Biografia: Philip Pullman

Estreno nova secció!!

Fa uns dies que penso...podria aquest blog aportar algo més més apart de les ressenyes i novetats de llibres? Doncs bé, la resposta és senzilla, les biografies dels escriptors! I no només això, sinó entrevistes que els hi hagin realitzat i informació vària.

Moltes vegades els escriptors són tan misteriosos com els propis personatges de les seves novel·les, i pot ser realment interessant saber una mica més de les seves vides!

Avui començaré amb l'escriptor d'una trilogia que va marcar gran part de la meva adolescència, i que sempre tindrà un lloc al meu cor (i a la meva estanteria).

Aquí us deixo la biografia de Philip Pullman, extreta de la pàgina web de l'autor:  

Philip Pullman va néixer a Norwich l'any 1946, i va ser educat a Inglaterra, Zimbawe i Austràia abans de que la seva família s'establís a North Wales. Va cursar els estudis medis a Harlech, i després va estudiar a l'Exeter Collage, a Oxford.

El mateix autor comenta: Vaig començar el camí de l'ensenyament amb 25 anys, i vaig impartir classes a vàries escoles d'Oxford, abans de traslladar-me a Westminster Collage l'any 1986. Sempre he mantingut un apassionat interès cap a l'educació, la qual em condueix ocasionalment a fer comentaris absurds i imprudents al·legant que no tot està bé a les nostres escoles.

Tot i així, els meus punts de vista en educació són excèntrics i poc importants. Realment, l'únic que li crida l'atenció a qualsevol persona és la meva escriptura. He publicat quasi vint llibres, principalment, lectura per a nens, tot i que estic encantat de dir que l'edat dels lectors dels meus treballs sembla ser variat. 

El primer llibre que vaig escriure per a nens va ser Count Karlstein (1982 i re-publicat l'any 2002). Seguit per  The Ruby in the Smoke (1986), el primer d'una sèrie de quatre llibres que narraven les aventures de la jove Sally Lockhart. Vaig fer una gran investigació per aquestes històries i no tinc intenció d'abandonar-les, n'hi haurà més d'elles. 

També he escrit varies històries curtes que, a falta d'un millor terme, les vaig anomenar contes de fades. En ells s'inclouen The Firework-maker's Daughter, I was a Rat!, i Clockwork o All Woud Up. Aquesta és una història que trobo molt agradable, tot i que és difícil d'escriure. 

Tot i així, el meu treball més conegut és la trilogia "La matèria obscura" (His Dark Materials), començant per Northern Lights (1995), continuat per The Subtle Knife (1997) i concloent amb The Amber Spyglass (2000). Aquests llibres han rebut varis premis. 

El 2002 vaig rebre el premi Eleanor Farjeon de literatura infantil. Durant la cerimònia d'aquest premi, el qual vaig estar molt orgullós de rebre, vaig prometre passar més temps en el futur fent menys discursos i escrivint més llibres. 

Bé, això va ser tant fàcil de prometre com de trencar la promesa. El problema és que la gent continua preguntant-me per parlar sobre una cosa o una altra, i jo continuo trobant coses interessants sobre les que parlar. 

He sigut molt afortunat amb els premis. Northern Lights va guanyar la Carneige Medal (1996), i deu anys després va ser guardonada amb el Carnegie of Carnegies, escollida pels lectors de tots els llibres que havien guanyat aquesta medalla en els últims 70 anys. L'any 2001 The Amber Spyglass va esdevenir el primer llibre infantil en guanyar la cerimònia Whitbread Award. El Whitbread, podria, i hauria hagut d'anar a un llibre infantil molt abans, però algun havia de ser el primer, i jo vaig ser l'afortunat.

El 2005 vaig estar sorprès i encantat de guanyar l'Astrid Lindgren Award, o més aviat de compartir-lo amb l'il·lustrador japonès Ryoji Arai. Un meravellós honor internacional, donat pel govern suec a escriptors, il·lustradors o altres que treballen per dur llibres infantils als nens. És molt generós per part dels Suecs fer això, però Astrid Lindgren va ser una gran dona, i ells estan orgullosos dels èxits que ella va aconseguir, i estan contents de commemorar-la amb el premi que duu el seu nom. 

Finalment, The Book of Dust. El meu treball amb aquest llibre ha estat interromput durant els últims anys, però el llibre creix a poc a poc, i d'aquí poc el llibre m'ocuparà tot el meu temps. Què us puc explicar sobre el llibre? Res, excepte que és, de lluny, la cosa més important que estic fent en aquest moment, i estic intentant fer-ho tant bé com sé. Quan estigui acabat, ho sabreu, us ho garanteixo. 

Quan no escric llibres m'agrada dibuixar i crear objectes de fusta, també m'agrada tocar el piano. M'agradaria tocar-lo bé, però no puc, així que la resta de la meva família té que aguantar la meva lamentable manera de tocar-lo.

________________________________________________________________________

Entrevista a Philip Pullman. No és la més actual, però està feta pels lectors, el qual significa que són preguntes molt més interessants que les típiques entrevistes fetes per periodistes. 

Quan vas tardar a escriure "La matèria obscura", amb tots els problemes religiosos i filosofics que tenen la Lyra i els seus amics?

Set anys de principi a fi. Però no ho tenia planejat, sinó hagués tardat set anys seguint un pla i m'hagués tornat boig. Tens que tenir la llibertat de deixar que la història vagi en direccions inesperades. Però jo sempre faig un piló de re-escriptura per resoldre-ho després. Aquesta és la manera en que jo treballo. 

Per a quin rang d'edat escrius? 

Jo els vaig escriure per l'edat que tenia jo quan vaig començar la història, que era 43 anys!

Esperaves que els llibres tinguessin tant d'èxit? He escoltat que molta gent escriu els seus llibres esperant que només uns quants es venguin, i llavors esdevenen grans llibres.

No, jo vaig pensar que només unes 80 persones el llegirien. Mai vaig somiar que serien tant populars com són ara. 

La Lyra i en Will estan basats en algú de la teva vida?

No en individus en particular, però quan era professor ensenyava a molts joves de l'edat de la Lyra i en Will. Jo volia mostrar que nens normals, sense poders màgics, eren capaços de fer coses extraordinàries. 

Perquè vas escollir Oxford com a escenari?

Perquè soc mandrós! He viscut a Oxford i el conec tant bé que no cal que investigui. I Oxford és a més, un lloc fascinant ple de coses diferents, amb la seva vida acadèmica, els negocis i les tradicions artístiques. 

D'on ve la inspiració per "La matèria obscura"?

De tot el que he llegit! Sempre m'han encantat les històries i els poemes. 

Quin dels personatges secundaris mereix la seva pròpia novel·la?

Oh, una gran pregunta. N'hi ha uns quants, però l'explorador Lee Scoresby i l'os Iorek Byrnison ja són vells amics quan els coneixem en els llibres. Hauria sigut interessant saber més sobre les seves vides. 

Creus que les persones (del nostre món) poden aprendre a veure els seus daemons com Mary Malone?

Hi ha molts llocs al món on és creu que les persones tenen un esperit animal, així que sí, és possible que les persones puguin.

Quin animal és el teu daemon?

He descobert que és probablement un ocell, un de la família dels corbs, que roba coses brillants, com una gralla, perquè això és el que fan els escriptors. Sigui un diamant com Shakespeare o una mica raros com EastEnders o Neighbouts, nosaltres robem trossets de coses brillants, idees, algo que prengui a la nostra ment i després ho retornem al niu i en fem alguna cosa.

Tu ets l'últim en una tradició d'escriptors infantils d'Oxford com Tolkien i C.S. Lewis. Què en penses dels seus llibres?

No m'agraden. El que vull dir és que Tolkien en particular crea un món de fantasia que és molt diferent del nostre, i jo estic més interessat en un món que és més proper a la nostra realitat. I C.S. Lewis odia el món físic i pensa que hi ha un lloc millor en alguna banda, com el Cel o Narnia. Jo no crec en això. Nosaltres som éssers físics i penso que aquest món és un lloc maravellós, i tenim que tenir cura d'ell. 

Quan Pantalaimon i Kirjava morin amb la Lyra i en Will, els seus àtoms seran capaços de retrobar-se ara que les finestres entre mons estan tancades?

M'agradaria pensar que si. Ja ho veure'm, no?

Quan tu eres un nen, a qui admiraves, i perquè?

A gent que feia coses que jo volia fer. I jo sempre havia volgut explicar històries. 

Els teus llibres estan disponibles en audio per a persones que no poden llegir o veure?

Sí, són molt bons perquè cada paraula dels llibres hi és, i sóc jo qui els llegeix!

Hi ha alguna cosa que t'agradaria canviar de "La matèria Obscura"?

Sempre hi ha alguna cosa que a un escriptor li agradaria haver fet millor, donar més èmfasis a algo, o una millor manera de dir les coses. Però no, res d'importància. 

Aniràs a veure la producció del Teatre Nacional el desembre?

Tu que creus? Clar que si!

Perquè vas escollir l'aurora boreal per representar un paper tant significatiu a la trilogia?

Perquè és un fenomen tant espectacular, que colpeja a tothom que la veu.

De què va el teu pròxim llibre?

Tanta gent m'ha escrit per preguntar què passa després, de si la Lyra es trobarà amb en Will una altra vegada, que volia fer una espècie de pas previ entre la trilogia i la pròxima novel·la "The Book of Dust", que passa 4 anys després. Volia saber què feia la Lyra mentrestant. Passa a Oxford, (el de la Lyra, no el nostre) i tracta de la Lyra intentant entendre algo sobre la ciutat on viu. És una mica sobre un misteri que es refereix al passat i al futur. El lector haurà de treballar per saber a què fa referència. 

Quin consell li donaria a joves escriptors?

Escriu sobre allò que tu vols. Ningú havia dit mai abans de Harry Potter, "oh, hauriem de tenir un llibre sobre Harry Potter". Tu saps sobre el que ets capaç d'explicar. Així que no deixis que ningú et digui res sobre el que has d'escriure. Tu ho saps millor que ningú!

Pròximament penjaré les ressenyes dels llibres de la trilogia "La matèria obscura". Les imatges que us he penjat, són les cobertes de les versions en castellà, que són les que més m'agraden. En català les cobertes dels llibres són imatges de la pel·lícula, i per norma general no m'agraden les pel·lícules dels llibres. I les cobertes angleses les trobo bastant lletges, la veritat. Per cert, les imatges en blanc i negre de la part de la biografia, estan dibuixades pel mateix escriptor i les podeu trobar a la seva pàgina web! :)

Espero que la traducció no sigui massa dolenta, i sentiu-vos lliures d'agafar aquesta informació, sempre que indiqueu d'on l'heu treta ;)