Com neix un llibre

Mané Espinosa (Lavanguarida.com)

El passat dia de Sant Jordi (23 d'abril) em vaig trobar amb un article al diari La Vanguardia (versió digital) que explicava quin és el procés d'edició d'un llibre, des del principi fins al final.

Aquest article el vaig trobar molt interessant i per això el vull compartir aquí!

L'article és del periodista Xavi Ayén i es va publicar el dia 23 d'abril del 2012.

Avui, dia de Sant Jordi, és l'etapa final d'un llarg viatge que implica centenars de persones, a través de diversos països, en un complex procés que dura anys i que fa que una idea nascuda a la ment d'un autor viatgi a una altra ment, la del lector, patint significatives i enriquidores transformacions. Aquesta mena de telepatia es fa mitjançant un objecte, generalment de paper, anomenat llibre. 

Tot comença al magí d'un autor, com ara Imma Monsó (Lleida, 1959), que presenta aquest any La dona veloç, últim premi Ramon Llull. "Escriure -explica- és un procés molt solitari, no ho fas per a ningú. L'origen d'una novel·la és sempre una atmosfera o, de vegades, una imatge que et ve al cap. En aquesta darrera, va ser un ritme de vida, una velocitat. És la història d'una psiquiatra de 48 anys que té una percepció distorsionada del temps: vol fer-ho tot com abans millor".

Quan l'autor ha acabat el llibre, el dóna a llegir a un lector de confiança, que li suggerirà determinats canvis. Des de fa deu anys, a l'agència Balcells, a una sala blanca on no sembla poder entrar cap soroll, hi fa la seva discreta feina com a lector i editor de taula Jorge Manzanilla (Tarragona, 1977). L'hem tret de l'anonimat perquè recentment autors com Mario Vargas Llosa o Isabel Allende li han agraït públicament l'ajuda. Ell es treu mèrit: "Només sóc com un maquillador que treballés amb l'actor més fotogènic de Hollywood, gairebé no cal fer-hi res". Posa exemples de coses que diu als autors: "Aquest final no funciona", "el personatge porta bigoti a la plana 40 i a la 53 ja no"... Tot i que confessa que encara li tremolen les mans quan agafa el telèfon per trucar a segons qui, la seva sorpresa ha estat que "com més gran és l'autor, menys li molesten les observacions. I, evidentment, al final fan el que volen".

Un cop el text ja és definitiu, l'autor l'ha de portar a una editorial. Sovint ho fa per mitjà d'un agent, com la Cristina Mora, que representa novel·listes com Jaume Cabré, Sebastià Alzamora o Maria Barbal. Ella és la responsable d'aconseguir-los un bon contracte i moltes traduccions i admet que la crisi l'afecta perquè "les editorials han reduït el nombre de títols i títols ja programats n'han vist endarrerida la publicació. També s'arrisca menys en la contractació de desconeguts".

L'editor és qui s'encarrega de publicar el llibre. Jaume Vallcorba, propietari de Quaderns Crema i Acantilado, diu que "al meu catàleg arriben nous llibres a dialogar amb els antics. Jo me'n vaig a dormir i, quan em desperto, els llibres s'han mogut, perquè han estat parlant els uns amb els altres. Això és un editor, un marc: Simenon era considerat un autor policíac, de gènere, fins que el va publicar La Pléiade, i això li va conferir l'estatus de clàssic".

Els editors envien els llibres a ser impresos. La impremta més gran de Catalunya és Cayfosa, a Santa Perpètua de Mogoda. Amb més de 400 treballadors, té com a clients els grans grups (Planeta, Random House, Santillana...) i moltes altres editorials, fins i tot franceses i alemanyes. Mentre ens ensenya tot el procés mecànic, Ismael Fàbregas, el director comercial, explica que "la fusta d'on surt el paper ve, sobretot, dels boscos del nord d'Europa, Suècia, Noruega, Holanda... Les màquines funcionen les 24 hores. Hi ha dues puntes de feina per als llibres en tapa dura: abans de Sant Jordi i Nadal, mentre que la butxaca (tapa tova) puja a inicis d'any i abans de l'estiu". 

Un cop fet el llibre, la distribuïdora el carrega en camions i el reparteix per tots els punts de venda. Oriol Serrano, de Les Punxes, distribueix una trentena d'editorials -Tusquets, La Campana, Galàxia Gutenberg, Blackie Books- i assegura que treballa "amb els llibres que m'agraden, no ho agafem tot, ens hem d'identificar amb el projecte. No som una màquina de repartir llibres, també informem els llibreters dels continguts, aconsellem als editors sobre quants exemplars n'han d'imprimir o sobre la data més idònia per treure una novetat concreta".

Els camions arriben a la llibreria. Allà els rep Antonio Ramírez, de La Central. "Cap altre sector -comenta- té una data punta tan extraordinària. Els intents de reproduir aquesta diada en altres ciutats d'Europa no han reeixit. Ningú no en coneix la fórmula".

I, finalment, el lector, que utilitza cada cop més les xarxes socials -Goodreads, Lecturalia, Entrelectores...- per exercir un rol actiu i transformar-se en un dels prescriptors amb més pes. Tot aquest procés s'ha fet per a ell.

Pots trobar l'article original aquí!