31 de maig 2013

Ressenya Soulless

Títol original: Soulless
Autor: Gail Carriger
Editorial: Orbit
Any de publicació: 2009
Pàgines: 357

Una novel·la de vampirs, licantrops i para-sols en ple Londres victorià. Alexia Tarabotti sestà sota pressió degut a les seves moltes i variades tribulacions socials. En primer lloc, no té ànima. En segon lloc, està soltera i el seu pare era italià. I en tercer lloc, ha sigut bruscament atacada per un vampir sense cap respecte per l'etiqueta social. Què pot esperar de tot això?

Aparentment, res de bo, doncs Alexia mata accidentalment al vampir i l'atroç Lord Maccon és enviat per la Reina a investigar el cas. Amb inesperats vampirs apareixent i esperats vampirs desapareixent, tothom sembla estar convençut de la culpabilitat d'Alexia. Serà capaç d'esbrinar el que realment està succeint a l'alta societat londinenca? La seva habilitat per anul·lar els poders sobrenaturals a causa de la seva manca d'ànima demostrarà ser útil o simplement compromesa? Finalment, qui és l'autèntic enemic? I tindran pastís de melassa?

Opinió
La protagonista d'aquesta història és Alexia, una solterona de la societat londinenca que mai es separa del seu para-sol i que té dos particularitats: no té ànima i és mig italiana. La primera no li comporta gaires problemes encara que li proporciona l'habilitat de neutralitzar als vampirs, fantasmes i homes llop. O sigui que si un vampir la toca se li amaguen els ullals i deixa de tenir set de sang, igual pels homes llop. Ara bé, la segona particularitat no li dóna més que mals de cap ja que la seva ascendència italiana fa que sigui massa alta, massa morena i massa robusta segons els estàndards de la societat del segle XIX. 

Tenim també un protagonista masculí, Lord Maccon que és l'alfa de la manada de Londres i per tant un home llop. De caràcter temperamental no suporta a Alexia perquè aquesta té l'habilitat de posar-se enmig dels problemes i guanyar-li totes les discussions que tenen. Sembla que Alexia hagi nascut per dur-li la contrària, i per tant en el fons li encanta la noia. Ja ho diuen que una noia amb caràcter és el que necessita un home llop. 

Hi ha varis personatges secundaris que són imprescindibles per la novel·la i que aniran agafant més o menys protagonisme en els següents llibres de la sèrie. 
Podem trobar vampirs importants, i excèntrics, com Lord Akeldama que és gran amic de Lady Alexia i que aportarà unes quantes situacions còmiques exageradíssimes. I a Llyal, el beta de Lord Maccon i que és el contrapunt perfecte al caràcter explosiu del seu alfa. Ivy Hisselpenny també estarà present per estressar a Alexia i explicar-li les últimes novetats de les senyoretes benestants. 
Per últim tenim el para-sol de Lady Alexia i és que ella mai surt de casa sense un, fins i tot de nit. I és que quina cosa pot servir-li millor a una senyoreta de Londres com a arma de defensa? Res millor que un para-sol. 

Un punt fort del llibre és que el món descrit per l'autora està increïblement detallat, i tot i que en el fons parla de la societat londinenca del segle XIX està tot ben encaixat per adaptar-se a l'estil steampunk i paranormal del llibre. Les descripcions permeten al lector capbussar-se de ple en la història.

El punt feble és que hi ha un excés de descripcions, tant del context com dels personatges i que conseqüentment limiten l'acció. Aquesta es concentra al principi i al final del llibre deixant l'intermedi per les hipòtesis sobre les desaparicions de sobrenaturals i per consolidar la relació entre els nostres protagonistes. 

Les conversacions entre els diferents personatges són molt divertides ja que són molt peculiars si no excèntriques. Per exemple tenim reflexions com un vampir, al igual que una dama, no rebel·la mai la seva edat.

Qui s'animi a llegir aquest llibre trobarà l'estil de l'autora peculiar i bastant pompós intentant reflectir les bones maneres i l'etiqueta d'aquells temps. 

El llibre és el primer volum de la sèrie Parasol Protectorate i actualment compta amb 5 llibres. Els tres primers estan traduïts al castellà per l'editorial Versátil, el primer volum s'anomena Sin Alma

2 comentaris:

  1. Tot i que no m´agraden els llibres sobre vampirs, reconec que amb la descripció que fas del llibre, em venen ganes de llegir-lo,i que be que escrius! realment molt interessant, m´agrada molt llegir els teus comentaris sobre els llibres, es com si em poses dins el llibre...

    ResponElimina
  2. Aaahh l'etern dilema! Que hi hagi vampirs i altres "essers" és lo de menys. L'important és la història, el tornado de força femenina que és la protagonista :)

    Moltes gràcies pel teu comentari!

    ResponElimina