18 de desembre 2012

Ressenya: Història de Pi

Títol originalLife of Pi
Títol edició catalana: Història de Pi
Autor: Yann Martel
Editorial: LaButxaca
Any de publicació: 2011
Número de pàgines: 416

Sinopsi
Un escenari blau: el Pacífic. 
Una taca blanca: un bot. 
Dins, un petit món. 
La Història de Pi és l’aventura d'un noi indi de 16 anys que es va passar 227 dies en una barca salvavides amb l’única companyia d'un tigre de Bengala. El viatge, la supervivència i la peculiar relació que s’estableix entre l’home i l’animal dibuixen un relat màgic. Yann Martel ens ofereix una faula sobre la dependència, la llibertat, la fe i l’instint. Un relat encisador que ens submergeix en una aventura fantàstica però creïble.


Opinió
Història de Pi és un llibre espectacular. Feia temps que un llibre no m'impressionava tant, i fins i tot ara que ja fa uns dies que l'he acabat, hi continuo pensant, meravellada.

El llibre comença narrant la infància de Pi, el nostre protagonista. És una etapa tranquil·la que ens permet conèixer el protagonista, en quin món vivia i amb qui es relacionava. El fet que es pot destacar més és el descobriment, per part de Pi, de la religió. I no només la Hindú sinó que també el Cristianisme i l'Islam. Aquesta primera meitat del llibre es caracteritza per la falta d'acció (que no significa que no sigui interessant) i una narració en primera persona que permet saber al lector els dubtes existencials que té Pi, així com les seves reflexions i relacions amb la seva família i comunitat. Una de les reflexions que fa Pi, que em va fer somriure i que voldria destacar aquí és la següent:

"Seré franc, el que em desquícia no són els ateus, sinó els agnòstics. El dubte és útil durant un temps (...). Però s'ha de progressar. El fet d'escollir el dubte com a filosofia de vida és com escollir la immobilitat com a forma de transport".

La segona etapa del llibre comença quan la seva família, que regenta un zoològic a Pondicherry, decideix emigrar a Canadà. En aquells moments Pi té 16 anys i això suposa una aventura molt emocionant. Es venen tots els animals, i viatgen amb alguns d'ells en un vaixell de càrrega.
La desgràcia, però, els colpeja i el vaixell naufraga  deixant a Pi orfe i dins una barca salvavides juntament amb una hiena, una zebra ferida, un orangutan i un tigre de bengala anomenat Richard Parker.

Aquesta etapa és la que m'ha agradat més, i he estat llegint el llibre meravellada però alhora amb una barreja d'angoixa i morbo. L'autor no escatima en recursos lingüístics ni literaris per narrar amb tot detall la degeneració dels animals i de Pi, fins al punt que hi ha escenes completament esgarrifoses que deixen una sensació de brutalitat indescriptible. 

Tot i narrar una experiència tant traumàtica l'autor ha sabut combinar les escenes més dures amb moments més divertits, que jo he trobat fantàstics i que m'han fet riure de valent. D'aquesta manera l'autor aconsegueix que el lector s'apropi anímicament als protagonistes (tant a Pi com al tigre) i s'impliqui de ple en la lectura.

La història és narrada en primera persona, com si el propi Pi ens expliqués les seves peripècies per l'oceà Pacífic, cosa que li dóna més força al relat. Un exemple seria que en tot moment sabem que Pi acaba sobrevivint i anant a viure a Canadà, però això no treu ni una mica l'angoixa que produeix tot el viatge. Hi ha mil i una preguntes que estan sense respondre, i que em van mantenir enganxada al llibre en tot moment. He de reconèixer que la manera com escriu l'autor em va atrapar completament. 

Jo no vaig saber que era una història de ficció fins haver acabat el llibre, quan vaig buscar informació sobre l'autor. Realment pensava que era una obra basada en una història real i  una vegada vaig saber que no ho era em vaig decepcionar una mica. El llibre està tant increïblement ben escrit que només vaig dubtar d'això un moment, durant 40 pàgines d'un llibre de més de 400. I tot i així estava disposada a creure-m'ho. 

Per això aquest llibre em va emocionar i el recomanaria a tots aquells que volguessin llegir una magnífica història. Això si, el llibre no és apte per aquells que volen acció immediata, perquè el lector haurà de viure amb Pi tota la seva vida, des de la religió i la bona vida fins a la desesperació més crua. 

3 comentaris:

  1. Ei , moltes gràcies per la resenya. ja m´ho pensava que a la meva dona li agradarà ( desprès aprofit i el llegiré jo , jeje ).
    Salut i bones festes.

    ResponElimina
  2. M'alegro que t'agradi! La veritat és que impressiona molt el llibre (i és un bon regal de Nadal) ;)

    ResponElimina
  3. Tal com descrius el llibre donen moltes ganes de llegir-lo, el recomanaries per a una persona de mes de 50 anys? gracies i seguiex escriguent així, que nomes llegir les resenyes ja es tot un plaer!

    ResponElimina