 

Ara amb els anys que ja fa que me'l vaig llegir per primera vegada, i les vegades que me l'he rellegit (que han sigut moltes), me n'adono de petits defectes...com per exemple, que el gos de tres caps d'en Hagrid se'l pot matar amb el malefici imperatiu (al cap i a la fi qui vol la pedra és Lord Voldemort). O per exemple que és molt estrany que per passejar pel castell a mitja nit els hi imposin un càstig d'anar al bosc Prohibit a buscar un unicorn mort, quan segurament el director sap que algo maligne hi ha pels voltants (recordem que ja han intentat robar la pedra una vegada). 

Són petites coses que per RES del món m'aixafen aquest llibre ja que Rowling és una mestra amb la ploma! Per això considero, tot i aquests petits detalls, que el llibre és fantàstic, em venen ganes de llegir-me els altres en un moment, només per tornar a descobrir miqueta a miqueta els altres membres de la família Weasley, veure com creixen els protagonistes, com tot el món es va enfosquint amb la pujada al poder de Lord Voldemort... 

En fi..sento molta nostàlgia per aquest món que ja s'ha acabat. Sort que tenim una mica més d'història gràcies a Pottermore. :)