02 de setembre 2013

Ressenya: Las Furias de Alera

Títol original: Furies of Calderon
Títol en castellà: Las Furias de Alera
Autor: Jim Butcher
Editorial: RBA
Any de publicació: 2012
Pàgines: 607

Sinopsi
En el mon de Carna, el regne d'Alera és l'estat més poderós i tots els seus habitants tenen cert domini sobre les forces elementals (aigua, terra, fusta, foc, aire i metall), a les quals anomenen Fúries. Tots excepte en Tavi, que viu en una propietat rural i és incapaç de desenvolupar les seves habilitats, pel que queda relegat a tasques secundàries i és objecte de burla per part de tots. 

La complicada cerca d'una ovella perduda llança a en Tavi de cap als esdeveniments que estan posant en perill la pau entre els regnes i la mateixa supervivència d'Alera. Sense habilitats per controlar les forces elementals, haurà de confiar en el seu valor i intel·ligència per salvar als seus amics i alliberar el regne de la pitjor amenaça de la seva història. 


Opinió
Las Furias de Alera és el primer volum de la nova sèrie de Jim Butcher, un dels escriptors més prolífics en el gènere d'Urban Fantasy amb la seva saga de Harry Dresden. 
Aquests llibres, però, són completament diferents ja que estem parlant de fantasia èpica. Per fi he tingut a les mans una història ben entrelligada, amb un món fictici molt ben estudiat i pensat de manera que la història és sòlida i complexa. Feia temps que no trobava un llibre amb batalles i combats tant ben escrits, amb tints tolkians on es barregen l'enginy amb la valentia i l'honor. 

M'han agradat especialment els personatges, tant amics com enemics, perquè cada un té una història que els hi dóna caràcter i profunditat. Tavi, el protagonista indiscutible, és un noi de 15 anys que es troba envoltat per una guerra que li exigeix que es mogui i s'impliqui, de manera que haurà de lluitar per salvar la seva família i a tot allò que ha conegut. És un noi sense habilitat per les fúries, i per tant és un bitxo raro, cosa que li complica bastant la vida. Per altra banda tenim als seus oncles, Isana i Bernard, que són dos persones amb fúries poderoses que havien aconseguit escapar de l'escrutini del Primer Senyor i duien unes vides molt tranquil·les, fins que la guerra els obliga a desplegar tot el seu potencial.
També coneixerem a Amara, una cursor (espia del regne) que té com a missió ser els ulls i orelles del Primer Senyor, de manera que ha de liderar la defensa del regne en una situació bastant desesperada. M'ha agradat especialment aquest personatge (al contrari d'Isana, que la veig un xic irritant), ja que transmet una lleugeresa i determinació que li confereix molta vida a la història i crea situacions molt interessants en el llibre, sobretot pel fet de ser dona, ser jove i ser una cursor.

Com a contrapunt tenim a Fidelias, antic espia de la corona i actual traïdor, lidera des de les ombres la revel·lió contra el Primer Senyor d'Alera. És el perfecte antagonista, ja que és llest, es mou sempre un pas per endavant del protagonista i és despiadat.
Els grans enemics són els Marat, la força més poderosa que ha de témer el regne ja que són guerrers consumats que lluiten al costat dels seus tòtems, unes bèsties formidables. M'ha agradat molt i molt aquesta raça (Jim Butcher ha fet un treball esplèndid amb ells) per la seva pròpia cultura, la seva integritat i el respecte que senten pels animals. Doroga, un dels seus líders i guerrers tindrà un paper destacat.
A diferència d'altres llibres, aquí no hi ha un enemic formidable i imbatible que en l'últim moment es derrotarà, sinó que els oponents són altres humans, altres races i altres forces, que si bé no són immortals ni totpoderosos són una força terrible a batre.

Al haver-hi tanta gent implicada en una trama que és complicadíssima i no para de fer girs inesperats, el punt de vista va canviant durant tot el llibre. Així ens trobem seguint la història des del punt de vista d'en Tavi, d'Isana, d'Amara o de Fidelias.

En conclusió aquest llibre m'ha agradat moltíssim, com trobava a faltar un bon llibre de fantasia èpica! Amb bones batalles, bons personatges, diàlegs interessants i successos inesperats. Les batalles són d'estil Tolkien, però sense l'escriptura carregosa que moltes vegades les caracteritzava, ja que Jim Butcher es és un as per crear històries dinàmiques i enginyoses que no deixen respirar al lector a causa de la tensió.

Ara bé, hi ha tòpics que es manifesten en aquesta història, com el noi orfe a qui cuiden uns oncles, sense poders ni habilitats com els altres però amb una ment afilada i una valentia inaudita que li permet sortir dels moments difícils amb prou lleugeresa. Us sona? Si, molts llibres tenen un protagonista similar, però no per això aquesta deixa de ser una bona històries ja que no passa ni dos pàgines que el que sembla una trama bastant típica passa a ser algo totalment sorprenent i addictiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada