22 de juliol 2012

Repte literari 10. Personatge més graciós

Els dos personatges que s'emporten la palma per ser graciosos són els germans Weasley: Fred i George. 
Sense ells la saga no hagués sigut el mateix, i m'han fet riure incomptables vegades al llarg dels set llibres. 


Unes quantes cites gracioses :)


- Ara tu, Fred -va dir la dona que era com un tap de bassa.
- No sóc en Fred, sóc en George -va dir el noi-. Sincerament bona dona, com pot dir que és la nostra mare...? Que no veu que sóc en George?
- Ho sento, George, rei.
- És broma mare, sóc en Fred. 

- No em diguis que ets monitor, Percy! -va exclamar un dels bessons, amb aire de gran sorpresa-. Ens ho hauries hagut de dir abans! No en teniem ni idea!
- Un moment, que em sembla que sí que va dir alguna cosa... -va dir l'altre bessó-, un cop..
- Per minut...
- Durant tot l'estiu..

- Fer volar un vàter? Mai hem fet volar un vàter.
- Però és molt bona idea. Gràcies mare.

- Pare, com anirem a King's Cross demà? -va preguntar en Fred mentre gaudien d'un pudding de xocolata sumptuós.
- La conselleria ens posarà un parell de cotxes  -va dir el senyor Weasley.
Tots van aixecar la vista del plat.
- Perquè? -va preguntar en Percy encuriosit.
- Són per tu, Percy -va dir en George amb posat seriós-. I al capó hi portaran banderetes amb les inicials PM.
- De "Cap de Mico" -va dir en Fred.

- Però també et sortiran uns bons grans carregats de pus -va dir en George- i encara no sabem com eliminar-los.
- No us en veig, de grans -va dir en Ron mentre examinava els seus germans bessons.
- Ni en veuràs cap -va dir en Fred en to misteriós- perquè els tenim a una part del cos que no s'acostuma a ensenyar en públic.
- Però quan seus a l'escombra et toquen ben bé els...

- Parlant de cops amagats, Ronald -va dir en George-, què és això que ens ha explicat la Ginny de tu i una noieta que es diu (si la informació que tenim no és errònia) Lavander Brown?
En Ron es va posar una mica vermell. (...)
- Cuideu-vos de vosaltres.
- Quina resposta més grollera -va dir en Fred-. Demostra tenir-nos molt poca consideració. L'únic que volem saber és... com va anar la cosa.
- Què vols dir?
- Va tenir alguna mena d'accident aquesta noia?
- Com vols dir?
- Ha de tenir una lesió cerebral greu per força!

- No teniu inicial en els vostres -va observar en George-. Suposo que ella pensa que no oblidareu els vostres noms, però nosaltres no som estúpids...Sabem perfectament que ens diguem Gred i Feorge.

En Fred i en George van tombar-se l'un cap a l'altre i van dir alhora:
- Ostres, som clavats!
- No ben bé, per això; em sembla que continuo sent més guapo jo -va dir en Fred, enmirallant-se a la tetera.

- Com et trobes, Georgie? -va mormolar la senyora Weasley.
En George es va palpar amb els dits al costat del cap.
-Com una fura -va dir amb un fil de veu.
- Què li passa? -va dir en Fred amb veu escanyada i cara d'angúnia-. Que també li ha afectat al cervell?
- Com una fura -va repetir en George, obrint els ulls i aixecant-los cap on era el seu germà-. Perquè estic fura-dat. "Furadat", Fred; captes?
La senyora Weasley va posar-se a sanglotar més fort. A en Fred li van pujar els colors a la cara.
- Penós -va dir a en George-. Penós! Amb tots els acudits que es poden fer relacionats amb l'orella, amb surts amb aquest de foradat! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada