20 de gener 2013

Ressenya: L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Títol original: Hundraåringen som klev ut genom fönstret och försvann
Títol edicio catalana: L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
Autor: Jonas Jonasson

Editorial: La Campana
Any de publicació: 2012
Pàgines: 411


Sinopsi

Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: "Ets un tontoNo, tu ets més tontoNo, tu ho ets més", però tot es pot arreglar amb una ampolla d'aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. 

L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la policia i els responsables de la residència, que han perdut l’avi de 100 anys. A partir d'aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí. 

Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder. Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d'eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?

Opinió
Qui es pensi que un vellet de 100 anys és una persona previsible i sense res més a fer a la vida, és que no ha conegut a Allan Karlsson. Quan està a la seva habitació de la residencia d'ancians, esperant per la celebració del seu centenari, Allan decideix que tot allò no va amb ell i fot el camp. Des d'aquest moment encadena durant setmanes una sèrie d'esdeveniments i amics estrafolaris que tindran a mitja Suècia en expectació. 

Al principi del llibre sobta el que fa l'Allan: marxa sense pensar en res més, sense agafar jaqueta i anant amb sabatilles d'estar per casa. Però a mesura que la història avança comencem a entendre el caràcter del protagonista de manera que finalment no resulta del tot inesperat. 

Allan neix a principis del segle passat, i amb ell recorreguem tots aquests cent anys. Això ho fem recordant la vida de l'Allan en forma de flaixbacks. Aquests flaixbacks comencen sent pocs i intercalats en la història present, però de mica en mica es van fent més amplis i més interessants. 
Al final tenim un llibre on el lector està llegint dues històries: la del passat de l'Allan i la del present. Això pot ser frustrant perquè totes dues són interessants i aquests talls impacienten. No obstant analitzant-ho globalment, la història entrecreuada d'aquesta manera guanya molt en emoció.

L'allan rebota d'un fet històric a un altre durant tota la seva vida. Literalment va d'un lloc a l'altre, sense que ell hi tingui gaire o molt a dir. Un home totalment apolític i inculte que acaba sent expert en explosius i que és reclutat per tots i cadascuns dels líders poderosos del segle XX: Va estar a punt de matar a Franco però al final s'hi fa amic, està a punt de ser afusellat per Mao però aquest finalment li dóna les gràcies, comença a treballar per Stalin però acaba en un camp de concentració, el president Truman i ell són amics íntims, la CIA i el KGB el recluten i un llarg etcètera  Es fa amb feixistes  comunistes, polítics de totes les ideologies, mentre l'invitin a sopar i a un trago d'aiguardent ja n'hi ha prou. Ell no vol saber res de política, però si un líder d'un país li demana amablement un favor i es fan amics, perquè no ajudar-lo, per exemple, a fabricar la bomba atòmica?

Aquest és un llibre trepidant, on les situacions més absurdes i inversemblants van agafades de la mà, i on apareixen uns personatges d'allò més interessants: lladres, mafiosos, mestresses de casa, elefants i policies. L'Allan, però, no perd la calma ni davant del fet més estrany, perquè després de la vida que ha tingut, no el pot sorprendre quasi res. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada